posicion-del-Partit-Occitan-201718/04/17 - Comunicat del Partit Occitan :

La preséncia de 11 candidats a l’eleccion presidenciau que poderé deishar créder que l’auhèrta de causida ei rica. Que consideram que n’ei pas lo cas.

Lo centralisme mediatic s’ei apoderat aquera eleccion e l’aparenta diversitat de las candidaturas masca ua cèrta uniformitat.

Los onze candidats son silenciós o mei que discrets suus tèmas qui son tà nosautes los enjòcs màgers per doman.

Non i a pas arrés entà denonciar lo centralisme. En las quitas proposicions deus candidats qui disen voler ua navèra constitucion tà crear ua VIau Republica, que constatam que la question de la descentralizacion deu poder n’ei pas abordada. Lo modèl centralista bonapartista e jacobinista n’ei pas remetut en question. Tot lo mond que semblan de créder que la darrèra refòrma territoriau ei ua escaduda mentre qu’a participat a la recentralizacion deu poder. Non i a pas arren en lo programa deus candidats sus la question. Ua vertadèra regionalizacion democratica qu’ei la realizacion de l’autonomia regionau e interregionau occitana. L’autonomia qu’ei sonque la concretizacion de l’idea federau que volem e qui’s perlonga en ua Euròpa federau democratica e sociau.

Non i a pas arren en lo programa deu candidats entà portar l’idea d’ua Euròpa descentralizada e regionalizada. Que constatam que los qui denóncian l’Euròpa son nombrós. Totun arrés non disen que l’Euròpa de uei mia la politica voluda e aprovada peus diferents caps d’Estats. Nosautes, europèistas e regionalistas convençuts, constatam que l’Euròpa ei eficaça quan ei descentralizada, quan ei regionalizada e qu’arremarcam que los sostiens màgers de l’idea europèa son las regions.

Lo cambiament climatic e la question energetica que hèn partida tanben tà nosautes de las prioritats. Mes non i a pas arrés en los candidats entà mentàver que son las regions e las collectivitats territoriaus en generau, qui òbran de faiçon eficaça per çò qu’ei de la luta contra lo cambiament climatic e per çò de la reconversion energetica. Los Estats, e donc los govèrns deus Estats, que s’acontentan sovent de declaracions de principi, mes que demoran incapables de vertadèrament passar a l’accion.

Qu’arregretam tanben que non sian pas evocats en aquera campanha presidenciau las questions ligadas a las lengas ditas regionaus. La question de la diversitat culturau qu’ei tròp sovent evocada de faiçon negativa, com se representava un perilh taus principis republicans.

Que constatam que l’eleccion presidenciau qui aucupa l’espaci mediatic desempuish mei d’ua annada ei l’eleccion d’un òmi o d’ua hemna.

Quauques mes après aquera eleccion que’s poderé que la decepcion estosse de las granas, com n’estó au cap de quauques mes per las eleccions passadas.

Non i a pas nat òmi o nada hemna providenciau. La democracia n’ei pas dens l’eleccion d’un president mes dens ua practica de la democracia a tots los nivèus.

Lo Partit Occitan qu’ei tanben hòrt preocupat per la banalizacion de las ideas de l’extrema dreta au parat d’aquesta eleccion e per l’influéncia tostemps mei grana au demiei de la populacion de las soas ideas.

  

libres

Sul libre 'Discriminations : combattre la glottophobie'

glottophobie-blanchetLa conferéncia Lengas e poders del 16 de novembre de 2016, presentada per Eric Fraj, s'interessava al libre de Philippe Blanchet, Discriminations : combattre la glottophobie.

Joan-Pèire Cavalièr, sul blòg dedicat a l'eveniment, fa lo compte rendut dels escambis, remarcas e autres comentaris que la presentacion d'Eric Fraj amenèt.

