Déodat de Séverac, 1892

Detalh d'un retrach de Déodat de Severac en 1892

Dins son edicion del mes de decembre de 2024, lo jornal de la comuna de Tolosa, À Toulouse, donava la paraula a Jean-Jacques Cubaynes director del festenal de musica Déodat de Séverac.

I a pas de distincion entre musica saberuda e tradicionala

— Mesclar musica en òc e musica classica, aquò's aisit ?

Tot ven del quite Déodat de Séverac. A pas jamai volgut far de distincion entre la musica saberuda, aquela qu'el practicava, e la musica tradicionala. Per el, i a un tot : la musica. Èra nascut en 1872 a Sant Felitz de Lauragués, ont tot lo mond parlava en occitan e ont ausiguèt las cançons tradicionalas dels païsans. E Déodat de Séverac disiá que son « ieu prigond » èra noirit per tot lo particularisme d'aquela region, qu'auriá pas poscut far la meteissa musica qu'un òme del nòrd. Criticava lo centralisme, n'a quitament fach un ensag en 1907 : Le centralisme et les petites chapelles musicales. Alara, pel festenal volèm far ausir la musica de Déodat de Séverac e sustot sas idèas.

— Èra tanben un artista pivelat per mediterranèa ?

Èra un anticonformista. Se definissiá coma « musician païsan » e voliá far la musica qu'aimava emai se s'enganava. Integrava dins sas òbras las lengas « vernacularas », d'instruments tradicionals de la cobla catalana. Enfin, desirava crear una escòla mediterraneana de musica qu'aniriá de Catalonha fins a Itàlia. Mas moriguèt abans d'o poder far en 1921.

— Cossí alara se tradusís tot aquò dins la programacion ?

Ja, cada an, fasèm un estagi de polifonia occitana. E cada an tanben, fasèm de creacions. Volèm mostrar que la cultura d'òc es viva, qu'anam pas sonque quèrre Mistral o d'autres, emai s'o fasèm tanben : aviam creat Mireio amb lo Courou de Berra. Ongan, es un espectacle que se ditz Triangle amoureux et trobar : la tematica n'es lo combat de l'amor pels Trobadors amb, en miralh, d'òbras de Monteverdi. Totjorn suls Trobadors, un pianista american, Barton Bullock, que compausèt de cicles amb de reviradas en anglés. L'idèa del festenal es que se rescontren d'artistas de diferentas practicas musicalas : lo trad e lo classic, lo classic e lo jazz etc. Es çò qu'aimava Séverac.

Magazine À toulouse 111, decembre de 2024


Max Roqueta e lo roman

Mièja-Gauta

Lo tèxt çai-jos es extrach de la plaqueta de presentacion de la mòstra : Max Roqueta, la libertat de l’imaginari, que se debanèt en 2014 e 2015 a Montpelhièr.

Vidèo : entrevista de Maria-Joana Verny

M.-J. Verny

L'entrevista de Maria-Joana Verny (FELCO) per Marius Blenet (França 3). Genièr de 2017.

Union Europèa : ajudas a la infrastructuras de transpòrt

Ralh ferroviari

Lo dijòus 22 de junh de 2023 la Comission Europèa comunicava sus la politica de l'Union en matèria de transpòrt. Son 6,2 miliards d'èuros que seràn investits dins las infrastructuras.

Sèrgi Viaule : critica de 'Bonjour tristesse'

Françoise Sagan

Dins lo numèro 144 de la revista Infòc de decembre de 1995, pareissiá la critica de Sèrgi Viaule del libre de Françoise Sagan paregut en 1954.

Joan-Claudi Sèrras : critica de 'La pluèja rossèla' de Julio Llamazares

La pluèja rossèla, Julio Llamazares

En 2008 sortissiá a cò de IEO Edicions la traduccion occitana del libre de Julio Llamazares La lluvia amarilla.