Declaracion universala dels dreches de l'òme

Preambul

Considerant que de reconéisser la dignitat inerenta a totes los membres de la familha umana e lors dreches egals e inalienables constituís lo fondament de la libertat, de la justícia e de la patz dins lo mond,

Considerant que de desconéisser e mespresar los dreches de l'òme a menat a de barbaritats otrajantas per la consciéncia de l'umanitat e que l'aveniment d'un mond ont los èssers umans seràn liures de parlar e de creire, deliurats de la terror e de la misèria, es estat proclamat coma l'aspiracion mai nauta de l'òme,

Considerant qu'es essencial que los dreches de l'òme sián aparats per un regime de drech per tal que l'òme siá pas obligat al suprème recors de se revoltar contra la tirania e l'opression,

Considerant qu'es essencial d'encoratjar lo desvolopament de relacions amicalas entre las nacions,

Considerant que, dins la Carta, los pòbles de las Nacions Unidas an tornat proclamar lor fe dins los dreches fondamentals de l'òme, dins la dignitat e la valor de la persona umana, dins l'egalitat dels dreches dels òmes e de las femnas, e que se son declarats resolguts a favorir lo progrès social e a instaurar de melhoras condicions de vida dins una libertat mai bèla,

Considerant que los Estats Membres se son engatjats a assegurar, en cooperacion amb l'Organizacion de las Nacions Unidas, lo respecte universal e efectiu dels dreches de l'òme e de las libertats fondamentalas,

Considerant qu'una concepcion comuna d'aqueles dreches e libertats es de la màger importància per que se realize plenament aquel engatjament,

l'Assemblada Generala proclama la presenta Declaracion Universala dels Dreches de l'Òme coma l'ideal comun que totes los pòbles e las Nacions devon cercar a aténher, per tal que totes los individús e totas las institucions, en gardant de contunh aicesta Declaracion presenta a l'esperit s'efòrcen, per l'ensenhament e l'educacion, de desvolopar lo respècte d'aqueles dreches e libertats e d'assegurar, per de mesuras progressivas d'òrdre nacional e internacional, la reconeissença e l'aplicacion universalas e efectivas, tant demest los pòbles dels Estats Membres coma demest los dels territòris plaçats jos lor jurisdiccion.

Article 1

Totes los èssers umans naisson liures e egals en dignitat e en dreches. Son dotats de rason e de consciéncia e se devon comportar los unes amb los autres dins un esperit de fraternitat.

Article 2

Tota persona se pòt prevaler de totes los dreches e de totas las libertats proclamada dins la presenta Declaracion, sense cap de distincion de raça, de color, de sèxe, de lenga, de religion, d'opinion politica o d'autra mena, d'origina nacionala o sociala, de fortuna, de naissença o de quina autra situacion que siá.

Se farà pas tanpauc cap de distincion fondada sus l'estatut politic, administratiu e internacional de país o territòri que la persona ne depend juridicament, qu'aquel país o territòri siá independent, jos tutèla, non-autonòme o somés a quina limitacion de sobeiranetat que siá.

Article 3

Tot individu a drech a la vida, a la libertat e a la seguretat de sa persona.

Article 4

Degun serà pas tengut en esclavatge ni en servitud ; l'esclavatge e lo trafic d'esclaus son proïbits dins totas lors formas.

Article 5

Degun serà pas somés a la tortura, ni a de penas o tractaments crudèls, inumans o degradants.

Article 6

Tota persona, a quin endrech que siá, a drech a la reconeissença de sa personnalitat juridica.

Article 7

Totes son egals davant la lei e an lo drech de n'obténer la meteissa proteccion, sense distincions. Totes an lo drech a una meteissa proteccion contra quina discriminacion que siá que viòle la presenta Declaracion e contra tota provocacion a una tala discriminacion.

Article 8

Tota persona a drech a un recors efectiu al prèp de las jurisdiccions nacionalas competentas contra los actes que viòlen los dreches fondamentals que li son reconeguts per la constitucion o la lei.

Article 9

Degun pòt pas èsser arrestat, embarrat o exiliat arbitràriament.

