Detalh de l'illustracion de Jane Appleton pel conte 'Lo camèl de Besièrs'


En 2017 sortiguèt la revista Los rocaires numèro 2, es lo buletin de ligason del Centre de Resorsas e d'Educacion al Desvolopament Durable (CREDD). Es editada a Vailhan.

Aquel numèro presentava en tres lengas, francés, occitan e anglés, d'istorietas suls animals totemics del parçan.

Los dessenhs son de Jane Appleton los tèxtes son de Adèle Guillon. Una presentacion de Claudi Alranq accompanhava lo document.

Aquí l'istòria del camèl de Besièrs


Lo camèl de Besièrs

Mon mèstre e ieu daissèrem Egipte e sas doçors orientalas per acostar sus las ribas d’Euròpa. Mon mèstre s’èra convertit al crestianisme e voliá presicar sa religion alprèp d’aqueste pòble. Arribèrem en país besierenc, que los estatjants avián de mors desordonadas e donavan dins l’idolatria. Sant Afrodisi (es lo nom de mon car mèstre), entreprenguèt de los tornar sul camin de la fe, gràcias a sas paraulas plenas de bon sens e d’amabilitat per cadun. Ah, l’aguèssetz conegut ! Èra d’una devocion immensa a son Dieu, e d’una umanitat comparabla cap als òmes ! Mas tornam a nòstre raconte, qu’òm me demanda aquí de contar mon istòria per aqueste quasernet de totèms de Lengadòc. Reconeissi que soi encantat de testimoniar per aquesta causa. E qu’aqueste tablèu me flateja ! Tròbi a mon ombra, al primièr plan, un cèrt aire somiaire e senhor que m’agrada fòrça.

Mas me pèrdi. Mon mèstre sant Afrodisi presicava doncas dins sa parròquia coma primièr avesque de Besièrs, quand un jorn, mantun idolatres qu’avián pas capitat de tornar a la fe faguèron irrupcion dins la fola e l’executèron. Seriái mòrt de talent sens la benvolença d’una umila familha de potièrs que me noiriguèt pendent qualques jorns. Voliái pas abusar de lor generositat, mas aquí qu’a l’alba del tresen jorn (me sembla), de crits se levèron dins lo vilatge. Sant Afrodisi s’èra levat en martir e, d’un pas egal, traversava lo vilatge en portar sa tèsta copada. A partir d’aquí se faguèt pròva d’una atencion granda a mon esgard, e se me foguèt fait present d’un ostalon e de noiridura en quantitat. Pòdi dire que passèri de bon temps e que foguèri urós a Besièrs, fins que mon còrs siá tròp flac per suportar mon arma. Alara, en mon sovenir, se bastiguèt una maquina que la movián quatre òmes de l’interior. Se passejavan aital a l’escasença de las fèstas, e aquesta tradicion, cresi, es totjorn a l’onor.


Sus Joan-Maria Petit (1941-2020)

Joan-Maria Petit

Un article de la Federacion dels Ensenhaire de Lenga e de Cultura d'Òc publicat après l'anóncia de la mòrt de Joan-Maria Petit en agost de 2020.

Lo musèu Carnavalet

Musèu Carnavalet a París

Sul musèu Carnavalet a París, un article de Gui Matieu dins la revista parisenca Lo vira solelh numèro 51, tardor de 2016.

Lo sistèma de proteccion antiaerian SAMP/T-MAMBA es prèst a èsser installat en Ucraina

Missil Aster 30 de MBDA

Divendres 3 de febrièr de 2023, lo ministèri de la defensa francés dins un comunicat, anonciava que lo sistèma de defensa sòl-aire dich SAMP/T-MAMBA èra prèst a èsser installat en Ucraina.

Enric Pascal de Ròcaguda

Enric Pascal de Ròcaguda

Dins lo corrièr dels lectors de La Setmana en febrièr de 2013 Ramon Ginolhac tornava sus l'òbra d'Enric Pascal de Ròcaguda.

Teatre : 'Geronimo' d'André Benedetto

Lo Geronimo de Benedetto

En 1974 André Benedetto montava la pèça Geronimo, los redactors de la revista Revolum dels mes de genièr de 1975 ne rendián compte.