Detalh de l'illustracion de Jane Appleton pel conte 'L'agaça d'Abelhan'


En 2017 sortiguèt la revista Los rocaires numèro 2, es lo buletin de ligason del Centre de Resorsas e d'Educacion al Desvolopament Durable (CREDD). Es editada a Vailhan.

Aqueste numèro presentava en tres lengas, francés, occitan e anglés, d'istorietas suls animals totemics del parçan.

Los dessenhs son de Jane Appleton, los tèxtes de Adèle Guillon. Una presentacion de Claudi Alranq accompanhava lo document.

Aquí l'istòria de l’agaça d’Abelhan.


L'agaça d'Abelhan

Jamai aviái pas tant rigut, e los vilatgeses tanpauc ! Aquel bon moment o devèm a Catarina. Fa cinc meses d’aquò trobèri Catarina dins un valat, l’ala copada. Vos devi precisar que Catarina es una agaça, e la mai polida que siá ! Negra e blanca coma conven a aqueles aucèls, mas d’un negre dels rebats blaus e d’un blanc immaculat. Sens parlar de son intelligéncia, incomparabla !

La reculhiguèri e la sonhèri, puèi coma vesiái que repetissiá d’unas sillabas de las paraulas que li adreçavi, m’amusèri a li ensenhar qualques mots. Coma dempuèi qualques jorns lo monde parlan pas que del famós Arnaud Amaury, legat del Papa Innocent III qu’aquí l’aimam pas gaire, ensenhèri a Catarina a respondre « Es Amaury (amòrri) » a la question « Qual es mandat pel papa ? ».

Catarina venguèt talament famosa dins los vilatges a l’entorn qu’Amaury nos volguèt venir visitar, una visita de las mai malintencionadas plan segur. Urosament un drollet que copava de lenha pel bòsc corriguèt per nos avertir de son arribada e nos poguèrem preparar. Tot lo monde s’amolonèt dins la pichòta glèisa del vilatge, e daissèrem Catarina sola sus la plaça. Quand Amaury arribèt, fièr e auturós, trapèt pas que l’agaça per li faire omenatge. Çò que faguèt en li cridar : « Es Amaury (amòrri)* ! Es Amaury (amòrri) ! Es tant tòrt que tòti ! » Ah, vos caliá veire aqueste paure legat venir tant roge e conflat coma una coja, se crebar a ensajar d’agantar Catarina, que fòrça mai lèsta e leugièra virolejava a l’entorn d’el sens arrestar de cantar aquesta frasa insultanta. Acabèt per se’n anar, susant e vergonhós.Tornarà pas d’un brave moment !

 

Nòtas :

*« Amaury » es un prenom francés e « amòrri » un adjectif o un nom comun en occitan. Los dos se prononcian de la meteisa faiçon mas « amòrri » veut dire « imbécile, idiot ». D’aquí lo jòc de mot entre « Amaury » e « amòrri » dins lo tèxt.


Entrevista de Ernest Bergez, Sourdure

Dins son magazine dels meses de julhet e d'agost de 2019 la vila de Tolosa publicava una entrevista del musician Ernest Bergez, dich Sourdure, que presentava al mes de julhet son espectacles al Metronum.

Nòva : 'La lutz e l'ombra' de Valèri Bernard

Johann Heinrich Füssli 'La cachavièlha'

En 1938 dos ans après sa mòrt sortissiá lo recuèlh de nòvas La feruno de Valèri Bernard.

Union Europèa : ajudas a la infrastructuras de transpòrt

Ralh ferroviari

Lo dijòus 22 de junh de 2023 la Comission Europèa comunicava sus la politica de l'Union en matèria de transpòrt. Son 6,2 miliards d'èuros que seràn investits dins las infrastructuras.

Lo freg, al pè del fuòc...

Freg e lops

En 2018 dins sa rubric Aital Òc lo jornal Centre Presse publicava lo tèxt d'E. Sodís : Lo freg al pè del fuòc.

Sul libre 'Poesia catalana del sègle XX' - Robèrt Lafont - 1965

poesia

En 1963 sortissiá lo libre Poesia catalana del sègle XX. Robèrt Lafont ne faguèt la critica dins la revista Letras d'òc.