Declaracion universala dels dreches de l'òme

Preambul

Considerant que de reconéisser la dignitat inerenta a totes los membres de la familha umana e lors dreches egals e inalienables constituís lo fondament de la libertat, de la justícia e de la patz dins lo mond,

Considerant que de desconéisser e mespresar los dreches de l'òme a menat a de barbaritats otrajantas per la consciéncia de l'umanitat e que l'aveniment d'un mond ont los èssers umans seràn liures de parlar e de creire, deliurats de la terror e de la misèria, es estat proclamat coma l'aspiracion mai nauta de l'òme,

Considerant qu'es essencial que los dreches de l'òme sián aparats per un regime de drech per tal que l'òme siá pas obligat al suprème recors de se revoltar contra la tirania e l'opression,

Considerant qu'es essencial d'encoratjar lo desvolopament de relacions amicalas entre las nacions,

Considerant que, dins la Carta, los pòbles de las Nacions Unidas an tornat proclamar lor fe dins los dreches fondamentals de l'òme, dins la dignitat e la valor de la persona umana, dins l'egalitat dels dreches dels òmes e de las femnas, e que se son declarats resolguts a favorir lo progrès social e a instaurar de melhoras condicions de vida dins una libertat mai bèla,

Considerant que los Estats Membres se son engatjats a assegurar, en cooperacion amb l'Organizacion de las Nacions Unidas, lo respecte universal e efectiu dels dreches de l'òme e de las libertats fondamentalas,

Considerant qu'una concepcion comuna d'aqueles dreches e libertats es de la màger importància per que se realize plenament aquel engatjament,

l'Assemblada Generala proclama la presenta Declaracion Universala dels Dreches de l'Òme coma l'ideal comun que totes los pòbles e las Nacions devon cercar a aténher, per tal que totes los individús e totas las institucions, en gardant de contunh aicesta Declaracion presenta a l'esperit s'efòrcen, per l'ensenhament e l'educacion, de desvolopar lo respècte d'aqueles dreches e libertats e d'assegurar, per de mesuras progressivas d'òrdre nacional e internacional, la reconeissença e l'aplicacion universalas e efectivas, tant demest los pòbles dels Estats Membres coma demest los dels territòris plaçats jos lor jurisdiccion.

Article 1

Totes los èssers umans naisson liures e egals en dignitat e en dreches. Son dotats de rason e de consciéncia e se devon comportar los unes amb los autres dins un esperit de fraternitat.

Article 2

Tota persona se pòt prevaler de totes los dreches e de totas las libertats proclamada dins la presenta Declaracion, sense cap de distincion de raça, de color, de sèxe, de lenga, de religion, d'opinion politica o d'autra mena, d'origina nacionala o sociala, de fortuna, de naissença o de quina autra situacion que siá.

Se farà pas tanpauc cap de distincion fondada sus l'estatut politic, administratiu e internacional de país o territòri que la persona ne depend juridicament, qu'aquel país o territòri siá independent, jos tutèla, non-autonòme o somés a quina limitacion de sobeiranetat que siá.

Article 3

Tot individu a drech a la vida, a la libertat e a la seguretat de sa persona.

Article 4

Degun serà pas tengut en esclavatge ni en servitud ; l'esclavatge e lo trafic d'esclaus son proïbits dins totas lors formas.

Article 5

Degun serà pas somés a la tortura, ni a de penas o tractaments crudèls, inumans o degradants.

Article 6

Tota persona, a quin endrech que siá, a drech a la reconeissença de sa personnalitat juridica.

Article 7

Totes son egals davant la lei e an lo drech de n'obténer la meteissa proteccion, sense distincions. Totes an lo drech a una meteissa proteccion contra quina discriminacion que siá que viòle la presenta Declaracion e contra tota provocacion a una tala discriminacion.

Article 8

Tota persona a drech a un recors efectiu al prèp de las jurisdiccions nacionalas competentas contra los actes que viòlen los dreches fondamentals que li son reconeguts per la constitucion o la lei.

Article 9

Degun pòt pas èsser arrestat, embarrat o exiliat arbitràriament.

Article 10

Tota persona a lo drech, en plena egalitat, que sa causa siá recebuda amb equitat e publicament per un tribunal independent e imparcial, que decidirà, siá de sos dreches e obligacions, siá de la legitimat de tota acusacion portada contra ela en matèria penala.

Article 11

1. Se presumís qu'es innocenta tota persona acusada d'un acte delictuós, tant que sa culpablitat es pas estada establida legalament al cors d'un procès public ont totas las garantidas necessàrias per la siá defensa li seràn estadas asseguradas.
2. Degun serà pas condemnat per d'accions o d'omissions que, quand foguèron comesas, constituïssián pas un acte delictuós segon lo drech nacional o internacional. S'impausarà pas tanpauc cap de pena mai fòrta que la qu'èra aplicabla al moment que se cometèt l'acte delictuós.

Article 12

Degun serà pas l'objècte d'intrusions arbitràrias dins sa vida privada, sa familha, son domicili o sa correspondéncia, ni d'atacs contra son onor e sa reputacion. Tota persona a drech a la proteccion de la lei contra d'intrusions e d'atacs d'aquela mena.