Laissarem degun - Roland Pécout

pecout-laissarem-degunLaissarem degun - Roland Pécout - Libre + CD
Ostau dau país marselhés - 2008 - 15 €

Presentacion de l'editor :

Lo poèta qu'a decidit d'aver rason... Roland Pécout (1951) tira sa règa dins lo monde deis escriveires occitans. L'òme, barrula-camin, bastís son òbra entre lo viatge e son país de garriga, entre Provença e Lengadòc.

 
 

cultura, opinions...

Jumelatge entre Albuga e Marckolsheim

Albuga.info, mèdia perigordin, presenta sul sieu site una presentacion del jumelatge entre lo vilatge d'Albuga e lo de Marckolsheim en Alasàcia.

Los ligams entres aquelas doas localitats remonta a 1939. Extrach :

Quitar son Alsàcia, sa maison, totas sas referéncias, e se retrobar dins lo Perigòrd Negre enquera plan rural de las annadas 40 fuguèt pas tot-parier una escorreguda toristica per los 80 000 Alsacians condamnats a l'exòde en Dordonha lo 1ièr de setembre 1939, jorn de l'invasion de la Polónia per l'Alemanha. D’autant que lor sejorn durèt pas una setmana mas ben una annada, jusca en octobre 1940, data de lor retorn dins lo camp de roïnas qu'èra vengut entre temps lor vilatge, Marckolsheim, situat per son malaür al còr de la zòna dels combats.

Pedagogia - APRENE - Calandreta

Annia Pla e Irena Pradal de l'institut APRENE de Besièrs, presentavan en julhet de 2017 a Albi, pel XIIen congrès de l'AIEO, lor trabalh d'experimentacion pedagogica : ipotèsis cooperativas cap a la pertinéncia educativa dels dispositius d'avaloracion a l'escòla elementària.

Resumit (sorsa AIEO) : Las regentas e los regents de las Calandretas, al dintre de l'establiment APRENE menèrem dempuèi la debuta d'experimentacions per avalorar (dins lo sens de donar de valor) los escolans e los estudiants.

Lo trabalh en pedagogia institucionala nos butèt de longa a questionar las modalitats d'avaloracion dels calandrins e dels calandrons e a adaptar tecnicas e institucions que cambièron la dinamica de las formacions.

 
 

sciéncias e tecnicas

Aviacion - Propulsion electrica

La societat americana Wright Electric en collaboracion amb EasyJet trabalha sul desvolopament d'avions a propulsion electrica. Las companhiás an presentat lor partenariat en setembre de 2017.

Preveson de poder assegurar de ligasons regularas d'aicí 20 ans entre de vilas pro pròchas, per exemple París e Londres o Nòva Yòrk e Boston.

Montpelhièr - Tolosa - Iperloop

Après la decision de la societat HTT de s'installar a Tolosa per desvolopar un sistèma de transportacion iperloop, es lo grop canadian TransPod que manifèsta son interés per la region Occitània.

Son basats carrièra dels Briquetiers a Blanhac, al còr de l'Aerospace Valley, d'aquí desvolopan lors projèctes per la region.

 
 

politica, economia...

Region Occitània - Apréner la lenga d'òc

Dins sa revista d'octobre e novembre de 2017 la region Occitània comunica en occitan sus los mejans d'apréner la lenga occitana.

Apréner la lenga d'òc

La transmission de l’occitan es l’enjòc de nòstre temps : la lenga es dins una situacion dificila dins un mond ont, cada jorn, la pluralitat lingüistica es mesa a mal. Cal plan realizar que (segon l’UNESCO) una lenga desapareis cada doas setmanas e que, se fasèm pas res, 90% de las lengas van probablament s’escafar avant la fin del sègle.

Manifestacion del 8 de novembre : la FELCO comunica

Manifestacion del 8 de novembre de 2017 a Tolosa, la FELCO comunica :

Lo 8 de novembre s’organiza a Tolosa una manif per mai d’occitan dins los mèdias publics. Lo CA es estat consultat e de la consultacion s’es desgatjada la posicion seguenta :