comp-franComposition Française - Mona Ozouf - Gallimard - 2009 - 264 paginas - 17,50 èuros

Critica de Joan-Guilhem Roqueta :

"Aquel retorn sus una enfanca bretona es tanben un retorn sus l’istòria de l’obsession francesa d’unitat abstracha e d’universalisme gelós.

"Mona Ozouf, istoriana especialista de l’escòla laïca e de la Revolucion francesa, es tanben la filha d’un militant breton conegut Jean Sohier, socialista e federalista, fondator de la revista Ar Falz (Lo Volam), mòrt jove en 1935 quand sa filha aviá 5 ans. Sa maire, regenta d’escòla publica dins un contèxte de guèrra escolara, l’elevèt dins la fidelitat a las idèias de son paire, dins un respiech ferverós de l’egalitat, de l’istòria bretona e de las tradicions bretonas qu’incarnava tanben sa grand.

"Viurà son intrada a l’escòla publica a l’encòp coma una liberacion, la de se sentir “parièra als autres” dins l’estricta egalitat que goma las diferéncias, e coma una estrifadura, la de veire escafada la diferéncia bretona que n’aviá noirits sos sòmis, entre legidas e tradicion familiala. Antau fasiá l’experiéncia concreta de la contradiccion viscuda entre una escòla que "au nom de l’universal, ignorava emai umiliava la particularitat" e d’un ostau que contestava aquel universal. Lo sospechava d’èsser pas qu’una masqueta per amagar l’egemonia d’una particularitat francesa dominanta. "L’egalitat de l’escòla negava çò que diferenciava. L’egalitat de l’ostau èra aquela dau drech dels òmes a exprimir sas diferéncias".

"La primièira part dau libre detalha aquel entrebescament de tensions amb subtilitat, e ne destria la trama complexa, entre ostau breton, escòla publica egalitarista, e glèisa inegalitària. Es la responsa, au còr de la realitat viscuda, au pamflet anti-breton de Françoise Morvan "Le Monde comme si". Es quitament un drech de responsa, que Morvan i sospiechava Jean Sohier, mòrt en 1935, de collaboracion jos l’Ocupacion !!!

"La segonda part dau libre es òbra d’istoriana que justament va cercar au sorgent d’aquela esquizofrenia francesa, plan pausada tre la debuta per lo biais de doas citacions contradictòrias dau sègle XX :

"-  una de Julien Benda : "França es lo revenge de l’abstrach sus lo concret". Es aquí França Etèrna, Una e Indespartibla, “produch de la Rason, non de l’istòria”, dis Ozouf. Çò que Lafont sonava la nacion segondària, nacion politica e civica, eissuda de l’adesion volontària e dau contracte au temps de la Revolucion, bastida e non pas eiretada. Es la França de la taula rasa. Es tanben la França de l’eradicacion de las diferéncias e de las diversitats vencudas.

"-  l’autra que fa pensar a la nacion primària de Lafont, es una citacion dau grand critic (de Mallarmé e de Mistral en particulièr) Albert Thibaudet : "França es un vièlh país diferenciat". “Una França facha de l’identitat etnica e culturala dels païses que la compauson”, comenta Ozouf. França carnala dau temps long de l’istòria e non de l’abstraccion. Es la França de la diversitat assumida.

"La França de Benda a superat la França de Thibaudet, constata Mona Ozouf.

"Crei ela coma Lafont a un trespassar d’aquel antagonisme que permetrà a la França de Thibaudet de trapar sas marcas. Mas lo punt nodal demòra la diversitat lingüistica. Que aquí òm tòca au mai ardent de las passions identitàrias, entre Estat-Nacion e nacionalitats virtualas de cultura minorizada, entre Identitat monolitica e identitats multiplament dubèrtas e a geometria variabla.

"Lo darrièr capítol : "Composicion francesa" va tafurar dins e alentorn de l’istòria de la Revolucion francesa dins sa complexitat, en quista de çò que faguèt espelir aquela passion de l’Uniformitat masquetada en Universal, de la Rason deïficada, e de l’òdi de la diversitat. De l’ideologia de las Lutz a Jules Ferry, en passant per Tocqueville, Michelet, los Jacobins, los Girondins, los Brissotins, de la guèrra a la Terror, sonda las tèstas e las contradiccions. Es lo mecanisme de reduccion dau multiple a l’Un qu’es espepissat. Per comprendre coma l’èime jacobin desvira lo desir leime d’unitat dels revolucionaris per impausar son ideologia abstracha de l’unitat, autoritària e estatala, au servici de sos interesses e de l’egemonia francimanda.

"Lafont pensava que los Jacobins d’avans 93 èran pas ostiles a una França federativa. Ne voliá per pròva la Fèsta de la Federacion de 90, e la Constitucion de l’An I de 93. Michelet vesiá dins la Fèsta ambigüa de la Federacion, “un episòdi anti-federalista per excelléncia, que l’astrada de las federations i es de se negar dins l’unitat françesa”. E la Constitucion de 93 es demorada letra mòrta e foguèt pas jamai aplicada.

"Mona Ozouf fa veire coma un integrisme republican a subreviscut a las evolucions de la pratica republicana (e aquel libre es un otís de tria contra los arcaïsmes que refusan d’integrar la reconeissença de las diversitats dins una accion republicana renovelada), fa veire coma lo discors integrista dels universalistas es fondamentat sus una illusion, la d’una libertat sens estacas : “Entre las apartenéncias que ligan e la libertat que desliga, i a pas d’incompatibilitat absoluda”. Fa veire tanben los dejós de l’espaventalh comunautarista, e coma las comunautats dubèrtas pòdon servir de contra-fuòc de cara als embarraments e a las derivas identitàrias.

