Séverine Bonnin

Detalh de la cobèrta del disc de Séverine Bonnin, 'Fuòc en gàbia'

En novembre de 2024 en corsega se debanava lo Liet Internacional, considerat coma l'eurovision de las lengas minoritàrias. Dins son edicion del mes de novembre de 2024, lo jornal de la comuna de Tolosa, À Toulouse entrevistava la cantaira Séverine Bonnin qu'i participèt.

De ròck occitan a l'Eurovision de las lengas minoritàrias

— De qu'es lo Liet internacional ?

Es l'eurovision de las lengas minoritàrias. Un concors que se debanarà ongan a la fin de novembre en Corsega. E foguèri retenguda amb ma cançon Catharsis. Es en occitan mas es un amic còrse, istorian passionat pels Catars, que l'escriguèt primièr. Es una polida guinhada.

— Fa gaire de temps qu'avètz començat a cantar en òc pasmens ?

Soi d'una familha de cantairas, ma maire e ma grand cantavan, aviái enveja de far mon pròpri projècte e voliái pas cantar en francés o en anglés. Aguèri un còp de còr per la lenga occitana : son percors, son istòria, l'engatjament que representa. La primièra cançon se publiquèt en decembre 2019, puèi un album en genièr 2020 e foguèt pas aisit qu'arribava lo COVID darrièr. Mas aguèri sulpic la reconeissença de mon single amb la segonda plaça per la jurada de la cançon occitana de l'annada.

— De qué cambièt dins vòstre rapòrt al territòri, de parlar occitan ?

Çò qu'a benlèu mai cambiat es mon ritme de vida ! Soi ara plan investida dins la cultura occitana amb la cançon, mas tanben lo teatre dins la compania La Comedia Tolzana. Pensavi pas n'arribar fins aquí. Veni de Champagne a l'origina, arribèri jova quand ma maire venguèr trabalhar a Tolosa. Ara, me sentissi occitana completament. Coma ditz l'escrivan Franc Bardou, que me fa de tèxtes : « Parlas occitan, siás occitana ».

— De qu'es vòstre estil musical ?

De ròck. Dins los títols que canti i a mantun estile de ròck : pòt tirar cap al jazz, cap de ritmes mai country, pop. Dins la cançon Cartharsis avèm integrat de sons medievals. Aimi de barrejar las culturas, en tornant totjorn cap al ròck. Es una musica que correspond als tèxtes que vòli cantar : engajats per la cultura, per l'environa, amb de subjèctes tanben d'amor o d'Istòria.

Magazine À toulouse 110, novembre de 2024


Sèrgi Viaule : critica de 'Bonjour tristesse'

Françoise Sagan

Dins lo numèro 144 de la revista Infòc de decembre de 1995, pareissiá la critica de Sèrgi Viaule del libre de Françoise Sagan paregut en 1954.

Istòria : correspondéncia entre Marius e Elisa Coutarel

Carta postala

La comuna de Montpelhièr valoriza la correspondéncia entre Marius e Elisa Coutarel.

Los Païses Baltics son desconectats dels malhums electrics rus e bielorús

Electricitat, pilònes

Lo dimenge 9 de febrièr de 2025 son estats desconectats dels malhums electrics rus e bielorús los tres Estats Baltics, Estònia, Letònia e Lituània.

Joan-Claudi Sèrras : critica de 'La pluèja rossèla' de Julio Llamazares

La pluèja rossèla, Julio Llamazares

En 2008 sortissiá a cò de IEO Edicions la traduccion occitana del libre de Julio Llamazares La lluvia amarilla.

Sus l'òbra de René Girard

Adoration de l’Agneau de Dieu, Van Eyck, 1432

Un tèxt de la revista Aicí e ara numèro 3 (1979).