Article 10

Tota persona a lo drech, en plena egalitat, que sa causa siá recebuda amb equitat e publicament per un tribunal independent e imparcial, que decidirà, siá de sos dreches e obligacions, siá de la legitimat de tota acusacion portada contra ela en matèria penala.

Article 11

1. Se presumís qu'es innocenta tota persona acusada d'un acte delictuós, tant que sa culpablitat es pas estada establida legalament al cors d'un procès public ont totas las garantidas necessàrias per la siá defensa li seràn estadas asseguradas.
2. Degun serà pas condemnat per d'accions o d'omissions que, quand foguèron comesas, constituïssián pas un acte delictuós segon lo drech nacional o internacional. S'impausarà pas tanpauc cap de pena mai fòrta que la qu'èra aplicabla al moment que se cometèt l'acte delictuós.

Article 12

Degun serà pas l'objècte d'intrusions arbitràrias dins sa vida privada, sa familha, son domicili o sa correspondéncia, ni d'atacs contra son onor e sa reputacion. Tota persona a drech a la proteccion de la lei contra d'intrusions e d'atacs d'aquela mena.

Article 13

1. Tota persona a lo drech de circular liurament e de causir sa residéncia a l'interior d'un Estat.
2. Tota persona a lo drech d'abandonar tot país, quitament lo sieu, e de tornar dins son país.

Article 14

1. En cas de persecucion, tota persona a lo drech de cercar asil e de beneficiar de l'asil dins d'autres païses.
2. Aquel drech se poirà pas invocar contra una accion judiciària que s'aprendrà vertadièirament a de crimes de drech comun ou o a d'actes opausats a las finalitats e als principis de las Nacions Unidas.

Article 15

1. Tot individú a drech a una nacionalitat.
2. Degun pòt pas èsser privat arbitràriament de sa nacionalitat ni del drech de cambiar de nacionalitat.

Article 16

1. Tanlèu que son maridadors, l'òme e la femna sense cap de restriccion per rason de raça, nacionalitat o religion, an lo drech de se maridar e de fondar una familha. An de dreches egals en çò que pertòca al maridatge, pendent lo maridatge e al moment de sa dissolucion.
2. Lo maridatge se poirà pas contractar qu'amb lo consentiment liure e plen dels futurs esposes.
3. La familha es l'element natural e fondamental de la societat e a drech a la proteccion de la societat e de l'Estat.

Article 17

1. Tota persona, individualament e collectivament, a drech a la proprietat.
2. Degun pòt pas èsser privat arbitràriament de sa proprietat.

Article 18

Tota persona a drech a la libertat de pensada, de consciéncia e de religion ; aquel drech implica la libertat de cambiar de religion ou de cresença, emai la libertat de manifestar sa religion o sa cresença individualament o en comun, tant en public coma en privat, per l'ensenhament, la practica, lo culte e l'acompliment dels rites.

Article 19

Tot individú a drech a la libertat d'opinion e d'expression, çò qu'implica lo drech d'èsser pas carcanhat per sas opinions e lo de cercar, de recebre e d'espandir, sense consideracion de frontièiras, las informacions e las idèas per quin mejan d'expression que siá.

Article 20

1. Tota persona a drech a la libertat de reünion e d'associacion pacificas.
2. Degun pòt pas èsser obligat de far partida d'una associacion.

Article 21

1. Tota persona a lo drech de participar a la direccion del afars publics de son país, siá dirèctament, siá per l'intermediairi de representants causits liurament.
2. Tota persona a drech a accedir, dins de condicions d'egalitat, a las foncions publicas del sieu país.
3. La volontat del pòble es lo fondament de l'autoritat dels poders publics ; aquela volontat se deu exprimir gràcias a d'eleccions vertadièiras que se tendràn periodicament, al sufragi universal egal amb lo vòte secret o un autre procediment equivalent que garentisca la libertat de vòte.

Article 22

Tota persona, coma membre de la societat, a drech a la seguretat sociala e a la satisfaccion dels dreches economics, socials e culturals indispensables a sa dignitat e al liure desvolopament de sa personalitat, gràcias a l'esfòrç nacional e a la cooperacion internationala, segon l'organisacion e los mejans de cada país.

