Al mes de genièr de 2022 dins sa cronica del Midi Libre, Robèrt Pastor tornava rapelar l'origina dels noms dels meses.

Mas d'ont venon los noms dels meses ?

Lo nòstre calendièr gregorian (del papa Gregòri lo tresen que l'imposèt en 1582) comença lo primièr de genièr e compta dotze meses . Remplaça lo calendièr julian (roman).

La Revolucion francesa en 1793, ensagèt d'impausar un autre calendièr (non religiós), mas aquò durèt gaire .

Genièr : de Janus, Dieu amb dos caps : un virat cap al passat, l'autre cap a l'avenidor. Es la debuta de l'annada novèla, cal pas doblidar ièr mas cal veire tanben ont anam !

Febrièr : del latin februare, purificacion. La glèisa catolica s'emparèt del ritual pagan de la purificacion de las anmas (festejat lo quinzen jorn del mes), per festar la purificacion de la Verge lo dos de febrièr (es a dire quaranta jorn après Nadal).

Març : dieu de la guèrra. Amb la prima qu'arribava, èra lo moment de commençar la guèrra après la pausa de l'ivèrn e la Trèva de Dieu...

Abril : mes de Vènus (Afròdita pels grècs) divessa de l'Amor. Lo nom ven del latin aprilis. Es la simbolizacion de la respelida de la natura .

Mai : divessa Maïa, maire de Mercure.

Junh : Junon, la femna de Jupiter.

Julh (o julhet) : per Juli Cesar (que reformèt lo calendièr julian) èra nascut en julh !

Agost : per l'emperador August que volguèt aver son mes coma lo Juli Cesar !

Setembre, octòbre, novembre, decembre son los seten, ochen, noven e desen meses de l'annada. Los noms venon de l'ancian calendièr roman que comptava pas que dètz meses. Mas los noms son demorats, ges de cambiaments !

Robèrt Pastor


Max Roqueta e Dante Alighieri

Dante Alighieri

Lo tèxt çai-jos es extrach de la plaqueta de presentacion de la mòstra : Max Roqueta, la libertat de l’imaginari, que se debanèt en 2014 e 2015 a Montpelhièr.

Estudi : 'L'òme que èri ieu' de Joan Bodon e L'occitan coma metafòra

L'òme que èri ieu

Vincenzo Perez de l'Università degli Studi di Ferrara trabalhèt de 2015 a 2016 sul libre de Joan Bodon, L'òme que èri ieu.

Municipalas de 2026 en França, programa del Partit Occitan

Eleccions Municipalas, França, 2025

Al mes de mai de 2025 lo Partit Occitan presentava son programa per las eleccions municipalas de 2026 en França.

Lei santons de Provença

Sus los santons de provença, un article de la revista del conselh general de las Bocas de Ròse, Accent de Provence, numèro 263, novembre e decembre de 2016.

Tolosa : Aplec de la sardana

Aplec de la sardana

Dins son magazine del mes de mai de 2019 la vila de Tolosa publicava una entrevista d'Estel Llansana que presentava l’Aplec de la sardana que s'anava debanar dins la vila.