paul-froment Dins lo libre que Marceau Esquieu consacrèt a Paul Froment, Lo libre de Paul Froment (1986), Joan-Pèire Tardiu presentava lo poèta. Aquí lo sieu tèxt.

Paul Froment, poèta d'univèrs

Al cap d'aquestas annadas pels camins de la lenga e de la civilizacion d'òc, quand, de còps que i a, l'espèr ven a mancar, tòrni legir quauques vèrses de Froment. Sabi alavetz que trobarai dins quauquas regas, dins quauquas flors de prima del poèta-vailet, plan mai meritosas que lor quite nom, la certitud que dins d'endevenanças de malastre, de misèria culturala fonsa, pòdon nàisser pr'aquò las paraulas pus justas.

La situacion de Froment quand començèt d'escriure, res explica pas que l'agèsse poscut menar als vèrse definitius de son darrièr recuèlh. D'efièit, se i a ben, naturalament, totes los biaisses atenduts d'un Parnàs d'escòla primària, aquò's al servici d'una poesia del dedins de l'èstre, ont los mots pus mendres s'espanisson en vertat de vida e d'escritura : poesia universala.

Çò que fai la grandor de Froment es que sachèt tirar de la lenga que parlava a son entorn e dels poèmas e rimariás que s'estudiavan a las escòlas, coma de son quite viure miserós, un monde poetic empenat e unic. De segur, las tròbas del poèta demòran plan dependentas de l'estrechor d'un mitan, d'un temps, d'una formacion, mai que mai. Mas, coma degun diriá pas qu'aquò's la farlabica que pintra Proust que fai la portada de la Recherche òm pòt pas gaire embarrar Froment dins sas limitacions. La vertut de l'obra viva, aquò's pas d'èstre un documentari, aquò's de tresmudar las quitas flaquesas en vertat creadoira.

Froment coneis melhor que degun pus los biaisses, los imatges, los dires del campèstre, çò que fai lo teissum d'una civilizacion orala mas bastís pas d'espersé una literatura. Amb aquò, malgrat aquò tanben, lo poèta escriu una òbra. En partent mai que mai d'una dolor fonsala, d'una experiéncia siá de l'univèrs - la campanha, mas tanben los espandis « al-delai » - farga las estròfas d'un cant essencial que l'umilesa i es una nusetat. Es en disent son monde que Froment ditz lo monde. Res l'aviá pas preparat a aquò. Dins son recanton de país, i aviá pas cap de normalitat culturala que favoriguèsse una creacion vertadièra en lenga d'òc, malgrat los ressons importants, mas luènhs, de Mistral e del Felibrige.

E ça que lai, a còr d'univèrs, al-dessús de son epòca, entre Carcin e Agenés, i agèt la votz desesperada de Froment.

Per nosautres, ara, una votz de fisança. E una votz d'espèr.

Joan-Pèire Tardiu


Sul libre 'S.T.O' de Régine Hugounenq

sto

En 2019 sortissiá lo libre S.T.O - Lo tust de tres letras de Régine Hugounenq. En novembre la revista de la metropòli de Montpelhièr ne fasiá la presentacion.

Vidèo : lo tambornet

Tambornet

Presentacion de jòc de bala al tambornet. Una vidèo del CIRDÒC.

Croàcia passa a l'èuro e intra dins l'espaci Schengen

Membre de l'Union Europèa dempuèi 2013, Croàcia emplega dempuèi aqueste 1èr de genièr de 2023 l'èuro coma moneda. De pèças novèlas son donc intradas en circulacion.

Sèrgi Viaule : critica del libre 'Lo mistèri de la Montanha Negra'

Lo mistèri de la Montanha Negra

En novembre de 2012 sul webzine Jornalet Sèrgi Viaule presentava lo libre de Cristina Clairmont Lo mistèri de la Montanha Negra.

Maria-Clàudia Gastou : sus 'l'Armana prouvençau'

armana prouvençau

A propaus de l'Armana prouvençau.