Detalh de l'òbra de Rafaèl La sacrada familha, al musèu del Prado

La cançon çai-sota de Pèire Cardenal es un omenatge a la Verge Maria. Pèire Cardenal nasquèt a la fin del sègle XII.

 
Cançon a la Verge.
 
 
Vera vergena, Maria,
Vera vida, vera fes,
Vera vertatz, vera via,
Vera vertutz, vera res,
Vera maire, ver'amia,
Ver'amors, vera merces,
Per ta vera merce sia
Qu'eret en me tos heres.
 
 
De patz, si-t plai, Dona, traita
Qu'ab to filh me sia faita !
 
 Tu restauriest la folia
Don Adams fon sobrepres ;
Tu iest l'estela que guia
Los passans el sant paes ;
E tu iest l'alba del dia
Don lo tieus filhs solelhs es,
Que-l  mon calfa e clarifia,
Verais, de dreitura ples.
 
De patz, si-t plai, Dona, traita
Qu'ab to filh me sia faita !
 
Tu fust nada de Suria
Gentils e paura d'arnes,
Umils e pura e pia
En fatz, en ditz et en pes,
Faita per tal maestria :
Ses totz mals, mas ab totz bes ;
Tan fust de doussa paria
Per que Dieus en tu se mes.
 
De patz, si-t plai, Dona, traita
Qu'ab ton filh me sia faita !
 
Aquel que en te se fia
Ja no-l cal autre defes,
Que si tot lo mon peria,
Aquel non perria ges,
Car als tieus precx s'umilia
L'Autismes, a cui que pes,
E-l tieus filhs non contraria
Ton voler neguna ves.
 
 
De patz, si-t plai, Dona, traita
Qu'ab to filh me sia faita !
 
 
David, en sa profecia
Dis, en un salme que fes,
Qu'al destre de Dieu sezia,
Del rey en la ley promes,
Una Reÿna qu'avia
Vestirs de vair e d'aurfres ;
Tu iest elha, ses falhia,
Non o pot vedar plaides.
 
 
De patz, si-t plai, Dona, traita
Qu'ab to filh me sia faita !

Pèire Cardenal


Sèrgi Viaule : critica del Libre 'Lo Mandarin'

Lo Mandarin

Al mes d'agost de 2020 sortiguèt en occitan traduch per Joaquim Blasco lo libre de José Maria Eça de Queiroz Lo Mandarin.

Critica del libre de Joan-Maria Petit e Pèire Francés : 'Bestiari, aubres, vinhas'

Joan-Maria Petit e Pèire Francés : 'Bestiari, aubres, vinhas'

En 1979 la revista Aicí e ara publicava una critica de Maria-Clara Viguièr del libre Bestiari, aubres, vinhas.

Croàcia passa a l'èuro e intra dins l'espaci Schengen

Membre de l'Union Europèa dempuèi 2013, Croàcia emplega dempuèi aqueste 1èr de genièr de 2023 l'èuro coma moneda. De pèças novèlas son donc intradas en circulacion.

Patrick Sauzet : Per un modèl mimetic del contacte de lengas (1987)

Sul perqué de l'abandon de la lenga occitana, al delà del modèl erosiu e del modèl conflictual. Un article de Patrick Sauzet dins la revista Lengas.

Joan-Maria Petit sus Jòrgi Reboul (1985)

Pròsas geograficas

Prefaci de Joan-Maria Petit a Pròsas geograficas de Jòrgi Reboul.