comp-franComposition Française - Mona Ozouf - Gallimard - 2009 - 264 paginas - 17,50 èuros

Critica de Joan-Guilhem Roqueta :

"Aquel retorn sus una enfanca bretona es tanben un retorn sus l’istòria de l’obsession francesa d’unitat abstracha e d’universalisme gelós.

"Mona Ozouf, istoriana especialista de l’escòla laïca e de la Revolucion francesa, es tanben la filha d’un militant breton conegut Jean Sohier, socialista e federalista, fondator de la revista Ar Falz (Lo Volam), mòrt jove en 1935 quand sa filha aviá 5 ans. Sa maire, regenta d’escòla publica dins un contèxte de guèrra escolara, l’elevèt dins la fidelitat a las idèias de son paire, dins un respiech ferverós de l’egalitat, de l’istòria bretona e de las tradicions bretonas qu’incarnava tanben sa grand.

"Viurà son intrada a l’escòla publica a l’encòp coma una liberacion, la de se sentir “parièra als autres” dins l’estricta egalitat que goma las diferéncias, e coma una estrifadura, la de veire escafada la diferéncia bretona que n’aviá noirits sos sòmis, entre legidas e tradicion familiala. Antau fasiá l’experiéncia concreta de la contradiccion viscuda entre una escòla que "au nom de l’universal, ignorava emai umiliava la particularitat" e d’un ostau que contestava aquel universal. Lo sospechava d’èsser pas qu’una masqueta per amagar l’egemonia d’una particularitat francesa dominanta. "L’egalitat de l’escòla negava çò que diferenciava. L’egalitat de l’ostau èra aquela dau drech dels òmes a exprimir sas diferéncias".

"La primièira part dau libre detalha aquel entrebescament de tensions amb subtilitat, e ne destria la trama complexa, entre ostau breton, escòla publica egalitarista, e glèisa inegalitària. Es la responsa, au còr de la realitat viscuda, au pamflet anti-breton de Françoise Morvan "Le Monde comme si". Es quitament un drech de responsa, que Morvan i sospiechava Jean Sohier, mòrt en 1935, de collaboracion jos l’Ocupacion !!!

"La segonda part dau libre es òbra d’istoriana que justament va cercar au sorgent d’aquela esquizofrenia francesa, plan pausada tre la debuta per lo biais de doas citacions contradictòrias dau sègle XX :

"-  una de Julien Benda : "França es lo revenge de l’abstrach sus lo concret". Es aquí França Etèrna, Una e Indespartibla, “produch de la Rason, non de l’istòria”, dis Ozouf. Çò que Lafont sonava la nacion segondària, nacion politica e civica, eissuda de l’adesion volontària e dau contracte au temps de la Revolucion, bastida e non pas eiretada. Es la França de la taula rasa. Es tanben la França de l’eradicacion de las diferéncias e de las diversitats vencudas.

"-  l’autra que fa pensar a la nacion primària de Lafont, es una citacion dau grand critic (de Mallarmé e de Mistral en particulièr) Albert Thibaudet : "França es un vièlh país diferenciat". “Una França facha de l’identitat etnica e culturala dels païses que la compauson”, comenta Ozouf. França carnala dau temps long de l’istòria e non de l’abstraccion. Es la França de la diversitat assumida.

"La França de Benda a superat la França de Thibaudet, constata Mona Ozouf.

"Crei ela coma Lafont a un trespassar d’aquel antagonisme que permetrà a la França de Thibaudet de trapar sas marcas. Mas lo punt nodal demòra la diversitat lingüistica. Que aquí òm tòca au mai ardent de las passions identitàrias, entre Estat-Nacion e nacionalitats virtualas de cultura minorizada, entre Identitat monolitica e identitats multiplament dubèrtas e a geometria variabla.

"Lo darrièr capítol : "Composicion francesa" va tafurar dins e alentorn de l’istòria de la Revolucion francesa dins sa complexitat, en quista de çò que faguèt espelir aquela passion de l’Uniformitat masquetada en Universal, de la Rason deïficada, e de l’òdi de la diversitat. De l’ideologia de las Lutz a Jules Ferry, en passant per Tocqueville, Michelet, los Jacobins, los Girondins, los Brissotins, de la guèrra a la Terror, sonda las tèstas e las contradiccions. Es lo mecanisme de reduccion dau multiple a l’Un qu’es espepissat. Per comprendre coma l’èime jacobin desvira lo desir leime d’unitat dels revolucionaris per impausar son ideologia abstracha de l’unitat, autoritària e estatala, au servici de sos interesses e de l’egemonia francimanda.

"Lafont pensava que los Jacobins d’avans 93 èran pas ostiles a una França federativa. Ne voliá per pròva la Fèsta de la Federacion de 90, e la Constitucion de l’An I de 93. Michelet vesiá dins la Fèsta ambigüa de la Federacion, “un episòdi anti-federalista per excelléncia, que l’astrada de las federations i es de se negar dins l’unitat françesa”. E la Constitucion de 93 es demorada letra mòrta e foguèt pas jamai aplicada.

