JET
Interior del reactor del Joint European Torus (JET) en Anglatèrra © Eurofusion

Una còla de cercaires, Linnea Hesslow e Ola Embréus, jos la direccion del profesor Tünde Fülöp del centre de recèrca Chalmers Department of Physics en Sueda, propausan un biais d'alentir los electrons que son, per part, responsable de la destabilizacion dels plasmas al dintre dels reactors de fusion termonucleara.

Lor trabalh es estat publicat dins la Physical Review Letters del mes de junh de 2017 aquí.

La mestreja del comportament d'aquelas particulas que folastrejan es clau per poder contrarotlar la fusion e produsir d'electricitat.

L'energia de fusion es liberada quora d'atòmes leugièrs se combinan per ne formar de pus gròsses. Per aquò los cal manténer a nauta pression e a una temperatura extremament nauta (150 milions de degrés Celsius). L'objectiu, en clar, es de crear de pichons solelhs.

Aquel procèssus de fusion a pas res a veire amb las tecnicas de fission termonucleara actualament emplegada per produsir d'electricitat. Tecnicas que genèran una quantitat importanta de matèria radioactiva dangierosa. De mai la fission expausa al risc de pèrdre lo contraròle de las reaccions : los reactors pòdon espetar.

Aqueles problèmas son pas presents amb la fusion. La dangierositas de las matèrias primièras es nula d'hydrogèn, los productes de las reaccions son mens dangieroses e i a pas de risque d'explosion, plan lo contrari : en cas de problèma la reaccion s'atuda soleta.

Los cercaires del Chalmers Department of Physics an assajat de definir un protocòl per melhor contrarotlar aquelas reaccions de fusion.

D'importantas recèrcas son actualament menadas pertot dins lo mond. Lo projècte lo mai amblematic es ITER a Cadaracha en Provença. Aquí la comunitat internacionala trabalha a la construccion d'un reactor per la recèrca.

La tòca es de poder mestrejar las reaccions al dintre dels tokamaks (nom dels reactors dedicats a las reaccions de fusion) per fins de desvolopar la producion d'electricitat.

Per ne saupre mai : [Chalmers Department of Physics] - [ITER]


Primièr vòl capitat per Ariane 6 en configuracion 64

Ariane 64 febrièr de 2026

Lo 12 de febrièr de 2026 se debanèt lo primièr vòl de la fusada europèa Ariane 6 en configuracion Ariane 64 : quatre boosters èran presents pel descolatge.

L'estacion espaciala lunara es en construccion

HALO, The Lunar Gateway

Thales Alenia Space desvelet en febrièr de 2025 los primièrs imatges del modul HALO de la futura estacion lunara.

Totèm : lo camèl de Besièrs

Camèl de Besièrs

En 2017 sortiguèt la revista Los rocaires numèro 2 amb de contes suls animals totemics.

Lo pintre Pierre François

Presentacion de Pierre François, pintre originari de Seta, que a son biais participèt a la fin del sègle XX a l'accion occitana en illustrant de cobèrtas de libres.

Automobila : la R5 es disponibla... tornarmai

Renault 5 E-Tech

La nòva R5 del constructor d'automobilas Renault est tornarmai disponibla e es electrica. Nommada Renault 5 E-Tech Electric se pòt comandar dempuèi lo mes de mai de 2024.

La Twingo electrica es disponibla

Twingo electrica 2026

Ven de sortir a la debuta d'aqueste an 2026 la Twingo electrica de Renault.

Helion Energy, actor privat en fusion nucleara

Prototipe Polaris

La produccion d'electricitat mercés a la fusion de l'idrogèn es una de las solucions que permetràn deman d'aver denergia a un mendre còst e en quantitat.

Michelin torna inventar lo pneu

L'Uptis de Michelin

L'industrial Michelin desvolopa dempuèi qualques ans un pneu sens aire comprimit : Uptis.