pastèl

Lo pastèl


Un article del jornal de la Region Occitània, n° 16, decembre de 2018 et genièr de 2019.

Lo tèxt es estat corregit compte tengut de l'erratum : son ben las fuèlhas del pastèl que son emplegadas per tenche e pas las flors.


 

País de cocanha

Cocanha ! L’origina del mòt es malsegura, i a mai d’una explicacion possibla. I a, benlèu, una anciana etimologia perduda que remontariá a una tèrra d’abondància, un mite present dins totas las culturas europèas.

En Occitània, avèm un vertadièr país de Cocanha que designa, despuèi la debuta del sègle XVI, l’espaci comprés dins lo triangle Albi-Tolosa-Carcassona. Foguèt un terrador ont se desvolopèt la cultura del pastèl, una planta que dona la famosa color blava dels tenchurièrs.

Lo succès d'aquela economia del pastèl qu'èra vendut fins en America, embarcat suls batèus dins lo pòrt de Bordèu via Garona, enrequisèt de familhas entièras. Lo famós Ostal d’Assezat de Tolosa foguèt realizat mercés a la fortuna tirada d’aquel comèrci.

Las fuèlhas, un còp recoltada, son esquichadas e transformadas en bolas qu’apelavan « cocanhas ». L’expression vendriá d’aquí ? Sembla mai anciana e es puslèu una istòria de rencontre : lo mite del país de Cocanha se mesclèt amb la realitat de l’abondància locala, tot aquò faguèt pas qu’un, fin finala.

Uèi, aquel terraire reivindica son Istòria e ne repren lo nom. Ara la cultura del pastèl repren, d’agricultors se mandan dins l’aventura e d'entrepresas regionalas trabalhan lo produch, en textil, en cosmetica, en pintura, coma a Labèja amb lo musèu e luòc de produccion : Terre de pastel o a Leitora, amb l’entrepresa Bleu de Lectoure, entre autres.


Montpelhièr : l'arpa del Senhor Guilhèm

En març de 2018 dins sa revista mesadièra la vila de Montpelhièr comunicava en occitan.

Punt de vista de Jacme de Cabanas sul diccionari de Cantalausa (2002)

diccionari Cantalausa

En 2002 alara que Cantalausa acabava los sieu diccionari, Jacme de Cabanas li donava son punt de vista.

Lo collectiu 'Per que viscan las nòstras lengas' escriu al Primièr Ministre

Pour que vivent nos langues

Lo collectiu Per que viscan las nòstras lengas mandèt al Primièr Ministre francés lo 2 de mai de 2025 una letra per lo questionar sus la plaça de las lengas minorizadas dins la reforma de la formacion iniciala e del recrutament dels ensenhaires.

Istòria : 1065, assemblada de Tologes

Enluminure

Un article de la revista Viure numèro 3, 1965.

Los romans de Cristian Chaumont

Los darrièrs romans de Christan Chaumont

Cristian Chaumont publiquèt son primièr libre en 2010 a IEO Edicions, un roman policièr d'un pauc mai de cent paginas que revolucionèt pas las letras occitanas mas qu'aviá alara lo merite de donar a la literatura nòstra un libre dins un genre un pauc delaissat : lo policièr.