Lenga occitana : entre las ipercorreccions, los barbarismes, las errors, las orrors e autras aproximacions e farlabicas que s'atròban dins los tèxtes occitans, Josiana Ubaud sus son site fa lo punt e nos ajuda - [ligam]

Mercé.

"Las orrors lexicalas ensenhadas/espandidas/afortidas dins las Calandretas, l’ensenhament public, las ràdios, la premsa" 18/06/2010

Extrach p1 : "Bèl primièr, qu’òm m’esparnhe la sansonha que seriáu "contra Calandreta", qu’es en general l’acusacion immediatament servida tre que i a la mendra critica formulada.

"Rapèli donc qu’asseguri la formacion dels regents a APRENE despuèi 10 ans (en etnobotanica e de mai en mai en lexicologia/nòrma ortografica e lexicala davant las urgéncias constatadas) tant coma de sortidas botanicas per las divèrsas classas del ròdol lengadocian... E soi particulàriament investida amb la còla de la calandreta d’Agde (sortidas botanicas divèrsas). A rebors, que los anti‐calandretas vertadièrs n’aprofièchen pas per emplegar aqueste tèxte per noirir son ressentiment : es que son segurs que la lenga emplegada dins l’ensenhament public bilingue es exempta "d’orrors" ? La lectura del primièr Lexic de matematicas publicat dins la revista pedagogica Lenga e País me mena a pensar lo contrari. E los exemples donats fòra ensenhament public o privat mòstran ailàs que las orrors son moneda correnta. Tot lo monde s’i adona amb una inchaiença (o un orguèlh ?) que tusta la rason.

"Mas quitament los regents qu’ai en formacion s’alarman de la lenga impausada per d’unes "paissèls ajudaires" (!) (mercè de ben legir "d’unes") quora son en estagis dins las calandretas. La lenga i es folclorizada a non plus, e pasmens amb una assegurança que tomba los braces : "Cal dire", "Cal pas dire"... !!

"Mos estudiants son desvariats, me pausan cada jorn mai de tièras de questions estranhas que cresiáu pas possible d’ausir. Quand l’incultura tant generala que linguistica senhoreja vesedoirament e mena a de causidas lexicalas descabestradas e de dictats incredibles, es temps e ora de cridar : Pietat per la lenga !! Pro !! Avèm ja a gerir sa colpabla mesa a mòrt sus lo site panoccitan.org que fa dreiçar lo pel a totes los ensenhaires senats que retròban las farlabicas lexicalas dins las còpias de sos liceans e estudiants (de la mena "tres *deguns tuats", luòga de "tres personas tuadas", "la *degunalitat" luòga de "la personalitat", "*descriveson, televista" luòga de "descripcion, television" e i a encara pièger !!). Aquelas còpias ne venon totalament incomprensiblas ! Se nos cal per subrepés gerir las meteissas orrors a la racina d’un dels luòcs d’ensenhament coma Calandretas, tant val arrestar d’ensenhar la lenga ! Disi clarament qu’aquelas practicas desonòran la causa occitana, per sa manca totala de seriós, e desonòran la lenga en la fasent crebar e en la trencant totalament de la romanitat.[...]"

Extrach p3 : "[...]E es escandalós de creire qu’òm pòt enauçar al reng de "sabers linguistics legitims tant coma d’autres" d’invencions descabestradas fargadas per d’inhorents complèts. Es inadmissible que d’unes regents, per sa manca de competéncia, destrusiscan lo trabalh de sos collègas qu’eles ensenhan seriosament nòstra lenga... amb umilitat. Deguèssi tustar lo monde per la supausada violéncia de mon prepaus, afortirai aquò e d’aquel biais, de longa, totjorn, sempre. Que non es pas ieu la violenta, mas si ben los que viòlan la nòstra lenga. Amb la complicitat de totes los que, escotant que son coratge que li ditz pas res, demòran muts al nom de la tranquillitat de l’esperit : pas d’èrsas, pas d’èrsas, demorem suaus, nos esparnharà de gerir los conflictes ; cal pas far de pena en degun, cal pas criticar que risca de "los tancar". Actituds que la sola resulta es de caucionar la mediocritat, l’inhorença, rabaissar lo trabalh dels regents serioses al meteis nivèl que los inconscients... e ajudar a la mòrt de la lenga, n’avèm de pròbas cada jorn."