Article 23

1. Tota persona a drech al trabalh, a la causida liura de son emplec, dins de condicions equitablas e satisfasentas de trabalh e a la proteccion contra lo caumatge.
2. Tota persona a drech, sense cap de discriminacion, a un salairi egal per un trabalh egal.
3. Tota persona que trabalha a drech a una paga equitabla e satisfasenta que li assegure, a ela emai a la familha una existéncia confòrma a la dignitat umana e que serà completada, se per cas es necessari, per totes los autres mejans de proteccion sociala.
4. Tota persona a lo drech de fondar, amb d'autres, de sindicats e de se sindicar per defendre sos interèsses.

Article 24

Tota persona a drech al repaus e als lesers e, particularament, a una limitacion rasonabla de la durada del trabalh e a de vacanças periodicas pagadas.

Article 25

1. Tota persona a drech a un nivèl de vida que li assegure la santat e lo benèstre a ela e a la siá familha, mai que mai pel manjar, lo vestit, lo lotjament, los suènhs de santat e los servicis socials necessaris ; a drech tanben a la seguretat en cas de caumatge, malautiá, invaliditat, veusatge, vielhesa, e dins los autre cases que pèrd los mejans de se ganhar la vida sense o aver volgut.
2. Las maires e los pichons an drech a una ajuda e a una assisténcia especialas. Totes los mainatges, nascut dins lo maridatge o fòra maridatge, benefícian de la meteissa proteccion sociala.

Article 26

1. Tota persona a drech a l'educacion. L'educacion deu èsser a gratis, al mens en çò que pertòca a l'ensenhament elementari e fondamental. L'ensenhament elementari serà obligatòri. L'ensenhament tecnic e professional serà generalisat ; l'ensenhament superior serà dubèrt a totes d'un biais parièr, en foncion dels meritis de cadun.
2. L'educacion aurà coma finalitat lo plen desvolopament de la personalitat umana e l'afortiment del respècte qu'es degut als dreches de l'òme e a las libertats fondamentalas. Deu favorir la compreneson, la tolerància e l'amistat entre totas las nacions e totes los grops etnics o religioses, emai los desvolopament de las activitats de las Nacions Unidas per manténer la patz.
3. Son los parents qu'an, d'en primièr, lo drech de causir la mena d'educacion que se donarà als mainatges.

Article 27

1. Tota persona a lo drech de prene part liurament a la vida culturala de la comunautat, de gausir de las arts e de participar al progrès scientific e als beneficis que ne son la consequéncia.
2. L'autor de tota òbra scientifica, literària o artistica a drech a l'aparament dels interèsses morals e materials que ne resultan.

Article 28

Tota persona a lo drech que s'establisca un òrdre social e ont los dreches e las libertats enonciats dins aicesta Declaracion se pòscan aplicar plenament.

Article 29

1. Tota persona a de devers als respècte de la comunautat, qu'es lo sol endrech ont lo desvolopament liure e complèt de sa personalitat es possible.
2. Per profechar de sos dreches e de sas libertats, tota persona serà pas somesa qu'a las limitacions establidas per la lei unicament per assegurar la reconeissença e lo respècte dels dreches e de las libertats dels autres e per tal de respectar las justas exigéncias de la morala, de l'òrdre public e del benestar general dins una societat democratica.
3. Aquestes dreches e libertats se poiràn pas jamai aplicar contràriament a las finalitats e als principis de las Nacions Unidas.

Article 30

Res dins aicesta Declaracion se pòt pas interpretar coma que un Estat, un gropament ou un individú auriá quin drech que siá d'entreprene una activitat o de realizar una accion amb la tòca d'avalir los dreches e las libertats que s'i enóncian.

Mai d'infò aquí ONU

 

libres


Beluguet e lo Drac - Robert Perrotto-André

beluguet-e-lo-drac Beluguet e lo Drac - Robert Perrotto-André
Lacour-Ollé - 2005 - 152 paginas - 21 x 15 cm - 15.00 €

Una novèla aventura e una novèla quista per lo Beluguet. Après qu'aguèsse desliurada la Luna, vaquí qu'es a caçar lo Drac qu'a raubat la clau d'aur de Bauma Santa e lo tresaur dei Nanets.

