Lenga occitana : entre las ipercorreccions, los barbarismes, las errors, las orrors e autras aproximacions e farlabicas que s'atròban dins los tèxtes occitans, Josiana Ubaud sus son site fa lo punt e nos ajuda - [ligam]

Mercé.

"Las orrors lexicalas ensenhadas/espandidas/afortidas dins las Calandretas, l’ensenhament public, las ràdios, la premsa" 18/06/2010

Extrach p1 : "Bèl primièr, qu’òm m’esparnhe la sansonha que seriáu "contra Calandreta", qu’es en general l’acusacion immediatament servida tre que i a la mendra critica formulada.

"Rapèli donc qu’asseguri la formacion dels regents a APRENE despuèi 10 ans (en etnobotanica e de mai en mai en lexicologia/nòrma ortografica e lexicala davant las urgéncias constatadas) tant coma de sortidas botanicas per las divèrsas classas del ròdol lengadocian... E soi particulàriament investida amb la còla de la calandreta d’Agde (sortidas botanicas divèrsas). A rebors, que los anti‐calandretas vertadièrs n’aprofièchen pas per emplegar aqueste tèxte per noirir son ressentiment : es que son segurs que la lenga emplegada dins l’ensenhament public bilingue es exempta "d’orrors" ? La lectura del primièr Lexic de matematicas publicat dins la revista pedagogica Lenga e País me mena a pensar lo contrari. E los exemples donats fòra ensenhament public o privat mòstran ailàs que las orrors son moneda correnta. Tot lo monde s’i adona amb una inchaiença (o un orguèlh ?) que tusta la rason.

"Mas quitament los regents qu’ai en formacion s’alarman de la lenga impausada per d’unes "paissèls ajudaires" (!) (mercè de ben legir "d’unes") quora son en estagis dins las calandretas. La lenga i es folclorizada a non plus, e pasmens amb una assegurança que tomba los braces : "Cal dire", "Cal pas dire"... !!

"Mos estudiants son desvariats, me pausan cada jorn mai de tièras de questions estranhas que cresiáu pas possible d’ausir. Quand l’incultura tant generala que linguistica senhoreja vesedoirament e mena a de causidas lexicalas descabestradas e de dictats incredibles, es temps e ora de cridar : Pietat per la lenga !! Pro !! Avèm ja a gerir sa colpabla mesa a mòrt sus lo site panoccitan.org que fa dreiçar lo pel a totes los ensenhaires senats que retròban las farlabicas lexicalas dins las còpias de sos liceans e estudiants (de la mena "tres *deguns tuats", luòga de "tres personas tuadas", "la *degunalitat" luòga de "la personalitat", "*descriveson, televista" luòga de "descripcion, television" e i a encara pièger !!). Aquelas còpias ne venon totalament incomprensiblas ! Se nos cal per subrepés gerir las meteissas orrors a la racina d’un dels luòcs d’ensenhament coma Calandretas, tant val arrestar d’ensenhar la lenga ! Disi clarament qu’aquelas practicas desonòran la causa occitana, per sa manca totala de seriós, e desonòran la lenga en la fasent crebar e en la trencant totalament de la romanitat.[...]"

Extrach p3 : "[...]E es escandalós de creire qu’òm pòt enauçar al reng de "sabers linguistics legitims tant coma d’autres" d’invencions descabestradas fargadas per d’inhorents complèts. Es inadmissible que d’unes regents, per sa manca de competéncia, destrusiscan lo trabalh de sos collègas qu’eles ensenhan seriosament nòstra lenga... amb umilitat. Deguèssi tustar lo monde per la supausada violéncia de mon prepaus, afortirai aquò e d’aquel biais, de longa, totjorn, sempre. Que non es pas ieu la violenta, mas si ben los que viòlan la nòstra lenga. Amb la complicitat de totes los que, escotant que son coratge que li ditz pas res, demòran muts al nom de la tranquillitat de l’esperit : pas d’èrsas, pas d’èrsas, demorem suaus, nos esparnharà de gerir los conflictes ; cal pas far de pena en degun, cal pas criticar que risca de "los tancar". Actituds que la sola resulta es de caucionar la mediocritat, l’inhorença, rabaissar lo trabalh dels regents serioses al meteis nivèl que los inconscients... e ajudar a la mòrt de la lenga, n’avèm de pròbas cada jorn."