Per legir los articles cal anar sul site de l'autor - [aicí]

  

libres

Sul libre 'Discriminations : combattre la glottophobie'

glottophobie-blanchetLa conferéncia Lengas e poders del 16 de novembre de 2016, presentada per Eric Fraj, s'interessava al libre de Philippe Blanchet, Discriminations : combattre la glottophobie.

Joan-Pèire Cavalièr, sul blòg dedicat a l'eveniment, fa lo compte rendut dels escambis, remarcas e autres comentaris que la presentacion d'Eric Fraj amenèt.

Laissarem degun - Roland Pécout

pecout-laissarem-degunLaissarem degun - Roland Pécout - Libre + CD
Ostau dau país marselhés - 2008 - 15 €

Presentacion de l'editor :

Lo poèta qu'a decidit d'aver rason... Roland Pécout (1951) tira sa règa dins lo monde deis escriveires occitans. L'òme, barrula-camin, bastís son òbra entre lo viatge e son país de garriga, entre Provença e Lengadòc.

 
 

cultura, opinions...

Jumelatge entre Albuga e Marckolsheim

Albuga.info, mèdia perigordin, presenta sul sieu site una presentacion del jumelatge entre lo vilatge d'Albuga e lo de Marckolsheim en Alasàcia.

Los ligams entres aquelas doas localitats remonta a 1939. Extrach :

Quitar son Alsàcia, sa maison, totas sas referéncias, e se retrobar dins lo Perigòrd Negre enquera plan rural de las annadas 40 fuguèt pas tot-parier una escorreguda toristica per los 80 000 Alsacians condamnats a l'exòde en Dordonha lo 1ièr de setembre 1939, jorn de l'invasion de la Polónia per l'Alemanha. D’autant que lor sejorn durèt pas una setmana mas ben una annada, jusca en octobre 1940, data de lor retorn dins lo camp de roïnas qu'èra vengut entre temps lor vilatge, Marckolsheim, situat per son malaür al còr de la zòna dels combats.

Pedagogia - APRENE - Calandreta

Annia Pla e Irena Pradal de l'institut APRENE de Besièrs, presentavan en julhet de 2017 a Albi, pel XIIen congrès de l'AIEO, lor trabalh d'experimentacion pedagogica : ipotèsis cooperativas cap a la pertinéncia educativa dels dispositius d'avaloracion a l'escòla elementària.

Resumit (sorsa AIEO) : Las regentas e los regents de las Calandretas, al dintre de l'establiment APRENE menèrem dempuèi la debuta d'experimentacions per avalorar (dins lo sens de donar de valor) los escolans e los estudiants.

Lo trabalh en pedagogia institucionala nos butèt de longa a questionar las modalitats d'avaloracion dels calandrins e dels calandrons e a adaptar tecnicas e institucions que cambièron la dinamica de las formacions.

 
 

sciéncias e tecnicas

Aviacion - Propulsion electrica

La societat americana Wright Electric en collaboracion amb EasyJet trabalha sul desvolopament d'avions a propulsion electrica. Las companhiás an presentat lor partenariat en setembre de 2017.

Preveson de poder assegurar de ligasons regularas d'aicí 20 ans entre de vilas pro pròchas, per exemple París e Londres o Nòva Yòrk e Boston.

Montpelhièr - Tolosa - Iperloop

Après la decision de la societat HTT de s'installar a Tolosa per desvolopar un sistèma de transportacion iperloop, es lo grop canadian TransPod que manifèsta son interés per la region Occitània.

Son basats carrièra dels Briquetiers a Blanhac, al còr de l'Aerospace Valley, d'aquí desvolopan lors projèctes per la region.

 
 

politica, economia...

Region Occitània - Apréner la lenga d'òc

Dins sa revista d'octobre e novembre de 2017 la region Occitània comunica en occitan sus los mejans d'apréner la lenga occitana.

Apréner la lenga d'òc

La transmission de l’occitan es l’enjòc de nòstre temps : la lenga es dins una situacion dificila dins un mond ont, cada jorn, la pluralitat lingüistica es mesa a mal. Cal plan realizar que (segon l’UNESCO) una lenga desapareis cada doas setmanas e que, se fasèm pas res, 90% de las lengas van probablament s’escafar avant la fin del sègle.

Manifestacion del 8 de novembre : la FELCO comunica

Manifestacion del 8 de novembre de 2017 a Tolosa, la FELCO comunica :

Lo 8 de novembre s’organiza a Tolosa una manif per mai d’occitan dins los mèdias publics. Lo CA es estat consultat e de la consultacion s’es desgatjada la posicion seguenta :