Detalh de la cobèrta del roman Mièja-Gauta de Max Roqueta

Detalh de la cobèrta del roman Mièja-Gauta de Max Roqueta publicat en 2010

Lo tèxt çai-jos es extrach de la plaqueta de presentacion de la mòstra : Max Roqueta, la libertat de l’imaginari, que se debanèt del 4 de decembre de 2014 al 28 febrièr de 2015 a la mediatèca centrala d’aglomeracion Emile Zola de Montpelhièr.

Romans o ensages filosofics ?

Max Roqueta a escrich mai que mai poèmas e novèlas. Mas sus lo penjal de sa vida, se trai dins l'escritura de « romans ». En 1996, La Cèrca de Pendariès, en 1997, Tota la sabla de la mar, e en 2002, Los Dona-d'èr.

Quand defuntèt, mantuns romans demoravan inedichs o inacabats : La Clastra dau Patarin, Memòria mongòla, Dicha als relòtges, e Samarcanda. En 2010, Lo Trabucaire edita en occitan un roman postume acabat : Mièja-Gauta o lo Gentilòme de veire. Mièja-Gauta es l'escais d'un nafrat descarat de la guèrra de 1914-1918.

Dins La Cèrca de Pendariès, un mètge montpelhierenc de la Renaissença ten son libre de rason, fa la relacion de sa vida vidanta, de sas pensadas, de las disseccions que mena d'escondons. Fin finala, sauprà que çò que cresiá, el primièr, d'aver descubèrt en anatomia, après d'annadas de cèrca, un autre l'a ja trobat. Tota vana glòria avalida, se retròba sol cara a la pèsta que poirís còrses e ments...

Dins Tota la sabla de la mar, al dieu pagan que l'aima, la Sibila de Cumes demanda l'eternitat, « tan d'annadas coma i a de grans de sabla en riba de mar ». Al fil dels sègles, lo dieu passa ... Sa sirventa se muda en totas menas de femnas a de reng (dama romana, esclava, mostraira d'orsa...), en bèstias, en plantas, en pèiras, fins a se fondre dins lo cosmòs. Lo poder « chamanic » de l'escriveire e del poèta s'i deliura dins son ample...

Aqueles romans conoisson ges d'intriga, se tracha pas de romans classicament psicologics. Son un perpensar sus l'illusion de l'immortalitat e de la conoissença, l'umanitat de las bèstias de cara a la crudelitat dels òmes e sus la necessària armonia amb la natura.


Critica del libre de Joan-Maria Petit e Pèire Francés : 'Bestiari, aubres, vinhas'

Joan-Maria Petit e Pèire Francés : 'Bestiari, aubres, vinhas'

En 1979 la revista Aicí e ara publicava una critica de Maria-Clara Viguièr del libre Bestiari, aubres, vinhas.

Totèm : lo grapaud de Baçan

Grapaud de Baçan

En 2017 sortiguèt la revista Los rocaires numèro 2, presentava qualques totèms occitans.

Signatura d'un acòrd comercial entre Union Europèa e Nòva Zelanda

Jacinda Ardern e Ursula von der Leyen lo 30 de junh de 2022 © Comision Europèa

Lo 30 de junh de 2022, Union Europèa e Nòva Zelanda an signat un acòrd comercial.

Extrach del Libre de Catòia : Lo fuòc

Extrach del Libre de Catòia de Joan Bodon. Capítol 44.

Patrick Sauzet : Per un modèl mimetic del contacte de lengas (1987)

Sul perqué de l'abandon de la lenga occitana, al delà del modèl erosiu e del modèl conflictual. Un article de Patrick Sauzet dins la revista Lengas.