paul-froment Dins lo libre que Marceau Esquieu consacrèt a Paul Froment, Lo libre de Paul Froment (1986), Joan-Pèire Tardiu presentava lo poèta. Aquí lo sieu tèxt.

Paul Froment, poèta d'univèrs

Al cap d'aquestas annadas pels camins de la lenga e de la civilizacion d'òc, quand, de còps que i a, l'espèr ven a mancar, tòrni legir quauques vèrses de Froment. Sabi alavetz que trobarai dins quauquas regas, dins quauquas flors de prima del poèta-vailet, plan mai meritosas que lor quite nom, la certitud que dins d'endevenanças de malastre, de misèria culturala fonsa, pòdon nàisser pr'aquò las paraulas pus justas.

La situacion de Froment quand començèt d'escriure, res explica pas que l'agèsse poscut menar als vèrse definitius de son darrièr recuèlh. D'efièit, se i a ben, naturalament, totes los biaisses atenduts d'un Parnàs d'escòla primària, aquò's al servici d'una poesia del dedins de l'èstre, ont los mots pus mendres s'espanisson en vertat de vida e d'escritura : poesia universala.

Çò que fai la grandor de Froment es que sachèt tirar de la lenga que parlava a son entorn e dels poèmas e rimariás que s'estudiavan a las escòlas, coma de son quite viure miserós, un monde poetic empenat e unic. De segur, las tròbas del poèta demòran plan dependentas de l'estrechor d'un mitan, d'un temps, d'una formacion, mai que mai. Mas, coma degun diriá pas qu'aquò's la farlabica que pintra Proust que fai la portada de la Recherche òm pòt pas gaire embarrar Froment dins sas limitacions. La vertut de l'obra viva, aquò's pas d'èstre un documentari, aquò's de tresmudar las quitas flaquesas en vertat creadoira.

Froment coneis melhor que degun pus los biaisses, los imatges, los dires del campèstre, çò que fai lo teissum d'una civilizacion orala mas bastís pas d'espersé una literatura. Amb aquò, malgrat aquò tanben, lo poèta escriu una òbra. En partent mai que mai d'una dolor fonsala, d'una experiéncia siá de l'univèrs - la campanha, mas tanben los espandis « al-delai » - farga las estròfas d'un cant essencial que l'umilesa i es una nusetat. Es en disent son monde que Froment ditz lo monde. Res l'aviá pas preparat a aquò. Dins son recanton de país, i aviá pas cap de normalitat culturala que favoriguèsse una creacion vertadièra en lenga d'òc, malgrat los ressons importants, mas luènhs, de Mistral e del Felibrige.

E ça que lai, a còr d'univèrs, al-dessús de son epòca, entre Carcin e Agenés, i agèt la votz desesperada de Froment.

Per nosautres, ara, una votz de fisança. E una votz d'espèr.

Joan-Pèire Tardiu


Sul libre 'Poesia catalana del sègle XX' - Robèrt Lafont - 1965

poesia

En 1963 sortissiá lo libre Poesia catalana del sègle XX. Robèrt Lafont ne faguèt la critica dins la revista Letras d'òc.

Ives Roqueta sus Frederic Mistral

Tresor

Un article de Ives Roqueta (junh de 1998). Sorsa : Lo Lugarn numèro 86/87, 2004.

Las negociacions per integrar Macedònia del Nòrd e Albània dins l'Union Europèa debutan

Petr Fiala, Dimitar Kovacevski, Edi Rama e Ursula von der Leyen lo 19 de julhet de 2022 a Brussèlas

Lo diluns 18 de julhet de 2022 los 27 païses membres de l'Union Europèa an donat lor accòrd per que se dubriguèsson las negociacions d'adesion a l'Union de Macedònia del Nòrd e d'Albània.

Prefaci de Felip Gardy a 'La quimèra' de Joan Bodon (1989)

La Quimèra

Per sa reedicion en 1989, las Edicion de Roergue accompanhava lo libre de Joan Bodon d'un prefaci de Felip Gadry.

L'occitan es un balon de rugbi !

rugbi

En setembre de 2013, J. B. publicava sul site de l'IEO d'Aveyron lo sieu punt de vista sus la lenga occitana.