Article 13

1. Tota persona a lo drech de circular liurament e de causir sa residéncia a l'interior d'un Estat.
2. Tota persona a lo drech d'abandonar tot país, quitament lo sieu, e de tornar dins son país.

Article 14

1. En cas de persecucion, tota persona a lo drech de cercar asil e de beneficiar de l'asil dins d'autres païses.
2. Aquel drech se poirà pas invocar contra una accion judiciària que s'aprendrà vertadièirament a de crimes de drech comun ou o a d'actes opausats a las finalitats e als principis de las Nacions Unidas.

Article 15

1. Tot individú a drech a una nacionalitat.
2. Degun pòt pas èsser privat arbitràriament de sa nacionalitat ni del drech de cambiar de nacionalitat.

Article 16

1. Tanlèu que son maridadors, l'òme e la femna sense cap de restriccion per rason de raça, nacionalitat o religion, an lo drech de se maridar e de fondar una familha. An de dreches egals en çò que pertòca al maridatge, pendent lo maridatge e al moment de sa dissolucion.
2. Lo maridatge se poirà pas contractar qu'amb lo consentiment liure e plen dels futurs esposes.
3. La familha es l'element natural e fondamental de la societat e a drech a la proteccion de la societat e de l'Estat.

Article 17

1. Tota persona, individualament e collectivament, a drech a la proprietat.
2. Degun pòt pas èsser privat arbitràriament de sa proprietat.

Article 18

Tota persona a drech a la libertat de pensada, de consciéncia e de religion ; aquel drech implica la libertat de cambiar de religion ou de cresença, emai la libertat de manifestar sa religion o sa cresença individualament o en comun, tant en public coma en privat, per l'ensenhament, la practica, lo culte e l'acompliment dels rites.

Article 19

Tot individú a drech a la libertat d'opinion e d'expression, çò qu'implica lo drech d'èsser pas carcanhat per sas opinions e lo de cercar, de recebre e d'espandir, sense consideracion de frontièiras, las informacions e las idèas per quin mejan d'expression que siá.

Article 20

1. Tota persona a drech a la libertat de reünion e d'associacion pacificas.
2. Degun pòt pas èsser obligat de far partida d'una associacion.

Article 21

1. Tota persona a lo drech de participar a la direccion del afars publics de son país, siá dirèctament, siá per l'intermediairi de representants causits liurament.
2. Tota persona a drech a accedir, dins de condicions d'egalitat, a las foncions publicas del sieu país.
3. La volontat del pòble es lo fondament de l'autoritat dels poders publics ; aquela volontat se deu exprimir gràcias a d'eleccions vertadièiras que se tendràn periodicament, al sufragi universal egal amb lo vòte secret o un autre procediment equivalent que garentisca la libertat de vòte.

Article 22

Tota persona, coma membre de la societat, a drech a la seguretat sociala e a la satisfaccion dels dreches economics, socials e culturals indispensables a sa dignitat e al liure desvolopament de sa personalitat, gràcias a l'esfòrç nacional e a la cooperacion internationala, segon l'organisacion e los mejans de cada país.

Article 23

1. Tota persona a drech al trabalh, a la causida liura de son emplec, dins de condicions equitablas e satisfasentas de trabalh e a la proteccion contra lo caumatge.
2. Tota persona a drech, sense cap de discriminacion, a un salairi egal per un trabalh egal.
3. Tota persona que trabalha a drech a una paga equitabla e satisfasenta que li assegure, a ela emai a la familha una existéncia confòrma a la dignitat umana e que serà completada, se per cas es necessari, per totes los autres mejans de proteccion sociala.
4. Tota persona a lo drech de fondar, amb d'autres, de sindicats e de se sindicar per defendre sos interèsses.

Article 24

Tota persona a drech al repaus e als lesers e, particularament, a una limitacion rasonabla de la durada del trabalh e a de vacanças periodicas pagadas.

Article 25

1. Tota persona a drech a un nivèl de vida que li assegure la santat e lo benèstre a ela e a la siá familha, mai que mai pel manjar, lo vestit, lo lotjament, los suènhs de santat e los servicis socials necessaris ; a drech tanben a la seguretat en cas de caumatge, malautiá, invaliditat, veusatge, vielhesa, e dins los autre cases que pèrd los mejans de se ganhar la vida sense o aver volgut.
2. Las maires e los pichons an drech a una ajuda e a una assisténcia especialas. Totes los mainatges, nascut dins lo maridatge o fòra maridatge, benefícian de la meteissa proteccion sociala.

Article 26

1. Tota persona a drech a l'educacion. L'educacion deu èsser a gratis, al mens en çò que pertòca a l'ensenhament elementari e fondamental. L'ensenhament elementari serà obligatòri. L'ensenhament tecnic e professional serà generalisat ; l'ensenhament superior serà dubèrt a totes d'un biais parièr, en foncion dels meritis de cadun.
2. L'educacion aurà coma finalitat lo plen desvolopament de la personalitat umana e l'afortiment del respècte qu'es degut als dreches de l'òme e a las libertats fondamentalas. Deu favorir la compreneson, la tolerància e l'amistat entre totas las nacions e totes los grops etnics o religioses, emai los desvolopament de las activitats de las Nacions Unidas per manténer la patz.
3. Son los parents qu'an, d'en primièr, lo drech de causir la mena d'educacion que se donarà als mainatges.

