JET
Interior del reactor del Joint European Torus (JET) en Anglatèrra © Eurofusion

Una còla de cercaires, Linnea Hesslow e Ola Embréus, jos la direccion del profesor Tünde Fülöp del centre de recèrca Chalmers Department of Physics en Sueda, propausan un biais d'alentir los electrons que son, per part, responsable de la destabilizacion dels plasmas al dintre dels reactors de fusion termonucleara.

Lor trabalh es estat publicat dins la Physical Review Letters del mes de junh de 2017 aquí.

La mestreja del comportament d'aquelas particulas que folastrejan es clau per poder contrarotlar la fusion e produsir d'electricitat.

L'energia de fusion es liberada quora d'atòmes leugièrs se combinan per ne formar de pus gròsses. Per aquò los cal manténer a nauta pression e a una temperatura extremament nauta (150 milions de degrés Celsius). L'objectiu, en clar, es de crear de pichons solelhs.

Aquel procèssus de fusion a pas res a veire amb las tecnicas de fission termonucleara actualament emplegada per produsir d'electricitat. Tecnicas que genèran una quantitat importanta de matèria radioactiva dangierosa. Demai la fission expausa al risc de pèrdre lo contraròle de las reaccions : los reactors pòdon espetar.

Aqueles problèmas son pas presents amb la fusion. La dangierositas de las matèrias primièras es nula d'hydrogèn, los productes de las reaccions son mens dangieroses e i a pas de risque d'explosion, plan lo contrari : en cas de problèma la reaccion s'atuda soleta.

Los cercaires del Chalmers Department of Physics an assajat de definir un protocòl per melhor contrarotlar aquelas reaccions de fusion.

D'importantas recèrcas son actualament menadas pertot dins lo mond. Lo projècte lo mai amblematic es ITER a Cadaracha en Provença. Aquí la comunitat internacionala trabalha a la construccion d'un reactor per la recèrca.

La tòca es de poder mestrejar las reaccions al dintre dels tokamaks (nom dels reactors dedicats a las reaccions de fusion) per fins de desvolopar la producion d'electricitat.

Per ne saupre mai : [Chalmers Department of Physics] - [ITER]


Cinquen ensag del Starship

Cinquen ensag del Starship 13 octobre de 2024

Se debanèt lo dimenge 13 d'octobre de 2024 lo cinquen ensag del Starship de SpaceX.

Automobila : la R5 es disponibla... tornarmai

Renault 5 E-Tech

La nòva R5 del constructor d'automobilas Renault est tornarmai disponibla e es electrica. Nommada Renault 5 E-Tech Electric se pòt comandar dempuèi lo mes de mai de 2024.

Las lengas de l'Union Europèa

En 2013 sortissiá lo libre de Jaume Corbera Pou, La Unió Europea, un mosaic lingüístic. Dins lo jornal La Setmana numèro 1001 Joan-Claudi Forêt ne fasiá la critica.

Pèire Cardenal : 'Vera vergena, Maria'

Detalh de l'òbra de Rafaèl La sacrada familha

Poèma de Pèire Cardenal : Vera vergena, Maria

Una se disent intelligéncia artificiala de mai

Deman las IA

A la fin del mes de genièr de 2025 las autoritats chinesas an desvelat una aplicacion emplegant d'algoritmes basats sus una çò dicha intelligéncia artificiala generativa. L'aplicacion a per nom DeepSeek.

Axiom Space far lo punt sul desvolopament de son estacion espaciala

Estacion Axiom Space

Axiom Space a la debuta de 2025 precisèt lo programa de desvolopament de son estacion espaciala privada. Preveson de rendre independent sos moduls tre 2028.

The Exploration Company lèva de fonzes

L'astronau Nyx

La jove societat The Exploration Company (TEC) anoncièt a la debuta del mes de febrièr de 2023 que veniá de capitar de levar 40,5 milions d’èuros de fonzes per desvolopar sas activitats. Basada prèp de Bordèu, a Merinhac, e a Munich en Alemanha, la societat es estada creada en 2021.

Lo Parlament Europèu vota per l'adopcion d'una presa universala per cargar los aparelhs portatius

Presa USB-C

Lo dimars 4 d'octobre de 2022 lo Parlament Europèu adoptèt las preconizacions de la Comission relativa a la generalizacion de la prisa USB-C suls aparelhs portatius.