Amb l'ajuda de sei dos collègas Morrenegre et Morrefreg, dei bèstias amigas, e bòn astre, e maugrat un molon d'empachas e de tracanars, benlèu que capitarà ?

Pour la langue d'oc à l'école - Yan Lespoux

langue-d-oc-ecole Pour la langue d'oc à l'école es un obratge de Yan Lespoux que conta las primièras realizacions de la reivindicacion modèrna en favor de l’ensenhament de la lenga occitana.

De las annadas 30, amb la pujada de las reivindicacions per la lenga e son ensenhament, a las victòrias que seguiguèron après la segonda guèrra mondiala dins un encastre de batèstas entre occitanisme e Felibritge, de debats intèrnes sus la pedagogia e de discussions a l'entorn de la lei Deixonne, es tota un part de l'istòria de la lenga nòstra qu'es aicí espepissada.

 

cultura, opinions...


CIRDÒC - Besièrs - Jornadas Europèas del patrimòni

Lo 15 e lo 16 de setembre de 2017 en ligam amb las Jornadas Europèas del Patrimòni e per favorizar l'encontre del public jove amb las òbras, los artistas e las culturas d’Occitània, lo CIRDÒC de Besièrs dobrís sas pòrtas.

Ensenhament de l'occitan en Catalonha

Jordi Ortiz de Antonio per la Generalitat de Catalonha presentava al XIIen congrès de l'AIEO a Albi (julhet de 2017) una reflexions a l’entorn d’una pedagogia propedeutica sus la lenga occitana pels professors de primari e segondari en Catalonha.

Nos assabenta sus l'estat de l'ensenhament de la lenga en Catalonha. Aquí lo resumit de sa presentacion (sorsa AIEO) :

L’occitan, lenga pròpria d’Aran e oficiala en Catalonha tota, se regulariza a l’ora d’ara, dins lo domeni educatiu, sonque pel biais del Currículum der aranés (1998), un plan d’estudis oficial restacat a l’airal geografic e dialectal aranés, e en aranés, en questions de lenga e literatura.

 

sciéncias e tecnicas


Tolosa - Competicion - Drònes

Se tendrà a Tolosa del 18 al 21 de setembre de 2017 una sèria d'eveniments al torn dels drònes : de conferéncias, un salon d'entrepresas, de competicions.

Aquò farà de Tolosa per qualques jorn la capitala mondiala del dròne. Mai de tres cent cercaires son esperats a aquel eveniment : l'IMAV per International Micro Air Vehicle conference and flight competition.

L'eTrek, mòto electrica occitana

L'entrepresa Electric Motion basada a Càstrias prèp de Montpelhièr desvolopa dempuèi qualques ans de trails electrics per las competicions esportivas.

Dempuèi 2017 l'eTrek, concebut per un usatge urban, ven completar la gama.

L'idèa del constructor es de propausar al mond una mòto polivalenta per un usatge quotidian en vila. Es en venda al prètz de 8 500 èuros (fòra ajuda).

 

politica, economia...


Dintrada de 2017 - Forum occitan - Narbona

Se tendrà a Narbona lo dissabte 16 de setembre de 2017 (Palais del Trabalh) La Dintrada.

Es un vertadièr forum ciutadan occitan que los organizators vòlon crear.

L'objectiu es de tornar pensar l'occitanisme politic en coerencia amb la societat civila per melhor respondre a las evolucions recentas :

Narbona - Dintrada de País Nòstre

L'associacion basada a Narbona, País Nòstre comunica :

L'amassada de dintrada de País Nòstre es prevista lo dijòus 7 de setembre de 2017 a 18 oras a l'Ostal occitan de Narbona, carrièra Joan Jaurés.

Una dintrada activa, amb forças punts :

  1. Lançament de la campanha d'adesions "Venètz refortir País Nòstre" e organizacion del movement dins la Region Occitanie.
  2. Proposicion d'una accion unitària occitanista al Forum ciutadan occitan del dissabte 16 de setembre al Palais del trabalh de Narbona.
  3. Preparacion del collòqui País Nòstre "Occitània fòrça culturala occitana" del 25 de novembre.