pastèl

Lo pastèl


Un article del jornal de la Region Occitània, n° 16, decembre de 2018 et genièr de 2019.

Lo tèxt es estat corregit compte tengut de l'erratum : son ben las fuèlhas del pastèl que son emplegadas per tenche e pas las flors.


 

País de cocanha

Cocanha ! L’origina del mòt es malsegura, i a mai d’una explicacion possibla. I a, benlèu, una anciana etimologia perduda que remontariá a una tèrra d’abondància, un mite present dins totas las culturas europèas.

En Occitània, avèm un vertadièr país de Cocanha que designa, despuèi la debuta del sègle XVI, l’espaci comprés dins lo triangle Albi-Tolosa-Carcassona. Foguèt un terrador ont se desvolopèt la cultura del pastèl, una planta que dona la famosa color blava dels tenchurièrs.

Lo succès d'aquela economia del pastèl qu'èra vendut fins en America, embarcat suls batèus dins lo pòrt de Bordèu via Garona, enrequisèt de familhas entièras. Lo famós Ostal d’Assezat de Tolosa foguèt realizat mercés a la fortuna tirada d’aquel comèrci.

Las fuèlhas, un còp recoltada, son esquichadas e transformadas en bolas qu’apelavan « cocanhas ». L’expression vendriá d’aquí ? Sembla mai anciana e es puslèu una istòria de rencontre : lo mite del país de Cocanha se mesclèt amb la realitat de l’abondància locala, tot aquò faguèt pas qu’un, fin finala.

Uèi, aquel terraire reivindica son Istòria e ne repren lo nom. Ara la cultura del pastèl repren, d’agricultors se mandan dins l’aventura e d'entrepresas regionalas trabalhan lo produch, en textil, en cosmetica, en pintura, coma a Labèja amb lo musèu e luòc de produccion : Terre de pastel o a Leitora, amb l’entrepresa Bleu de Lectoure, entre autres.


Joan B. Seguin : critica del libre de Robèrt Lafont 'Renaissance du Sud'

Renaissance du sud, Robèrt Lafont, Gallimard

En 1970 sortissiá lo libre de Robèrt Lafont Renaissance du Sud. Essai sur la litteratura occitane au temps de Henri IV.

Sus la musica occitana anciana

Mondonville per Quentin de La Tour

Un article de Marcel Carrieres escrich en 1972 per la revista Vida Nòva numèro 5.

Signatura d'un acòrd comercial entre Union Europèa e Nòva Zelanda

Jacinda Ardern e Ursula von der Leyen lo 30 de junh de 2022 © Comision Europèa

Lo 30 de junh de 2022, Union Europèa e Nòva Zelanda an signat un acòrd comercial.

Entrevista de Ernest Bergez, Sourdure

Dins son magazine dels meses de julhet e d'agost de 2019 la vila de Tolosa publicava una entrevista del musician Ernest Bergez, dich Sourdure, que presentava al mes de julhet son espectacles al Metronum.

Justin Bessou o cossí escriure la lenga nòstra (1903)

Civada coiola dins un camp de froment

Un tèxt de Justin Besson, testimoniatge preciós per saupre çò que cal pas far a l'escrich.