comp-franComposition Française - Mona Ozouf - Gallimard - 2009 - 264 paginas - 17,50 èuros

Critica de Joan-Guilhem Roqueta :

"Aquel retorn sus una enfanca bretona es tanben un retorn sus l’istòria de l’obsession francesa d’unitat abstracha e d’universalisme gelós.

"Mona Ozouf, istoriana especialista de l’escòla laïca e de la Revolucion francesa, es tanben la filha d’un militant breton conegut Jean Sohier, socialista e federalista, fondator de la revista Ar Falz (Lo Volam), mòrt jove en 1935 quand sa filha aviá 5 ans. Sa maire, regenta d’escòla publica dins un contèxte de guèrra escolara, l’elevèt dins la fidelitat a las idèias de son paire, dins un respiech ferverós de l’egalitat, de l’istòria bretona e de las tradicions bretonas qu’incarnava tanben sa grand.

"Viurà son intrada a l’escòla publica a l’encòp coma una liberacion, la de se sentir “parièra als autres” dins l’estricta egalitat que goma las diferéncias, e coma una estrifadura, la de veire escafada la diferéncia bretona que n’aviá noirits sos sòmis, entre legidas e tradicion familiala. Antau fasiá l’experiéncia concreta de la contradiccion viscuda entre una escòla que "au nom de l’universal, ignorava emai umiliava la particularitat" e d’un ostau que contestava aquel universal. Lo sospechava d’èsser pas qu’una masqueta per amagar l’egemonia d’una particularitat francesa dominanta. "L’egalitat de l’escòla negava çò que diferenciava. L’egalitat de l’ostau èra aquela dau drech dels òmes a exprimir sas diferéncias".

"La primièira part dau libre detalha aquel entrebescament de tensions amb subtilitat, e ne destria la trama complexa, entre ostau breton, escòla publica egalitarista, e glèisa inegalitària. Es la responsa, au còr de la realitat viscuda, au pamflet anti-breton de Françoise Morvan "Le Monde comme si". Es quitament un drech de responsa, que Morvan i sospiechava Jean Sohier, mòrt en 1935, de collaboracion jos l’Ocupacion !!!

"La segonda part dau libre es òbra d’istoriana que justament va cercar au sorgent d’aquela esquizofrenia francesa, plan pausada tre la debuta per lo biais de doas citacions contradictòrias dau sègle XX :

"-  una de Julien Benda : "França es lo revenge de l’abstrach sus lo concret". Es aquí França Etèrna, Una e Indespartibla, “produch de la Rason, non de l’istòria”, dis Ozouf. Çò que Lafont sonava la nacion segondària, nacion politica e civica, eissuda de l’adesion volontària e dau contracte au temps de la Revolucion, bastida e non pas eiretada. Es la França de la taula rasa. Es tanben la França de l’eradicacion de las diferéncias e de las diversitats vencudas.

"-  l’autra que fa pensar a la nacion primària de Lafont, es una citacion dau grand critic (de Mallarmé e de Mistral en particulièr) Albert Thibaudet : "França es un vièlh país diferenciat". “Una França facha de l’identitat etnica e culturala dels païses que la compauson”, comenta Ozouf. França carnala dau temps long de l’istòria e non de l’abstraccion. Es la França de la diversitat assumida.

"La França de Benda a superat la França de Thibaudet, constata Mona Ozouf.

"Crei ela coma Lafont a un trespassar d’aquel antagonisme que permetrà a la França de Thibaudet de trapar sas marcas. Mas lo punt nodal demòra la diversitat lingüistica. Que aquí òm tòca au mai ardent de las passions identitàrias, entre Estat-Nacion e nacionalitats virtualas de cultura minorizada, entre Identitat monolitica e identitats multiplament dubèrtas e a geometria variabla.

"Lo darrièr capítol : "Composicion francesa" va tafurar dins e alentorn de l’istòria de la Revolucion francesa dins sa complexitat, en quista de çò que faguèt espelir aquela passion de l’Uniformitat masquetada en Universal, de la Rason deïficada, e de l’òdi de la diversitat. De l’ideologia de las Lutz a Jules Ferry, en passant per Tocqueville, Michelet, los Jacobins, los Girondins, los Brissotins, de la guèrra a la Terror, sonda las tèstas e las contradiccions. Es lo mecanisme de reduccion dau multiple a l’Un qu’es espepissat. Per comprendre coma l’èime jacobin desvira lo desir leime d’unitat dels revolucionaris per impausar son ideologia abstracha de l’unitat, autoritària e estatala, au servici de sos interesses e de l’egemonia francimanda.

