Detalh de l'òbra de Rafaèl La sacrada familha, al musèu del Prado

La cançon çai-sota de Pèire Cardenal es un omenatge a la Verge Maria. Pèire Cardenal nasquèt a la fin del sègle XII.

 
Cançon a la Verge.
 
 
Vera vergena, Maria,
Vera vida, vera fes,
Vera vertatz, vera via,
Vera vertutz, vera res,
Vera maire, ver'amia,
Ver'amors, vera merces,
Per ta vera merce sia
Qu'eret en me tos heres.
 
 
De patz, si-t plai, Dona, traita
Qu'ab to filh me sia faita !
 
 Tu restauriest la folia
Don Adams fon sobrepres ;
Tu iest l'estela que guia
Los passans el sant paes ;
E tu iest l'alba del dia
Don lo tieus filhs solelhs es,
Que-l  mon calfa e clarifia,
Verais, de dreitura ples.
 
De patz, si-t plai, Dona, traita
Qu'ab to filh me sia faita !
 
Tu fust nada de Suria
Gentils e paura d'arnes,
Umils e pura e pia
En fatz, en ditz et en pes,
Faita per tal maestria :
Ses totz mals, mas ab totz bes ;
Tan fust de doussa paria
Per que Dieus en tu se mes.
 
De patz, si-t plai, Dona, traita
Qu'ab ton filh me sia faita !
 
Aquel que en te se fia
Ja no-l cal autre defes,
Que si tot lo mon peria,
Aquel non perria ges,
Car als tieus precx s'umilia
L'Autismes, a cui que pes,
E-l tieus filhs non contraria
Ton voler neguna ves.
 
 
De patz, si-t plai, Dona, traita
Qu'ab to filh me sia faita !
 
 
David, en sa profecia
Dis, en un salme que fes,
Qu'al destre de Dieu sezia,
Del rey en la ley promes,
Una Reÿna qu'avia
Vestirs de vair e d'aurfres ;
Tu iest elha, ses falhia,
Non o pot vedar plaides.
 
 
De patz, si-t plai, Dona, traita
Qu'ab to filh me sia faita !

Pèire Cardenal


Sus la Cançon de Santa Fe

Letrina Cançon de Santa Fe

Un article de la revista La Cigalo Narbouneso (abril de 1927, pagina 49). Autor : P. Albarel. L'ortografia del tèxt es estada corregida.

Nòva : 'La lutz e l'ombra' de Valèri Bernard

Johann Heinrich Füssli 'La cachavièlha'

En 1938 dos ans après sa mòrt sortissiá lo recuèlh de nòvas La feruno de Valèri Bernard.

Lo collectiu 'Per que viscan las nòstras lengas' escriu al Primièr Ministre

Pour que vivent nos langues

Lo collectiu Per que viscan las nòstras lengas mandèt al Primièr Ministre francés lo 2 de mai de 2025 una letra per lo questionar sus la plaça de las lengas minorizadas dins la reforma de la formacion iniciala e del recrutament dels ensenhaires.

Robèrt Lafont : critica del libre de Renat Nelli 'Le Roman de Flamenca' (1966)

Roman de Flamenca - Nelli

En 1966, Renat Nelli publicava lo libre Le Roman de Flamenca. Robèrt Lafont dins la revista Viure numèro 6 ne fasiá la critica.

Subre lo festenal de l'universitat Joan Jaurés 'L'Occitan fa punk' de 2022

L'occitan fa punk, Tolosa, 2022

Dins son edicion de novembre de 2022, lo jornal de la comuna de Tolosa, À Toulouse presentava lo festenal L'Occitan fa punk.