auda-assemat Auda - Claudi Assemat - IEO Edicion
2004 - 88 pages - 10 € - ISBN : 2859103430

Lo roman conta l'istòria d'Auda. Dins un vilatjòt de la Montanha Negra balajat pel vent d’autan, coneis una enfança aürosa. Mas lèu lo malastre dintra dins l’ostal amb la mòrt de sa maire e son amor naissent e secrèt es bresat per la guèrra d’Argèria...

Claudi Assemat es nascut en 1936 a Masamet en Albigés. Ancian inspector de l’educacion nacionala, demòra ara dins la region parisenca. Demest sas publicacions en occitan, se pòt relevar : La Mòrt causida (Vent Terral, 1983), Dins aquel temps (IEO, 2000) o mai recentament Belugas d'endacòm mai (IEO de Tarn).

Extrach de la critica de Sèrgi Viaule sul Jornalet - « Fa plan temps qu’aviam pas agut res a legir de Claudi Assemat. Èra pecat. Un pecat qu’aquel autor escrivesse pas pus sovent o siaguesse pas editat mai sovent.  [...] Sap d’a plec rendre la carga emocionala de cada situacion. Se poriá quitament dire que son roman es un roman psicologic. Lo roman d’una societat escambarlada entre lo dich e lo non-dich [...]

« Claudi Assemat es un escrivan del calibre del paure Pau Gairaud. Un autor requist e consequent, aluserpit e prigond que s’ameritariá d’èsser tornar editat. »


Cronicas de Camparièrs - Quim Candèrs

Cronicas de Camparièrs Ven de sortir en aqueste fin d'estiu de 2020 a las edicions del Grelh Roergàs Cronicas de Camparièrs, lo darrièr libre de Quim Candèrs.

Aqueles racontes, escriches long d’un desenat d’annadas parlan, forra-borra, d’un còp èra, parlan del present. Lo futur lo daissa als prospectivistas, que segon el « s’enganan totjorn, e val mai aital sens cap de dobte ». Lo libre fa 196 paginas.

Teatre de Besièrs

teatre Es sortit a la fin de 2019 a cò del Classiques Garnier lo libre Le Théâtre de Béziers Pièces historiées représentées au jour de l’Ascension (1628-1657). Tome 1 – 1628

Lo Teatre de Besièrs presenta un ensems de 24 pèças jogadas e publicadas pendent las annadas 1610-1650.

Aqueste còrpus bilingüe occitan-francés constituís un testimoniatge excepcional de la vitalitat de la tradicion teatrala en Occitània a l'epòca barròca. Tradicion sorsa d'inspiracion pel quite Molière del temps qu'èra a Pesenàs.

Sul libre de Jousé d'Arbaud 'La Caraco'

la-caraco-d-arbaud Un tèxt de La Cigalo Narbouneso d'octobre 1926 (ortografia modernizada) sul libre de Josep D'arbaud La Caraco, Edicion de la revista Le Feu, Ais de Provença, 1926.

Lo grand escrivan provençal Jousé d'Arbaud, après son bèl libre La Bestio dóu Vaccarés, ven de ne faire espelir un autre La Caraco.