paul-froment Dins lo libre que Marceau Esquieu consacrèt a Paul Froment, Lo libre de Paul Froment (1986), Joan-Pèire Tardiu presentava lo poèta. Aquí lo sieu tèxt.

Paul Froment, poèta d'univèrs

Al cap d'aquestas annadas pels camins de la lenga e de la civilizacion d'òc, quand, de còps que i a, l'espèr ven a mancar, tòrni legir quauques vèrses de Froment. Sabi alavetz que trobarai dins quauquas regas, dins quauquas flors de prima del poèta-vailet, plan mai meritosas que lor quite nom, la certitud que dins d'endevenanças de malastre, de misèria culturala fonsa, pòdon nàisser pr'aquò las paraulas pus justas.

La situacion de Froment quand començèt d'escriure, res explica pas que l'agèsse poscut menar als vèrse definitius de son darrièr recuèlh. D'efièit, se i a ben, naturalament, totes los biaisses atenduts d'un Parnàs d'escòla primària, aquò's al servici d'una poesia del dedins de l'èstre, ont los mots pus mendres s'espanisson en vertat de vida e d'escritura : poesia universala.

Çò que fai la grandor de Froment es que sachèt tirar de la lenga que parlava a son entorn e dels poèmas e rimariás que s'estudiavan a las escòlas, coma de son quite viure miserós, un monde poetic empenat e unic. De segur, las tròbas del poèta demòran plan dependentas de l'estrechor d'un mitan, d'un temps, d'una formacion, mai que mai. Mas, coma degun diriá pas qu'aquò's la farlabica que pintra Proust que fai la portada de la Recherche òm pòt pas gaire embarrar Froment dins sas limitacions. La vertut de l'obra viva, aquò's pas d'èstre un documentari, aquò's de tresmudar las quitas flaquesas en vertat creadoira.

Froment coneis melhor que degun pus los biaisses, los imatges, los dires del campèstre, çò que fai lo teissum d'una civilizacion orala mas bastís pas d'espersé una literatura. Amb aquò, malgrat aquò tanben, lo poèta escriu una òbra. En partent mai que mai d'una dolor fonsala, d'una experiéncia siá de l'univèrs - la campanha, mas tanben los espandis « al-delai » - farga las estròfas d'un cant essencial que l'umilesa i es una nusetat. Es en disent son monde que Froment ditz lo monde. Res l'aviá pas preparat a aquò. Dins son recanton de país, i aviá pas cap de normalitat culturala que favoriguèsse una creacion vertadièra en lenga d'òc, malgrat los ressons importants, mas luènhs, de Mistral e del Felibrige.

E ça que lai, a còr d'univèrs, al-dessús de son epòca, entre Carcin e Agenés, i agèt la votz desesperada de Froment.

Per nosautres, ara, una votz de fisança. E una votz d'espèr.

Joan-Pèire Tardiu


Vidèo : per una Fòrça culturala occitana

Per una fòrça culturala occitana

Collòqui del 25/11/17 a Narbona Region Occitània : per una fòrça culturala occitana. Las vidèos.

Nòva : 'Lo cinc de junh' d'Ives Roqueta

Estiu

Dins la revista Letras d'òc numèro 1, de 1965, Ives Roqueta publicava lo tèxt : Lo cinc de junh.

Los Païses Basses e Danemarc mandaràn a Ucraina de F-16

F-16C

Dimenge 20 d'agost de 2023, Mark Rutte, primièr ministre neerlandés, anoncièt que de F-16, avion de combat de concepcion estatsunidenca, serián mandats a Ucraina per los Païses Basses e per Danemarc.

Sus la Cançon de Santa Fe

Letrina Cançon de Santa Fe

Un article de la revista La Cigalo Narbouneso (abril de 1927, pagina 49). Autor : P. Albarel. L'ortografia del tèxt es estada corregida.

Jòrdi Labouysse : 'Occitània, Moments d'histoire'

Jòrdi Labouysse : 'Occitània, Moments d'histoire', 2023

Lo libre Occitània, Moments d'histoire de Jòrdi Labouysse publicat a la prima de 2023, recampa d'articles publicats entre 1980 e 2010 ligats a l'istòria dels païses occitans.