Odin, AstroForge, 2025
L'astronau Odin abans sa partença en genièr de 2025 © AstroForge

La societat AstroForge qu'a per objectiu de minar d'asteroïdes mandarà dins l'espaci sa segonda astronau pichona, Odin, a la debuta de 2025.

Aquesta segonda mission deu completar la primièra Brokkr-1 que debutèt lo 15 d'abril de 2023.

Aquesta primièra mission encara en cors, aviá per objectiu de validar los procèssus de rafinatge dins l'espaci desvolopat per AstroForge. Son estats per aquò far embarcats los elements necessaris per rafinar de platin. L'escapolon de trabalhar èra estat preparat sus Tèrra pel tèst. A la debuta de 2025 aquestes tèsts de rafinatge son pas encara estats realizats.

Al delà de la capacitat d'AstroForge de procedir dins l'espaci a d'operacion de minatge e de rafinatge los engenhaires son confrontat a de problèmas basics ligats a tota operacion dins l'espaci, coma la comunicacion amb l'astronau e son pilotatge. Encontrèran per aquesta primièr mission Brokkr-1 de problèmas nombroses sus aquestes punts. Problèmas que son a solucionar.

Per aquesta segonda mission, Odin, preveson al delà del melhorament dels elements ja testats dins la primièra mission de s'aprochar d'una asteroïde, cibla potenciala per una explechacion futura, e de ne fotografiar la susfàcia en nauta resolucion.


China manda dins l'espaci lo primièr element de sa futura estacion espaciala

Fusada chinesa lo 29/04/2021

Es estat mandat dins l'espaci lo 29 d'abril de 2021 lo primièr modul de la futura estacion espaciala chinesa.

Las veituras seràn desenant equipadas de bóstias negras

Dempuèi lo primièr de mai de 2022 totes los veïculs produsits en Euròpa seràn equipats d'una bóstia negra, notadament las veituras.

Conte : Lo pol e la poma d'aur

Un conte collectat en Roergue per las equipas d'Al Canton, dich per Gilbert Lafage.

Sèrgi Viaule : critica del libre 'Novèlas exemplaras' de Miguel de Cervantes

Miguel de Cervantes

En octobre de 2020 sortissiá lo libre Novèlas exemplaras de Miguel de Cervantes. Sèrgi Viaule ne fasiá la critica.

Espaci : primièra mission Polaris Dawn

Polaris Dawn setembre de 2024

Lo dimars 10 de setembre de 2024 la capsula Dragon Crew de la primièra mission Polaris Dawn es estada mandada dins l'espaci dempuèi Cap canaveral.

Espaci : Starlab Space mandarà son estacion en orbita bassa mercés al Starship de SpaceX

L'estacion Starlab

Lo dimècre 31 de genièr de 2024, Starlab Space, entrepresa creada per Voyager Space e Airbus, anoncièt que son estacion espaciala a vocacion comerciala seriá mandada en orbita bassa per l'astronau Starship desvolopada per la societat SpaceX.

Eurosuit : vestit espacial intraveïcular europèu

Eurosuit

L'astronau espaciala Dragon que s'estaquèt a l'Estacion Espaciala Internacionala (ISS) lo dimenge 17 de mai de 2026 conteniá la combinason dicha Eurosuit.

Michelin torna inventar lo pneu

L'Uptis de Michelin

L'industrial Michelin desvolopa dempuèi qualques ans un pneu sens aire comprimit : Uptis.