"La fòrça umana e sensibla dau testimòniatge fa prodèl a la rigor de l’istoriana. Aquel ensag  es una pèira blanca sus un camin esquiu. Se ganha totjorn a metre los grands principis universalistas a l’espròva de l’experiéncia viscuda. Ne venon un pauc mens ufanoses, i pèrdon de sa cresença, mas i ganhan en umanitat e fin-finala en eficacitat."

Joan-Guilhem Roqueta (sorsa site FELCO)

 

libres


Beluguet e lo Drac - Robert Perrotto-André

beluguet-e-lo-drac Beluguet e lo Drac - Robert Perrotto-André
Lacour-Ollé - 2005 - 152 paginas - 21 x 15 cm - 15.00 €

Una novèla aventura e una novèla quista per lo Beluguet. Après qu'aguèsse desliurada la Luna, vaquí qu'es a caçar lo Drac qu'a raubat la clau d'aur de Bauma Santa e lo tresaur dei Nanets.

Amb l'ajuda de sei dos collègas Morrenegre et Morrefreg, dei bèstias amigas, e bòn astre, e maugrat un molon d'empachas e de tracanars, benlèu que capitarà ?

Pour la langue d'oc à l'école - Yan Lespoux

langue-d-oc-ecole Pour la langue d'oc à l'école es un obratge de Yan Lespoux que conta las primièras realizacions de la reivindicacion modèrna en favor de l’ensenhament de la lenga occitana.

De las annadas 30, amb la pujada de las reivindicacions per la lenga e son ensenhament, a las victòrias que seguiguèron après la segonda guèrra mondiala dins un encastre de batèstas entre occitanisme e Felibritge, de debats intèrnes sus la pedagogia e de discussions a l'entorn de la lei Deixonne, es tota un part de l'istòria de la lenga nòstra qu'es aicí espepissada.

 

cultura, opinions...


CIRDÒC - Besièrs - Jornadas Europèas del patrimòni

Lo 15 e lo 16 de setembre de 2017 en ligam amb las Jornadas Europèas del Patrimòni e per favorizar l'encontre del public jove amb las òbras, los artistas e las culturas d’Occitània, lo CIRDÒC de Besièrs dobrís sas pòrtas.

Ensenhament de l'occitan en Catalonha

Jordi Ortiz de Antonio per la Generalitat de Catalonha presentava al XIIen congrès de l'AIEO a Albi (julhet de 2017) una reflexions a l’entorn d’una pedagogia propedeutica sus la lenga occitana pels professors de primari e segondari en Catalonha.

Nos assabenta sus l'estat de l'ensenhament de la lenga en Catalonha. Aquí lo resumit de sa presentacion (sorsa AIEO) :

L’occitan, lenga pròpria d’Aran e oficiala en Catalonha tota, se regulariza a l’ora d’ara, dins lo domeni educatiu, sonque pel biais del Currículum der aranés (1998), un plan d’estudis oficial restacat a l’airal geografic e dialectal aranés, e en aranés, en questions de lenga e literatura.

 

sciéncias e tecnicas


Tolosa - Competicion - Drònes

Se tendrà a Tolosa del 18 al 21 de setembre de 2017 una sèria d'eveniments al torn dels drònes : de conferéncias, un salon d'entrepresas, de competicions.

Aquò farà de Tolosa per qualques jorn la capitala mondiala del dròne. Mai de tres cent cercaires son esperats a aquel eveniment : l'IMAV per International Micro Air Vehicle conference and flight competition.

L'eTrek, mòto electrica occitana

L'entrepresa Electric Motion basada a Càstrias prèp de Montpelhièr desvolopa dempuèi qualques ans de trails electrics per las competicions esportivas.

Dempuèi 2017 l'eTrek, concebut per un usatge urban, ven completar la gama.

L'idèa del constructor es de propausar al mond una mòto polivalenta per un usatge quotidian en vila. Es en venda al prètz de 8 500 èuros (fòra ajuda).

 

politica, economia...


Dintrada de 2017 - Forum occitan - Narbona

Se tendrà a Narbona lo dissabte 16 de setembre de 2017 (Palais del Trabalh) La Dintrada.

Es un vertadièr forum ciutadan occitan que los organizators vòlon crear.

L'objectiu es de tornar pensar l'occitanisme politic en coerencia amb la societat civila per melhor respondre a las evolucions recentas :

Narbona - Dintrada de País Nòstre

L'associacion basada a Narbona, País Nòstre comunica :

L'amassada de dintrada de País Nòstre es prevista lo dijòus 7 de setembre de 2017 a 18 oras a l'Ostal occitan de Narbona, carrièra Joan Jaurés.

Una dintrada activa, amb forças punts :

  1. Lançament de la campanha d'adesions "Venètz refortir País Nòstre" e organizacion del movement dins la Region Occitanie.
  2. Proposicion d'una accion unitària occitanista al Forum ciutadan occitan del dissabte 16 de setembre al Palais del trabalh de Narbona.
  3. Preparacion del collòqui País Nòstre "Occitània fòrça culturala occitana" del 25 de novembre.