Detalh de l'òbra de Rafaèl La sacrada familha, al musèu del Prado

La cançon çai-sota de Pèire Cardenal es un omenatge a la Verge Maria. Pèire Cardenal nasquèt a la fin del sègle XII.

 
Cançon a la Verge.
 
 
Vera vergena, Maria,
Vera vida, vera fes,
Vera vertatz, vera via,
Vera vertutz, vera res,
Vera maire, ver'amia,
Ver'amors, vera merces,
Per ta vera merce sia
Qu'eret en me tos heres.
 
 
De patz, si-t plai, Dona, traita
Qu'ab to filh me sia faita !
 
 Tu restauriest la folia
Don Adams fon sobrepres ;
Tu iest l'estela que guia
Los passans el sant paes ;
E tu iest l'alba del dia
Don lo tieus filhs solelhs es,
Que-l  mon calfa e clarifia,
Verais, de dreitura ples.
 
De patz, si-t plai, Dona, traita
Qu'ab to filh me sia faita !
 
Tu fust nada de Suria
Gentils e paura d'arnes,
Umils e pura e pia
En fatz, en ditz et en pes,
Faita per tal maestria :
Ses totz mals, mas ab totz bes ;
Tan fust de doussa paria
Per que Dieus en tu se mes.
 
De patz, si-t plai, Dona, traita
Qu'ab ton filh me sia faita !
 
Aquel que en te se fia
Ja no-l cal autre defes,
Que si tot lo mon peria,
Aquel non perria ges,
Car als tieus precx s'umilia
L'Autismes, a cui que pes,
E-l tieus filhs non contraria
Ton voler neguna ves.
 
 
De patz, si-t plai, Dona, traita
Qu'ab to filh me sia faita !
 
 
David, en sa profecia
Dis, en un salme que fes,
Qu'al destre de Dieu sezia,
Del rey en la ley promes,
Una Reÿna qu'avia
Vestirs de vair e d'aurfres ;
Tu iest elha, ses falhia,
Non o pot vedar plaides.
 
 
De patz, si-t plai, Dona, traita
Qu'ab to filh me sia faita !

Pèire Cardenal


Lo grelhon, lo lop e las abelhas : un conte de Justin Bessou

Detalh d'una gravadura de Tavy Notton (1914-1977) sus la vida de las abelhas

Lo grelhon, lo lop e las abelhas es lo primièr tèxt dels Contes de la Tatà Mannon de Justin Bessou.

Maria-Clàudia Gastou : sus 'l'Armana prouvençau'

armana prouvençau

A propaus de l'Armana prouvençau.

Tren : linha a granda velocitat Tolosa-Bordèu

TGV

Lo dijòus 7 de mai de 2026 lo primièr ministre francés Sébastien Lecornu signèt a Tolosa un protocól d'acòrd que rend la construccion de la linha ferroviària a granda velocitat (LGV) Tolosa-Bordèu irreversibla.

Patrick Sauzet : Per un modèl mimetic del contacte de lengas (1987)

Sul perqué de l'abandon de la lenga occitana, al delà del modèl erosiu e del modèl conflictual. Un article de Patrick Sauzet dins la revista Lengas.

Joan Jaurés : educacion populara e lengas (1911)

Joan Jaurés

Lo 15 d'agost de 1911 dins La dépêche du Midi èra publicat un article de Joan Jaurés. Tornava aquí sus la lenga occitana que parlava correntament.