JET
Interior del reactor del Joint European Torus (JET) en Anglatèrra © Eurofusion

Una còla de cercaires, Linnea Hesslow e Ola Embréus, jos la direccion del profesor Tünde Fülöp del centre de recèrca Chalmers Department of Physics en Sueda, propausan un biais d'alentir los electrons que son, per part, responsable de la destabilizacion dels plasmas al dintre dels reactors de fusion termonucleara.

Lor trabalh es estat publicat dins la Physical Review Letters del mes de junh de 2017 aquí.

La mestreja del comportament d'aquelas particulas que folastrejan es clau per poder contrarotlar la fusion e produsir d'electricitat.

L'energia de fusion es liberada quora d'atòmes leugièrs se combinan per ne formar de pus gròsses. Per aquò los cal manténer a nauta pression e a una temperatura extremament nauta (150 milions de degrés Celsius). L'objectiu, en clar, es de crear de pichons solelhs.

Aquel procèssus de fusion a pas res a veire amb las tecnicas de fission termonucleara actualament emplegada per produsir d'electricitat. Tecnicas que genèran una quantitat importanta de matèria radioactiva dangierosa. Demai la fission expausa al risc de pèrdre lo contraròle de las reaccions : los reactors pòdon espetar.

Aqueles problèmas son pas presents amb la fusion. La dangierositas de las matèrias primièras es nula d'hydrogèn, los productes de las reaccions son mens dangieroses e i a pas de risque d'explosion, plan lo contrari : en cas de problèma la reaccion s'atuda soleta.

Los cercaires del Chalmers Department of Physics an assajat de definir un protocòl per melhor contrarotlar aquelas reaccions de fusion.

D'importantas recèrcas son actualament menadas pertot dins lo mond. Lo projècte lo mai amblematic es ITER a Cadaracha en Provença. Aquí la comunitat internacionala trabalha a la construccion d'un reactor per la recèrca.

La tòca es de poder mestrejar las reaccions al dintre dels tokamaks (nom dels reactors dedicats a las reaccions de fusion) per fins de desvolopar la producion d'electricitat.

Per ne saupre mai : [Chalmers Department of Physics] - [ITER]


SpaceX : segond ensag del Starship

Segond ensag, Starship, SpaceX, 18 de novembre de 2023

Se debanèt lo 18 de novembre de 2023 lo segond ensag de la fusada Starship.

La NASA reüssiguèt a escrachar una aparelh sus l'asteroïde Dimorphos

Dimorphos

La mission DART, per Double Asteroid Redirection Test, s'acabèt coma previst : la pichona nau espaciala s'escrachèt a la velocitat de 22 000 km/h sus Dimorphos dins la nuèch del diluns 26 al dimars 27 de setembre de 2022.

'Tornar legir Joan Bodon' obratge collectiu als Classiques Garnier

Relire Jean Boudou, Classiques Garnier, 2025

Ven de sortir als Classiques Garnier a la debuta de 2025 lo libre Relire Jean Bodon.

Subre lo festenal de l'universitat Joan Jaurés 'L'Occitan fa punk' de 2022

L'occitan fa punk, Tolosa, 2022

Dins son edicion de novembre de 2022, lo jornal de la comuna de Tolosa, À Toulouse presentava lo festenal L'Occitan fa punk.

Espaci : lo programa Artemis de la NASA

Mission Artemis Luna Astronautas

Lo programa Artemis a per ambicion d'establir una preséncia umana perena sus l'orbita e sul sòl de la Luna.

Minatge dels asteroïdes : AstroForge manda Odin dins l'espaci

Odin, AstroForge, 2025

La societat AstroForge qu'a per objectiu de minar d'asteroïdes mandarà dins l'espaci sa segonda astronau pichona, Odin, a la debuta de 2025.

Automobila : la R5 es disponibla... tornarmai

Renault 5 E-Tech

La nòva R5 del constructor d'automobilas Renault est tornarmai disponibla e es electrica. Nommada Renault 5 E-Tech Electric se pòt comandar dempuèi lo mes de mai de 2024.

Cinquen ensag del Starship

Cinquen ensag del Starship 13 octobre de 2024

Se debanèt lo dimenge 13 d'octobre de 2024 lo cinquen ensag del Starship de SpaceX.