Dins son magazine À Toulouse del mes de febrièr de 2025, la comuna de Tolosa publicava una entrevista de la cantaire Anne Enjalbert.

Cantar es un biais de s'encontrar

— Dins vòstre percors, la practica del cant es ligada a la lenga occitana ?

Forçadament, canti en occitan perque soi ligada a la lenga. Tre pichona banhèri dins la cultura occitana : dins ma familha se parlava, se cantava, se dançava. Mas èra sens conéisser çò qu'es l'occitan, es al licèu qu'ai comprés l'ample de l'airal cultural en defòra de Roergue. Quand arribèri a Tolosa, me semblava que lo cant èra un biais natural de viure sa cultura dins la ciutat. E ai començat a seguir de talhièrs, dins las annadas 2000. Mas èra diferent d'ara, qu'a l'epòca i venián sustot de mond del mitan occitanista.

— I a mai de public ara pels corses de cant en occitan ?

Francament, òc. Fau un cors al COMDT, pels adultes amators, i a dos grops de vint-e-tres personas e cada an son mai nombroses, fasèm de tièras d'espèra. Lo public es mai jove qu'abans amb de mond que venon d'arribar dins lo país : aquò a de sens per eles de descobrir aital la cultura d'aquí. Son curioses. Se pòt començar sens aver jamai cantat abans e aprene pauc a cha pauc. Pensi tanben que lo mond an besonh de se religar, çò que manca dins nòstra societat e que lo cant permet.

— Lo cant a una foncion sociala ?

Es un biais de s'encontrar diferent, que cadun o pòt far e que pòrta de jòia al mond. Es un art de l'instant que fasèm amb los autres. En cantèra solid, mas quitament un solista es qualqu'un que pòt far cantar o far escotar son biais de cantar, que se far pòrtavotz d'un collectiu. Es important doncas de transmetre lo cant perqu'a fòrça sens. Ma practica artistica es dins de grops, a tres o quatre voses. Mai que mai amb lo trio Albada, mas tanben amb un ensems de polifonia sacrada o de cants rituals, que se sona Estelum. Abans, las cançons ritualas de sason o de maridatge, de carnaval avián la foncion de religar lo mond dins un eveniment. Ara, la foncion s'es desplaçada per religar los qu'escotan e los que cantan.


Lo grelhon, lo lop e las abelhas : un conte de Justin Bessou

Detalh d'una gravadura de Tavy Notton (1914-1977) sus la vida de las abelhas

Lo grelhon, lo lop e las abelhas es lo primièr tèxt dels Contes de la Tatà Mannon de Justin Bessou.

L'occitan es un balon de rugbi !

rugbi

En setembre de 2013, J. B. publicava sul site de l'IEO d'Aveyron lo sieu punt de vista sus la lenga occitana.

Lo collectiu 'Per que viscan las nòstras lengas' escriu al Primièr Ministre

Pour que vivent nos langues

Lo collectiu Per que viscan las nòstras lengas mandèt al Primièr Ministre francés lo 2 de mai de 2025 una letra per lo questionar sus la plaça de las lengas minorizadas dins la reforma de la formacion iniciala e del recrutament dels ensenhaires.

'Los tres gendres del paure òme' : presentacion de Domenja Blanchard

Los tres gendres del paure òme

En 2008 sortissiá lo libre d'Ives Roqueta Los tres gendres del paure òme.

Friedrich Engels e la nacionalitat del Sud de França (1848)

Friderich Engels

En 1848 dins la revista Neue Rheinische Zeitung n° 93, Friedrich Engels considerava la nacionalitat del Sud de França.