Séverine Bonnin

Detalh de la cobèrta del disc de Séverine Bonnin, 'Fuòc en gàbia'

En novembre de 2024 en corsega se debanava lo Liet Internacional, considerat coma l'eurovision de las lengas minoritàrias. Dins son edicion del mes de novembre de 2024, lo jornal de la comuna de Tolosa, À Toulouse entrevistava la cantaira Séverine Bonnin qu'i participèt.

De ròck occitan a l'Eurovision de las lengas minoritàrias

— De qu'es lo Liet internacional ?

Es l'eurovision de las lengas minoritàrias. Un concors que se debanarà ongan a la fin de novembre en Corsega. E foguèri retenguda amb ma cançon Catharsis. Es en occitan mas es un amic còrse, istorian passionat pels Catars, que l'escriguèt primièr. Es una polida guinhada.

— Fa gaire de temps qu'avètz començat a cantar en òc pasmens ?

Soi d'una familha de cantairas, ma maire e ma grand cantavan, aviái enveja de far mon pròpri projècte e voliái pas cantar en francés o en anglés. Aguèri un còp de còr per la lenga occitana : son percors, son istòria, l'engatjament que representa. La primièra cançon se publiquèt en decembre 2019, puèi un album en genièr 2020 e foguèt pas aisit qu'arribava lo COVID darrièr. Mas aguèri sulpic la reconeissença de mon single amb la segonda plaça per la jurada de la cançon occitana de l'annada.

— De qué cambièt dins vòstre rapòrt al territòri, de parlar occitan ?

Çò qu'a benlèu mai cambiat es mon ritme de vida ! Soi ara plan investida dins la cultura occitana amb la cançon, mas tanben lo teatre dins la compania La Comedia Tolzana. Pensavi pas n'arribar fins aquí. Veni de Champagne a l'origina, arribèri jova quand ma maire venguèr trabalhar a Tolosa. Ara, me sentissi occitana completament. Coma ditz l'escrivan Franc Bardou, que me fa de tèxtes : « Parlas occitan, siás occitana ».

— De qu'es vòstre estil musical ?

De ròck. Dins los títols que canti i a mantun estile de ròck : pòt tirar cap al jazz, cap de ritmes mai country, pop. Dins la cançon Cartharsis avèm integrat de sons medievals. Aimi de barrejar las culturas, en tornant totjorn cap al ròck. Es una musica que correspond als tèxtes que vòli cantar : engajats per la cultura, per l'environa, amb de subjèctes tanben d'amor o d'Istòria.

Magazine À toulouse 110, novembre de 2024


Punt de vista de Jacme de Cabanas sul diccionari de Cantalausa (2002)

diccionari Cantalausa

En 2002 alara que Cantalausa acabava los sieu diccionari, Jacme de Cabanas li donava son punt de vista.

Lo site de René Merle : Remembrança

Illustracion, site de René Merle

René Merle es actiu dempuèi las annadas setanta al còp coma escrivan, cercaire o militant. S'interessèt notadament a l'accion occitanista e a la lenga occitana. Publica sus un site dedicat la frucha de son trabalh.

Lo collectiu 'Per que viscan las nòstras lengas' escriu al Primièr Ministre

Pour que vivent nos langues

Lo collectiu Per que viscan las nòstras lengas mandèt al Primièr Ministre francés lo 2 de mai de 2025 una letra per lo questionar sus la plaça de las lengas minorizadas dins la reforma de la formacion iniciala e del recrutament dels ensenhaires.

Critica del libre de Glaudi barsòtti : 'La tèrra deis autres'

Illustracion 'La tèrra deis autres'

En 1979 la revista Aicí e ara publicava una critica del libre de Glaudi barsòtti : La tèrra deis autres.

Sèrgi Viaule : critica del Libre 'Lo Mandarin'

Lo Mandarin

Al mes d'agost de 2020 sortiguèt en occitan traduch per Joaquim Blasco lo libre de José Maria Eça de Queiroz Lo Mandarin.