Cronica al canton - Revista del Conselh general d'Avairon - Mars e abril de 2014.
Lo castanhièr
Aubre noiridor dels segalars, lo castanhièr es estat a l’encòp un aubre plantat en verdièrs o en bòsques apelats castanhals dins la màger part de Roergue o castanets en Roergue cevenòl.
Un article de Jean-Marc Rabier dins la revista Canta-Grelh - Numèro 98 - Decembre de 2013 - Pagina 21 :
Castanha e castanhada, plaser e dolor
Vaquí tornat lo temps de las castanhas. Lo bèl auton nos pòrta amb plaser e dolor aquel fruch tan gostós. Plaser de las manjar, lo ser a la velhada, rostidas e bolhidas. Esfòrç de las anar amassar dins las castanhals. Dolor de se picar los dets a las espinas de los airices.
Septembre de 2014 - La dintrada de l'aperitu s'es facha la dimars 2 de septembre.
Orari : cada dimars de 19 a 21 oras. Lòc : 44 rue Gabriel-Lamé, sala Maurice Solignac.
Sètz totes plan venguts [entresenhas .pdf]
Atencion : pas d'aperitu lo 16/09/2014
Un tèxt de Lluís Aracil sus la normalizacion lingüistica.
A Narbona lo 2 junh de 2014 es estat creat lo collectiu Convergéncia Narbonesa. Recampa sèt associacions del parçan : Lo Cercle Occitan, Ràdio Lenga d’Òc, la Calandreta la Granhòta, País Nòstre, ANO Tambourin, la Federacion Audenca de las Calandretas e ENÒC.
Sus las lengas, los accents, los occitans, los basques... Extrach de Sur l'État - Cours au collège de France 1989-1992 de Pierre Bourdieu - Seuil 2012 - pagina 366 :
L'État produit un nationalisme dominant, le nationalisme de ceux qui ont intérêt à l'État ; il peut être discret, de bonne compagnie, ne pas s'affirmer de manière outrancière. L'État produit chez ceux qui sont victimes de la deuxième face du processus, chez ceux qui sont dépossédés par la construction de l'État-nation, des nationalismes induits, réactionnels : ceux qui avaient une langue et n'ont plus qu'un accent stigmatisé (comme les Occitans). Beaucoup de nations se construisent sur l'inversion d'un stigmate. Ces nationalismes induits, réactionnels, m'inspirent des sentiments ambigus. Évidemment, ils sont tout à fait légitimes dans la mesure où ils essaient de convertir les stigmates en emblèmes. Par exemple, vous pouvez vous dire que le serveur basque qui vous sert une bière à Saint-Jean-de-Luz en français parle bien le français pour un Basque, ou penser qu'il parle un français avec un accent dégueulasse... C'est un changement considérable. Mais, en même temps, qu'en faire ? Faut-il être basque ? L'ambiguïté des deux nationalismes est inhérente au processus de construction de l'État.
Del 23 al 26 de julhet a Rodés : concèrts (Luc Aussibal, Lo còr de la Plana, Goulamas'k, Txarango, Papà Gahús...), literatura (Maria Roanet, Miquèl Decort...), dança... Legir lo programa [aicí]
Un article de Joan Fourié dins Canta grelh - Numèro 47 - 2001 :
Novèlas occitanas - Libres novèls
La colleccion literària del Grelh Roergàs s’espessís cada an de qualque títols, çò que ne fa, als jorns de uèi, una de las mai ancianas e de las mai ricas dins le domèni occitan. Es dins aquela amira que, l’estiu passat [2000], tres libres novèls venguèron s’apielar a la tièra jà existenta.
Un article de Joan Fourié dins Canta Grelh (Numèro 34) sus dos libres publicats en 1997. Un de Cantalausa e l'autre de Gabrièl Seguret.
Extrach de Discours e dicho de Frederic Mistral - pagina 15 - 1908 (grafia originala) :
Ço que voulèn Discours de Sant-Roumié i felibre catalan (9 de setèmbre 1868).