"Lafont pensava que los Jacobins d’avans 93 èran pas ostiles a una França federativa. Ne voliá per pròva la Fèsta de la Federacion de 90, e la Constitucion de l’An I de 93. Michelet vesiá dins la Fèsta ambigüa de la Federacion, “un episòdi anti-federalista per excelléncia, que l’astrada de las federations i es de se negar dins l’unitat françesa”. E la Constitucion de 93 es demorada letra mòrta e foguèt pas jamai aplicada.

"Mona Ozouf fa veire coma un integrisme republican a subreviscut a las evolucions de la pratica republicana (e aquel libre es un otís de tria contra los arcaïsmes que refusan d’integrar la reconeissença de las diversitats dins una accion republicana renovelada), fa veire coma lo discors integrista dels universalistas es fondamentat sus una illusion, la d’una libertat sens estacas : “Entre las apartenéncias que ligan e la libertat que desliga, i a pas d’incompatibilitat absoluda”. Fa veire tanben los dejós de l’espaventalh comunautarista, e coma las comunautats dubèrtas pòdon servir de contra-fuòc de cara als embarraments e a las derivas identitàrias.

"La fòrça umana e sensibla dau testimòniatge fa prodèl a la rigor de l’istoriana. Aquel ensag  es una pèira blanca sus un camin esquiu. Se ganha totjorn a metre los grands principis universalistas a l’espròva de l’experiéncia viscuda. Ne venon un pauc mens ufanoses, i pèrdon de sa cresença, mas i ganhan en umanitat e fin-finala en eficacitat."

Joan-Guilhem Roqueta (sorsa site FELCO)

  

libres

Sul libre 'Discriminations : combattre la glottophobie'

glottophobie-blanchetLa conferéncia Lengas e poders del 16 de novembre de 2016, presentada per Eric Fraj, s'interessava al libre de Philippe Blanchet, Discriminations : combattre la glottophobie.

Joan-Pèire Cavalièr, sul blòg dedicat a l'eveniment, fa lo compte rendut dels escambis, remarcas e autres comentaris que la presentacion d'Eric Fraj amenèt.

Laissarem degun - Roland Pécout

pecout-laissarem-degunLaissarem degun - Roland Pécout - Libre + CD
Ostau dau país marselhés - 2008 - 15 €

Presentacion de l'editor :

Lo poèta qu'a decidit d'aver rason... Roland Pécout (1951) tira sa règa dins lo monde deis escriveires occitans. L'òme, barrula-camin, bastís son òbra entre lo viatge e son país de garriga, entre Provença e Lengadòc.

 
 

cultura, opinions...

Albi - Centres culturals occitans de proximitat

L'Institut d'Estudis Occitans de la region Occitània organiza lo dissabte 18 de novembre de 2017 a 14h a Albi una jornada de reflexion sus los centres culturals occitans de proximitat.

Tolosa - Conferéncias DUOC - 2017-2018

Los dimècres universitaris occitan e catalan se tendràn coma l'an passat a Tolosa a l'Ostal d’Occitània (11 carrièra Malcosinat M° Esquiròl). La dintrada es liura. Las conferéncias son en francés, en occitan o en catalan.

Joan-Francés Courouau qu'organiza aquel cicle, a la debuta del papieron de prensentacion fa lo punt :

 
 

sciéncias e tecnicas

Aviacion - Propulsion electrica

La societat americana Wright Electric en collaboracion amb EasyJet trabalha sul desvolopament d'avions a propulsion electrica. Las companhiás an presentat lor partenariat en setembre de 2017.

Preveson de poder assegurar de ligasons regularas d'aicí 20 ans entre de vilas pro pròchas, per exemple París e Londres o Nòva Yòrk e Boston.

Montpelhièr - Tolosa - Iperloop

Après la decision de la societat HTT de s'installar a Tolosa per desvolopar un sistèma de transportacion iperloop, es lo grop canadian TransPod que manifèsta son interés per la region Occitània.

Son basats carrièra dels Briquetiers a Blanhac, al còr de l'Aerospace Valley, d'aquí desvolopan lors projèctes per la region.

 
 

politica, economia...

Region Occitània - Apréner la lenga d'òc

Dins sa revista d'octobre e novembre de 2017 la region Occitània comunica en occitan sus los mejans d'apréner la lenga occitana.

Apréner la lenga d'òc

La transmission de l’occitan es l’enjòc de nòstre temps : la lenga es dins una situacion dificila dins un mond ont, cada jorn, la pluralitat lingüistica es mesa a mal. Cal plan realizar que (segon l’UNESCO) una lenga desapareis cada doas setmanas e que, se fasèm pas res, 90% de las lengas van probablament s’escafar avant la fin del sègle.

Manifestacion del 8 de novembre : la FELCO comunica

Manifestacion del 8 de novembre de 2017 a Tolosa, la FELCO comunica :

Lo 8 de novembre s’organiza a Tolosa una manif per mai d’occitan dins los mèdias publics. Lo CA es estat consultat e de la consultacion s’es desgatjada la posicion seguenta :