Article 27

1. Tota persona a lo drech de prene part liurament a la vida culturala de la comunautat, de gausir de las arts e de participar al progrès scientific e als beneficis que ne son la consequéncia.
2. L'autor de tota òbra scientifica, literària o artistica a drech a l'aparament dels interèsses morals e materials que ne resultan.

Article 28

Tota persona a lo drech que s'establisca un òrdre social e ont los dreches e las libertats enonciats dins aicesta Declaracion se pòscan aplicar plenament.

Article 29

1. Tota persona a de devers als respècte de la comunautat, qu'es lo sol endrech ont lo desvolopament liure e complèt de sa personalitat es possible.
2. Per profechar de sos dreches e de sas libertats, tota persona serà pas somesa qu'a las limitacions establidas per la lei unicament per assegurar la reconeissença e lo respècte dels dreches e de las libertats dels autres e per tal de respectar las justas exigéncias de la morala, de l'òrdre public e del benestar general dins una societat democratica.
3. Aquestes dreches e libertats se poiràn pas jamai aplicar contràriament a las finalitats e als principis de las Nacions Unidas.

Article 30

Res dins aicesta Declaracion se pòt pas interpretar coma que un Estat, un gropament ou un individú auriá quin drech que siá d'entreprene una activitat o de realizar una accion amb la tòca d'avalir los dreches e las libertats que s'i enóncian.

Mai d'infò aquí ONU

  

libres

Sul libre 'Discriminations : combattre la glottophobie'

glottophobie-blanchetLa conferéncia Lengas e poders del 16 de novembre de 2016, presentada per Eric Fraj, s'interessava al libre de Philippe Blanchet, Discriminations : combattre la glottophobie.

Joan-Pèire Cavalièr, sul blòg dedicat a l'eveniment, fa lo compte rendut dels escambis, remarcas e autres comentaris que la presentacion d'Eric Fraj amenèt.

Laissarem degun - Roland Pécout

pecout-laissarem-degunLaissarem degun - Roland Pécout - Libre + CD
Ostau dau país marselhés - 2008 - 15 €

Presentacion de l'editor :

Lo poèta qu'a decidit d'aver rason... Roland Pécout (1951) tira sa règa dins lo monde deis escriveires occitans. L'òme, barrula-camin, bastís son òbra entre lo viatge e son país de garriga, entre Provença e Lengadòc.

 
 

cultura, opinions...

Albi - Centres culturals occitans de proximitat

L'Institut d'Estudis Occitans de la region Occitània organiza lo dissabte 18 de novembre de 2017 a 14h a Albi una jornada de reflexion sus los centres culturals occitans de proximitat.

Tolosa - Conferéncias DUOC - 2017-2018

Los dimècres universitaris occitan e catalan se tendràn coma l'an passat a Tolosa a l'Ostal d’Occitània (11 carrièra Malcosinat M° Esquiròl). La dintrada es liura. Las conferéncias son en francés, en occitan o en catalan.

Joan-Francés Courouau qu'organiza aquel cicle, a la debuta del papieron de prensentacion fa lo punt :

 
 

sciéncias e tecnicas

Aviacion - Propulsion electrica

La societat americana Wright Electric en collaboracion amb EasyJet trabalha sul desvolopament d'avions a propulsion electrica. Las companhiás an presentat lor partenariat en setembre de 2017.

Preveson de poder assegurar de ligasons regularas d'aicí 20 ans entre de vilas pro pròchas, per exemple París e Londres o Nòva Yòrk e Boston.

Montpelhièr - Tolosa - Iperloop

Après la decision de la societat HTT de s'installar a Tolosa per desvolopar un sistèma de transportacion iperloop, es lo grop canadian TransPod que manifèsta son interés per la region Occitània.

Son basats carrièra dels Briquetiers a Blanhac, al còr de l'Aerospace Valley, d'aquí desvolopan lors projèctes per la region.

 
 

politica, economia...

Region Occitània - Apréner la lenga d'òc

Dins sa revista d'octobre e novembre de 2017 la region Occitània comunica en occitan sus los mejans d'apréner la lenga occitana.

Apréner la lenga d'òc

La transmission de l’occitan es l’enjòc de nòstre temps : la lenga es dins una situacion dificila dins un mond ont, cada jorn, la pluralitat lingüistica es mesa a mal. Cal plan realizar que (segon l’UNESCO) una lenga desapareis cada doas setmanas e que, se fasèm pas res, 90% de las lengas van probablament s’escafar avant la fin del sègle.

Manifestacion del 8 de novembre : la FELCO comunica

Manifestacion del 8 de novembre de 2017 a Tolosa, la FELCO comunica :

Lo 8 de novembre s’organiza a Tolosa una manif per mai d’occitan dins los mèdias publics. Lo CA es estat consultat e de la consultacion s’es desgatjada la posicion seguenta :