Lo president dels Estat Units, Donald Trump, decidiguèt lo dimècres 2 de julhet de 2025 de limitar la liurason a Ucraïna d'armament.
Los encontres Occitans en Provença se debanaràn en 2025 del dimenge 27 de julhet al dimenge 3 d’agost al Centre “Les Prats Jaunes” a Sant Lagier (05260).
Del 10 al 16 d’agost de 2025 se debanarà a Vilanuèva d’Olt la 51ena Escòla Occitana d'Estiu.
Se debanarà del 8 al 13 de julhet de 2025 en Roergue l'Universitat Occitana de La Guepia.
Del 3 al 6 de julhet de 2025 se debanarà coma cada an a Nimes l’Universitat Occitana d’Estiu (UOE).
Lo dimècre 28 de mai de 2025 a l'escasença d'una visita del dirigent ucrainés Volodimir Zelensky a Berlin, lo cancelièr Friedrich Merz anoncièt qu'Alemanha ajudariá Ucraïna a produsir sus son sòl d'armas de longa portada a mand d'aténher de ciblas sul territòri rus.
Al mes de mai e de junh de 2025 lo Partit de la Nacion Occitana e lo Partit Occitan comunicavan sus la represa de la construccion de l'autorota A69.
Lo collectiu Per que viscan las nòstras lengas mandèt al Primièr Ministre francés lo 2 de mai de 2025 una letra per lo questionar sus la plaça de las lengas minorizadas dins la reforma de la formacion iniciala e del recrutament dels ensenhaires.
Lo Centre d'Afrairament Occitano-Catalan, lo CAOC, organiza cada an dos prèmis : lo prèmi Enric Garriga Trullos dedicats al tèxtes de ficcion corts e D'Aura en aura dedicat als ensages.
Lo departament d’occitan de l’Universitat Paul Valéry de Montpelhièr desirós de metre en valor la creacion occitana contemporanèa en pròsa autregèt en 2025 son prèmi literaris.
Alessio Collura publica a las Edizioni dell'Orso lo libre Apres que Adam fon gitatz de Paradis. Lo libre es en italian.
L'editor Droz reeditèt a la debuta de 2025 La Cançon de santa Fe. L'edicion del tèxt es estada preparada per Valérie Fasseur.
L'Estivada se debanarà en 2025 del 24 al 26 de julhet a Sebasac, Pargue de la Dolina.
Cristian Laus (1934-2002), plan conegut per sas divèrsas activitats dedicadas a la cultura e a la lenga occitana, de l'escritura a l'ensenhament, en passant per la recèrca o la lexicografia, daissèt abans de morir qualques escriches. Son estats publicat en 2024 pel Centre Cultural Occitan d'Albigés sol títol La paciéncia de l'ase.
La startup Ascendance Flight Technologies basada a Tolosa oficializèt a la fin del mes de julhet de 2022, las primièras precomandas de son avion ibrid : son 245 Atea que son estats precomandats.
La fusada de la mission Artemis 1 es partida lo dimècres 16 de novembre de 2022 emportant la capsula Orion. Objectiu : la Luna.
Lo divendres 7 de julhet de 2023 lo Cercle d'Afrairament Occitano-Catalan de Barcelona (CAOC), organizava la primièra de sas sessions del Club de Lectura dedicat a Robèrt Lafont.
En 1935 sortissiá lo libre Els moviments d'emancipació nacional d'Andreu Nin (1892-1937). Aquí çai-jos una seleccion de son tèxt.
En març de 2018 dins sa revista mesadièra la vila de Montpelhièr comunicava en occitan.
Dimenge 20 d'agost de 2023, Mark Rutte, primièr ministre neerlandés, anoncièt que de F-16, avion de combat de concepcion estatsunidenca, serián mandats a Ucraina per los Païses Basses e per Danemarc.
Thales Alenia Space desvelet en febrièr de 2025 los primièrs imatges del modul HALO de la futura estacion lunara.
Lo 9 de julhet de 2024 la primièra fusada Ariane 6 partiguèt per l'espaci.
Lo tèxt çai-jos es extrach de la plaqueta de presentacion de la mòstra : Max Roqueta, la libertat de l’imaginari, que se debanèt en 2014 e 2015 a Montpelhièr.
Dicha de Robèrt Lafont a l'ocasion de la remesa del Grand prèmi literari de Provença en 2007.
Lo constructor d'automobila Renault desvelèt a la fin de 2023 sos projèctes pel Scenic.
Lo diluns 30 d'agost de 2021, França, Alemanha e Espanha an signat un acòrd intergovernamental per assegurar lo desvolopament del programa SCAF.
Letras d'Òc publiquèt en 2017 l'adaptacion per Andrieu Lagarda dels
racontes mai coneguts del famós Roman de Renart. Dins una lenga blosa e
aisida, descobriretz totas las rusas de la mandra e los torns que jòga a
son compaire, lo lop Isengrin.
I tornaretz trobar tanben lo corbàs Tiecelin e son formatge saborós, lo poton de patz de Rainard e de la mesenga, las caças del rei Nòble, lo leon, Cantaclar lo pol tant fièr coma finòt o lo panatòri de las anguialas e dels cambajons.
Un article de Joan-Claudi Dugros dins la revista Lou Felibrige novembre/decembre de 2010.
Un novèl visatge d'Eugène Le Roy, un dels fondators de l'escòla felibrenca Lo Bornat dau Perigòrd
Falguèt que l'istoriana Anne Brenon restabliguèsse, contra pas mal d'idèas bufècas, « Le Vrai visage du Catharisme » per que, uèi, lo monde ajan un vertadièr imatge dels Bons Òmes qu'anavan de borg en castèl, de vila en desèrt clandestin, en far tindar lo baston, lo vertadièr imatge de las cresentas que entrainavan las qu'aimavan dins lor aventura e dins lor fe.
En 2012 l'IEO de Lengadòc publicava Seda traduccion occitana del libre d'Alessandro Baricco.
La traduccion es de Corinne Lhéritier.
Publicat en 1996 jol títol de Seta en italian, lo libre coneguèt un gran succès editorial e foguèt traduch en de nombrosas lengas.