Messiés e Segnour,
Gràci a l’iniciativo, à la galantarié, à la gènto avenènço de la vilo de Sant-Roumié, la Prouvènço a lou bonur de poudé temougna publicamen sa gratitudo, emai sa simpatìo, en quau dèu : sa vivo gratitudo, sa vivo simpatìo à la literaturo glouriouso de Paris, que, desempièi vint an, a, de touto maniero, alena, acouraja e aplaudi la reneissènço prouvençalo ; sa caudo gratitudo, sa vivo simpatìo à la literaturo catalano, aquelo sorre bèn-amado de la nostro.
Dins la revista l'aiòli 27/03/1892 (ortografia modernizada) :
La merluça a la branda - Cosina provençala
Prenètz un bèu lingard, qu'aquò's la flor de la merluça ; fasètz lo dessalar au punt que fau, e s'aquò's possible, dins un fresc corrent d'aiga, en l'estacant per la coa. Una fes remolhada, chapotaretz vòstra merluça, e la faretz estubar o escumar dins un topin o dins una cassòla, sensa que prengue lo bolit, car la fau pas ben cuecha. Alòr desfasètz lei talhons, sensa li metre en polvera, de maniera que fagon, come se dis, lo peirard, e i levatz ben leis espinas. Botatz aquò-d'aquí dins una casseiròla, sus un pichòt fuòc doç.
Dissabte 26 d'avril de 2014 : Besièrs fèsta la Sant Jòrdi . Conferéncias (Michel Bouret, Alem Surre-Garcia), rescontres (Florian Vernet, Albèrt Arnaud, Claude Achard, Joan-Pau Creissac), musica (Octopuss), espectacle (Le vin Bourru d'après Jean-Claude Carrière par Gilles Buonomo), literatura (Josiana Bru e Joan Eygun presentaràn Au país de la gata blanca d'Antonin Perbòsc)...
Extrach de l'intrevista de Robèrt Lafont per Joan Thomàs dins Lingüistica e renaissentisme occitan.
De notar un articles sul site del partit EELV : Quel découpage régional de l'Occitanie
Sus la mòrt de Georges Frêche (1938-2010), un article de Jòrdi Chaban dins Lo Lugarn 101 - Auton-ivèrn de 2010 :
Lo "con" demest los autres. Ciutadans de la somission. Aquel personatge politic mediatic aurà marcat sa vila e sa region administrativa, aurà tanben assegurat a la premsa de contengut, a la seguida de mantunas frasas que d'unes dison pichonas. Es un personatge del sistèma de la descentralizacion, sistèma installat per l'esquèrra mitterrandiana, pel plaser d'un autre cap politic occitan, Defferre, e uèi destrusit per l'UMP, per bastir un autre sistèma de la somission francesa d'Occitània. Mas de qué lo personatge aurà daissat a-n-aquel tròç d'Occitània que tòca lo gòlfe per l'Oèst ? la mar nòstra per l'Oèst ?
Un article de Prospèr Estieu dins la revista Mont-Segur numèro 5, 1897.
Un article de la revista Mont-Segur - Numèro 1 - Junh de 1896 - Ortografia modernizada :
Auguste Fourès (1848-1891), lo que Mistral apelava lo "Félibre de l'Epée", es nascut a Castèlnòu d'Arri, lo 8 d'abril 1848. En 1875 solament, amb Xavier Ricard, dintra dins lo Felibrige, après aver publicat en francés : Oiselets et Fleurettes (poesias), Antée, Marsyas (poèmas) etc. Lèu, fa espelir La Lauseto, ont comença de far tindar naut e clar lo bèl parlar del Lauragués. Escriu en mèma temps dins un flòc de jornals : La Dépèche, la Revue des Langues romanes ; en 1885, lo vesèm redactor en chef del jornal litterari le petit toulousain. Coma felibre, sas principalas òbras sont Les Grilhs e Les Cants del Solelh, poesias lengadocianas.
En 1979 la revista Aicí e ara publicava una critica del libre de Glaudi barsòtti : La tèrra deis autres.
Un tèxt de Justin Besson, testimoniatge preciós per saupre çò que cal pas far a l'escrich.
Membre de l'Union Europèa dempuèi 2013, Croàcia emplega dempuèi aqueste 1èr de genièr de 2023 l'èuro coma moneda. De pèças novèlas son donc intradas en circulacion.
Un article de Clamenç Pech dins La Setmana numèro 981.
Al mes de març de 2020 lo jornal Roergàs Centre Presse presentava lo grop Aqueles.