"Mona Ozouf fa veire coma un integrisme republican a subreviscut a las evolucions de la pratica republicana (e aquel libre es un otís de tria contra los arcaïsmes que refusan d’integrar la reconeissença de las diversitats dins una accion republicana renovelada), fa veire coma lo discors integrista dels universalistas es fondamentat sus una illusion, la d’una libertat sens estacas : “Entre las apartenéncias que ligan e la libertat que desliga, i a pas d’incompatibilitat absoluda”. Fa veire tanben los dejós de l’espaventalh comunautarista, e coma las comunautats dubèrtas pòdon servir de contra-fuòc de cara als embarraments e a las derivas identitàrias.

"La fòrça umana e sensibla dau testimòniatge fa prodèl a la rigor de l’istoriana. Aquel ensag  es una pèira blanca sus un camin esquiu. Se ganha totjorn a metre los grands principis universalistas a l’espròva de l’experiéncia viscuda. Ne venon un pauc mens ufanoses, i pèrdon de sa cresença, mas i ganhan en umanitat e fin-finala en eficacitat."

Joan-Guilhem Roqueta (sorsa site FELCO)

 

Libres


Faulas dau fabulós Esòp

esop-gui-matieuFaulas dau fabulós Esòp - Adaptacion de Gui Matieu
IEO-CREO Provença - 2016 - 46 paginas - 10 èuros
ISBN : 978-2-9530712-5-2

Lo CREO-Provença presenta una adaptacion de las Faulas d'Esòp.

Quatrena de cobèrta : Amb sei fablas Esòp en Grècia durbiguèt una draia que de molons de bablejaires anavan segre e seguisson totjorn 2500 ans après. Autors deis isopets de l'Atge-Mejan e poètas mai tardiers coma La Fontaine pesquèron dins aquelei tèxts moraus que nos vènon d'un temps que lei bèstias parlavan.

Sul libre 'Le couteau sur la langue' de Renat Merle

couteau-sur-la-langue-merleUn article de Cristian Rapin. Sorsa : Lo Lugarn numèro 82.

Le couteau sur la langue de Renat Merle es un roman escrit, coma lo títol o revèla, en francés. Es un bon roman, rondament menat, de bon legir que s’apièja sus de donadas vertadièras e que las utiliza amb umor.

En bon coneisseire de l’istòria de l’occitanisme politic, l’autor s’apièja sus de tròces d’istòria viscuda.

 

Cultura, opinions...


2017 : Total Festum a 12 ans !

Dins sa revista numèro 7 dels meses de mai e junh de 2017 lo conselh regional de la region Occitània presentava lo festenal Total Festum.

En junh de 2017, Total Festum (la fèsta de la catalanitat e de l’occitanitat) festejarà sos 12 ans. Tot comencèt en 2006, dins l’anciana region Lengadòc-Rosselhon, amb una volontat politica de crear un eveniment fòrt, regulièr : un rendez-vos annadièr per la mesa en valor de las lengas del territòri regional. La data de la sant Joan es estada causida coma simbòl de renaissença e de jovença.

Qualques remembres - Ives Roquetas

Un pauc d'istòria. Dins la revista Lo Lugarn numèro 69 (automne de 1999) Ives Roqueta balhava qualques unes de sos remembres. Torna sus qualques tempses fòrts, coma las garrolhas al dintre de l'IEO, los primièrs libres editats. Aquelas nòtas, anecdòtas, uèi nos assabentan sus l'occitanisme dels tres decennis que van de 1950 entrò a 1980. De legir per melhor comprene las posicions de cadun.

 

Sciéncias e tecnicas


La resisténcia bacteriana als antibiotics

potingas13/01/17 - Fernand Vedel sul site de l'ADEO presenta lo problèma de la resisténcia bacteriana als antibiotics. Resisténcia venguda amb lo temps una vertadièra menaça per la santat.

L'autor definís sucessivament las familhas d'antibiotics e la nocion d'antibioresisténcia bacteriana, abans de donar la posicion, fàcia al problèma, d'un organisme coma l'ONU.

Montpelhièr - ESA - Nanosatellits

robusta12/05/17 - Lo Centre Espacial Universitari de Montpelhièr (CSU) ven d'èsser seleccionat per l'ESA (European Space Agency) per rejónher lo sieu programa Fly your Satellite.

La candidatura de l'ISAE-Supaero de Tolosa es pas estada retenguda.

 

Politica, economia...


Eleccions legislativas de 2017 - Partit Occitan

partit-occitan-legislatives-2017Lo Partit Occitan presenta sos candidats e los candidats que sosten per las eleccions legislativas de 2017.

Aquí çai sos la lista amb lo nom dels relevaires, la circonscripcion e lo departament.

Eleccions legislativas de 2017 lo PNO comunica

pno-legislatives-2017Comunicat de premsa : Lo Partit de la Nacion Occitana presenta Jeròni Picas coma candidat a las eleccions legislativas del 11 e 18 de junh de 2017 dins la 8ena circonscripcion de Nauta Garona amb coma relevaira Dominique Darrozes.