Lo Vortex-S tal qu'imaginat
Lo Vortex-S tal qu'imaginat per sos conceptors en 2026 © Dassault Aviation

Dassault Aviation e OHB an anonciat lo diluns 11 de mai de 2026 que s'associavan per prepausar a l'Agéncia Espaciala Europèa (ESA) un avion espacial polivalent Vortex-S, capable de transportar de merças cap a d'estacions espacialas e d'efectuar de missions autonòmas en orbita.

De discussions son en cors amb d'autras grandas entrepresas espacialas europèas per permetre a Euròpa d'abançar dins la mobilitat espaciala.

« Amb lo Vortex-S prepausat a l'ESA, volèm afortir las capacitats espacialas d'Euròpa. Los nòstres amics alemands d'OHB son de partenaris naturals per participar a aquel projècte, en portant lor expertisa remarcabla. Sèm fòrça contents d'aquela collaboracion, que promet d'èsser fòrça fructuosa » çò diguèt Eric Trappier, CEO de Dassault Aviation.

« Vortex-S per l'ESA es una iniciativa ambiciosa impulsada pel besonh d'aver de capacitats europèas de transpòrt espacial autonòm. Coma una de las principalas entrepresas espacialas d'Euròpa, lo domeni orbital es nòstre camp de jòc natural. Lo partenariat amb Dassault Aviation es natural : coma entrepresas de nauta tecnologia de proprietat familiala, partejam la meteissa vision e pòrtam la meteissa fòrça complementària al desvolopament d'un avion espacial que se pòt reutilizar, Dassault Aviation coma fabricant d'avions e OHB coma entrepresa espaciala » çò diguèt Marco Fuchs, CEO d'OHB.


Lo bon vestit per la Luna

Spacesuit Axiom Space

Al mes d'octobre de 2024 la societat Axiom Space desvelèt la combinason espaciala que serà emplegada pels astronautas de la NASA per la mission lunara Artemis III.

Safran certifica son motor per avion electric

ENGINeUS™ 100, Safran

Pel primièr còp dins l'istòria un motor d'avion electric ven d'èsser certificat. Son conceptor es europèu : Safran.

Max Roqueta e lo roman

Mièja-Gauta

Lo tèxt çai-jos es extrach de la plaqueta de presentacion de la mòstra : Max Roqueta, la libertat de l’imaginari, que se debanèt en 2014 e 2015 a Montpelhièr.

Robèrt Lafont : critica del libre de Renat Nelli 'Le Roman de Flamenca' (1966)

Roman de Flamenca - Nelli

En 1966, Renat Nelli publicava lo libre Le Roman de Flamenca. Robèrt Lafont dins la revista Viure numèro 6 ne fasiá la critica.

Vast s'aprèsta per sas futuras missions

Haven-1

Lo diluns primièr de junh de 2026 la societat Vast anoncièt qu'installava son quartièr general europèu a París. Anoncièt tanben que trabalhariá amb d'astronautas franceses de l'Agéncia Espaciala Europèa (ESA) per doas de sas missions.

Energia : un malhum per l'idrogèn en Euròpa del nòrd

Nordic-Baltic Hydrogen Corridor (NBHC)

Es en projècte la creacion d'un malhum de transpòrt d'idrogèn entre Alemanha e Finlàndia : lo Nordic-Baltic Hydrogen Corridor (NBHC).

SpaceX : segond ensag del Starship

Segond ensag, Starship, SpaceX, 18 de novembre de 2023

Se debanèt lo 18 de novembre de 2023 lo segond ensag de la fusada Starship.

Las missions de venir d'AstroForge

DeepSpace-2

La societat AstroForge, segon son president Robyn Ringuette, prevei de tornar menar sus Tèrra de material minat dins l'espaci abans 2030.