Per legir los articles cal anar sul site de l'autor - [aicí]

 

Libres


Faulas dau fabulós Esòp

esop-gui-matieuFaulas dau fabulós Esòp - Adaptacion de Gui Matieu
IEO-CREO Provença - 2016 - 46 paginas - 10 èuros
ISBN : 978-2-9530712-5-2

Lo CREO-Provença presenta una adaptacion de las Faulas d'Esòp.

Quatrena de cobèrta : Amb sei fablas Esòp en Grècia durbiguèt una draia que de molons de bablejaires anavan segre e seguisson totjorn 2500 ans après. Autors deis isopets de l'Atge-Mejan e poètas mai tardiers coma La Fontaine pesquèron dins aquelei tèxts moraus que nos vènon d'un temps que lei bèstias parlavan.

Sul libre 'Le couteau sur la langue' de Renat Merle

couteau-sur-la-langue-merleUn article de Cristian Rapin. Sorsa : Lo Lugarn numèro 82.

Le couteau sur la langue de Renat Merle es un roman escrit, coma lo títol o revèla, en francés. Es un bon roman, rondament menat, de bon legir que s’apièja sus de donadas vertadièras e que las utiliza amb umor.

En bon coneisseire de l’istòria de l’occitanisme politic, l’autor s’apièja sus de tròces d’istòria viscuda.

 

Cultura, opinions...


2017 : Total Festum a 12 ans !

Dins sa revista numèro 7 dels meses de mai e junh de 2017 lo conselh regional de la region Occitània presentava lo festenal Total Festum.

En junh de 2017, Total Festum (la fèsta de la catalanitat e de l’occitanitat) festejarà sos 12 ans. Tot comencèt en 2006, dins l’anciana region Lengadòc-Rosselhon, amb una volontat politica de crear un eveniment fòrt, regulièr : un rendez-vos annadièr per la mesa en valor de las lengas del territòri regional. La data de la sant Joan es estada causida coma simbòl de renaissença e de jovença.

Qualques remembres - Ives Roquetas

Un pauc d'istòria. Dins la revista Lo Lugarn numèro 69 (automne de 1999) Ives Roqueta balhava qualques unes de sos remembres. Torna sus qualques tempses fòrts, coma las garrolhas al dintre de l'IEO, los primièrs libres editats. Aquelas nòtas, anecdòtas, uèi nos assabentan sus l'occitanisme dels tres decennis que van de 1950 entrò a 1980. De legir per melhor comprene las posicions de cadun.

 

Sciéncias e tecnicas


La resisténcia bacteriana als antibiotics

potingas13/01/17 - Fernand Vedel sul site de l'ADEO presenta lo problèma de la resisténcia bacteriana als antibiotics. Resisténcia venguda amb lo temps una vertadièra menaça per la santat.

L'autor definís sucessivament las familhas d'antibiotics e la nocion d'antibioresisténcia bacteriana, abans de donar la posicion, fàcia al problèma, d'un organisme coma l'ONU.

Montpelhièr - ESA - Nanosatellits

robusta12/05/17 - Lo Centre Espacial Universitari de Montpelhièr (CSU) ven d'èsser seleccionat per l'ESA (European Space Agency) per rejónher lo sieu programa Fly your Satellite.

La candidatura de l'ISAE-Supaero de Tolosa es pas estada retenguda.

 

Politica, economia...


Eleccions legislativas de 2017 - Partit Occitan

partit-occitan-legislatives-2017Lo Partit Occitan presenta sos candidats e los candidats que sosten per las eleccions legislativas de 2017.

Aquí çai sos la lista amb lo nom dels relevaires, la circonscripcion e lo departament.

Eleccions legislativas de 2017 lo PNO comunica

pno-legislatives-2017Comunicat de premsa : Lo Partit de la Nacion Occitana presenta Jeròni Picas coma candidat a las eleccions legislativas del 11 e 18 de junh de 2017 dins la 8ena circonscripcion de Nauta Garona amb coma relevaira Dominique Darrozes.