Tokamak WEST CEA
Fotografia del Tokamak WEST de Cadaracha © CEA

Lo 12 de febrièr de 2025 un plasma es estat mantengut pendent un pauc mai de 22 minutas, 1337 segondas exactament, dins lo tokamak WEST. Establissent un novèl recòrd.

L'anóncia es estada facha pel Comissariat a l'Energia Atomica (CEA). Lo tokamak WEST es situat a Cadaracha en Provença. Fonciona dempuèi 2016.

La temperatura del plasma es estada montada fins a 50 milions de grases Cèlsius.

Lo precedent recòrd èra detengut pel tokamak EAST chinés.

Dins los meses que venon los cercaires del WEST an l'intencion de manténer lo plasma encara mai de temps e de lo portar a una temperatura mai nauta.

Diferents aparelhs d'aquel tipe, dedicats a la recèrca, son actius de pel mond :

  • lo JT-60SA al Japon :
  • l'EAST en China ;
  • lo KSTAR en Corée du Sud ;
  • lo WEST a Cadaracha en Provença.

Lo tokamak europèu JET situat en Anglatèrra es el arrestat dempuèi la fin de 2023.

Totas aquelas maquinas permetan d'experimentar al còp l'obtencion, la dinamica e lo manteniment del plasma, mas permeton pas de far de fusion. Son de tokamaks tròp pichons per aquò. L'energia necessària ven de l'exterior. Es ITER de talha superiora que permetrà de ne far.

ITER es actualament en construcion sul site de Cadaracha.

La mestreja dels plasmas es essenciala per fin de poder deman produisr d'energia electrica mercés a la fusion d'idrogèn. ITER aurà per vocacion de permetre l'aprigondiment de las coneissenças necessàrias per definir de modèls de tokamaks a vocacion industriala.

tokamak WEST

Profil del tokamak WEST


SpaceX : ensag de la Super Heavy

La Super Heavy abans son explausion le 20 de març de 2023

Lo dijòus 20 de març de 2023 la societat estatsunidenca SpaceX ensagèt pel primièr còp sa fusada Super Heavy prevista per mandar sos Starships dins l'espaci.

Espaci : Orbit Fab desvolopa d'estacions de recarga en orbita bassa

RAFTI

La societat Orbit Fab posquèt levar en 2023, un pauc mai de 30 milions de dolars per desvolopar de solucions de recarga en carburant pels satellits en orbita bassa.

Venècia : extrach del roman 'Mièja-Gauta'

Masqueta

Extrach del roman Mièja-Gauta de Max Roqueta paregut en 2010 a las edicions Trabucaire.

Vidèo : G. Couffignal sus 'La Santa Estela del centenari'

Couffignal

Conferéncia de G. Couffignal sus La Santa Estela del centenari.

Arianespace signa lo mai important contracte de tota son istòria

Illustaracion Ariane 6

Lo dimars 5 d'abril de 2022 lo president executiu d'Arianespace, Stéphane Israël, anoncièt que son grop veniá de signar « lo contracte mai important de tota l'istòria d'Ariane ».

En 2022 la Megane Renault serà disponible en version electrica

Megane E-Tech

A la fin del mes de decembre de 2021 lo constructor Renault desvelèt los prèses de la Megane electrica que se pòt ja comandar. Dicha E-Tech serà disponibla en concession tre la prima de 2022.

Espaci : primièra mission Polaris Dawn

Polaris Dawn setembre de 2024

Lo dimars 10 de setembre de 2024 la capsula Dragon Crew de la primièra mission Polaris Dawn es estada mandada dins l'espaci dempuèi Cap canaveral.

Minatge dels asteroïdes : AstroForge manda Odin dins l'espaci

Odin, AstroForge, 2025

La societat AstroForge qu'a per objectiu de minar d'asteroïdes mandarà dins l'espaci sa segonda astronau pichona, Odin, a la debuta de 2025.