Lo Tresaur dels Albigeses - Maurici Magre

mars Las Edicions dels Regionalismes venon de reeditar (estiu de 2018) lo libre de Maurici Magre Lo tresaur dels Albigeses en occitan.

La traduccion es de Miquèla Cabayé-Ramòs. Lo libre fa 170 paginas.

 

Sus la lenga occitana en 2016 - Florian Vernet

Dins lo present article, paregut en 2016, Florian Vernet presenta sas reflexions sus la situacion de la lenga occitana. Torna rapelar l'importància d'una lenga comuna estandard per favorizar los escambis entre occitans.

 

Tolosa - Urbanisme - Enova

La comunautat d'aglomeracion del sud-est tolosan desvelèt lo dimars 12 de setembre de 2017 los detalhs del projècte de reorganizacion del quartièr Enova Labège Toulouse.

Aquel ensemble dedicat a l'innovacion serà concebut al torn d'un Vilatge numeric que sus 100 000 m2 serà consacrat a l'acuèlh de las jovas entrepresas e de grands comptes. L'idèa es de crear sul site un vertadièr ecosistèma, favorable a la creacion.

 

Frédéric Mistral, l'ombre et l'écho - Joan-Ives Casanòva

Las edicions Les Classiques Garnier publica (París, 2016, 393 paginas) lo libre Frédéric Mistral, l'ombre et l'écho de Joan-Ives Casanòva.

Presentacion – L'òbra de Frederic Mistral es encara pas pro coneguda. Luènh de las idèas totas fachas e de las lecturas simplistas que faguèron d'aquel poèta lo « chantre de la Provence », aqueste obratge vòl definir los fondaments psichics d'una òbra e analisar las traças poeticas depausadas coma lo les pel riu dins l'ensemble del còrpus mistralian.

 

Toponimia - Congrès d'Aush - 2007

Actes del congrès de toponimia d'Aush (2007).

Prefaci de Patrici Pojada : "Los noms de lòcs son una part del patrimòni cultural e lingüistic. Los servar e los far servir dins la lenga pròpria del país es una necessitat coma ja o precisava lo Conselh d’Euròpa, dins un tèxt del 7 d’octobre de 1981, que preconizava "l’adopcion progressiva, se s’escai conjuntament amb la denominacion venguda usuala, de las formas corrèctas de la toponimia, a partir dels lengatges originals de cada territòri".

 

Arquitectura - Cap d'Agde

Lo Cap d'Agde, via un projècte ambiciós d'arquitectura, se torna dessenhar. L'estacion balneària venguda simbòl del desvolopament toristic dels ans 1960 en Occitània, prevei de tornar agençar la siá dintrada.

Sus dètz ectaras tres projèctes son prevists : un palais dels congrèsses, un casino e Iconic : un ensemble de lotjaments e de comèrcis.

 

Fin d'ajuda - L'IEO 34 comunica

Agost de 2018 l'IEO 34 comunica a sos sòcis e associacions sòcias.