JET
Interior del reactor del Joint European Torus (JET) en Anglatèrra © Eurofusion

Una còla de cercaires, Linnea Hesslow e Ola Embréus, jos la direccion del profesor Tünde Fülöp del centre de recèrca Chalmers Department of Physics en Sueda, propausan un biais d'alentir los electrons que son, per part, responsable de la destabilizacion dels plasmas al dintre dels reactors de fusion termonucleara.

Lor trabalh es estat publicat dins la Physical Review Letters del mes de junh de 2017 aquí.

La mestreja del comportament d'aquelas particulas que folastrejan es clau per poder contrarotlar la fusion e produsir d'electricitat.

L'energia de fusion es liberada quora d'atòmes leugièrs se combinan per ne formar de pus gròsses. Per aquò los cal manténer a nauta pression e a una temperatura extremament nauta (150 milions de degrés Celsius). L'objectiu, en clar, es de crear de pichons solelhs.

Aquel procèssus de fusion a pas res a veire amb las tecnicas de fission termonucleara actualament emplegada per produsir d'electricitat. Tecnicas que genèran una quantitat importanta de matèria radioactiva dangierosa. Demai la fission expausa al risc de pèrdre lo contraròle de las reaccions : los reactors pòdon espetar.

Aqueles problèmas son pas presents amb la fusion. La dangierositas de las matèrias primièras es nula d'hydrogèn, los productes de las reaccions son mens dangieroses e i a pas de risque d'explosion, plan lo contrari : en cas de problèma la reaccion s'atuda soleta.

Los cercaires del Chalmers Department of Physics an assajat de definir un protocòl per melhor contrarotlar aquelas reaccions de fusion.

D'importantas recèrcas son actualament menadas pertot dins lo mond. Lo projècte lo mai amblematic es ITER a Cadaracha en Provença. Aquí la comunitat internacionala trabalha a la construccion d'un reactor per la recèrca.

La tòca es de poder mestrejar las reaccions al dintre dels tokamaks (nom dels reactors dedicats a las reaccions de fusion) per fins de desvolopar la producion d'electricitat.

Per ne saupre mai : [Chalmers Department of Physics] - [ITER]


Airbus trabalha sus d'avions zèro emission

ZEROe Airbus

Dempuèi lo mes de setembre de 2020 la societat Airbus publica regularament de nòtas ont presenta sos projèctes en matèria de transpòrt zèro emission.

Quin tipe d'estacion espaciala per deman ?

L'estacion d'Axiom Space

La fin de l'ISS s'apròcha. Sa construccion debutèt en 1998 e dempuèi fonciona sens relambi. La siá fin es pr'aquò programada pel decenni que ven. Un primièr programa de desorbitacion es estat presentat en 2022. Prevei la destrucion dels moduls per 2031.

Los mots de milhau

En 2015 sortissiá lo libre de Martine e Jacques Astor, Los mots de Millau.

Pau-Loís Granier per Felip Gardy

Pau-Loís Granier - òbra poetica occitana

Un article de Felip Gardy dins la revista Oc (ivèrn de 2002).

Airbus fabricarà tres moduls de servici de mai per Orion

Airbus EMS3

Lo dimars 2 de febrièr de 2021, Airbus anoncièt que l'Agéncia Espaciala Europèa (ESA) veniá de li comandar la construcion de tres moduls de servici suplementari.

L'ë-C3 de Citroën arriba

Citroën ë-C3

Es en venda la ë-C3 de Citroën. Presentada a la fin de l'an 2023 la pichona electrica Citroën èra esperada. Ven enriquir l'ofèrta en pichonas veituras electricas.

Automobila : la veitura mai venduda en Euròpa en 2023 es electrica

Tesla Model Y

S'acaba lo temps ont los veïculs a propulsion termica èran la nòrma. Segon lo mèdia Automotive News Europe, en 2023 es la Tesla Model Y que seriá estada la mai venduda en Euròpa abans la Dacia Sandero.

Junh de 2023 : las vendas de veituras electricas despassan las dels diesèls dins l'Union Europèa

BMW i3

Segon las donadas de l'ACEA, l'Associacion dels Constructors Europèus d'Automobilas, las vendas de veituras electricas al mes de junh de 2023 despassèron las de las veituras equipadas d'un motor diesèl.