Dins son magazine À Toulouse del mes de febrièr de 2025, la comuna de Tolosa publicava una entrevista de la cantaire Anne Enjalbert.

Cantar es un biais de s'encontrar

— Dins vòstre percors, la practica del cant es ligada a la lenga occitana ?

Forçadament, canti en occitan perque soi ligada a la lenga. Tre pichona banhèri dins la cultura occitana : dins ma familha se parlava, se cantava, se dançava. Mas èra sens conéisser çò qu'es l'occitan, es al licèu qu'ai comprés l'ample de l'airal cultural en defòra de Roergue. Quand arribèri a Tolosa, me semblava que lo cant èra un biais natural de viure sa cultura dins la ciutat. E ai començat a seguir de talhièrs, dins las annadas 2000. Mas èra diferent d'ara, qu'a l'epòca i venián sustot de mond del mitan occitanista.

— I a mai de public ara pels corses de cant en occitan ?

Francament, òc. Fau un cors al COMDT, pels adultes amators, i a dos grops de vint-e-tres personas e cada an son mai nombroses, fasèm de tièras d'espèra. Lo public es mai jove qu'abans amb de mond que venon d'arribar dins lo país : aquò a de sens per eles de descobrir aital la cultura d'aquí. Son curioses. Se pòt començar sens aver jamai cantat abans e aprene pauc a cha pauc. Pensi tanben que lo mond an besonh de se religar, çò que manca dins nòstra societat e que lo cant permet.

— Lo cant a una foncion sociala ?

Es un biais de s'encontrar diferent, que cadun o pòt far e que pòrta de jòia al mond. Es un art de l'instant que fasèm amb los autres. En cantèra solid, mas quitament un solista es qualqu'un que pòt far cantar o far escotar son biais de cantar, que se far pòrtavotz d'un collectiu. Es important doncas de transmetre lo cant perqu'a fòrça sens. Ma practica artistica es dins de grops, a tres o quatre voses. Mai que mai amb lo trio Albada, mas tanben amb un ensems de polifonia sacrada o de cants rituals, que se sona Estelum. Abans, las cançons ritualas de sason o de maridatge, de carnaval avián la foncion de religar lo mond dins un eveniment. Ara, la foncion s'es desplaçada per religar los qu'escotan e los que cantan.


Los mots de milhau

En 2015 sortissiá lo libre de Martine e Jacques Astor, Los mots de Millau.

Agricultura : per estalviar l'aiga, lo palhatge

Palhatge dins un òrt

Aurelian Chaire dins l'enscastre de sos estudis en agricultura anèt trabalhar en Casamança. Dins l'edicion del 11 al 17 d'abril de 2014 del jornal La Setmana, presentava la tecnica del palhage.

Tren : linha a granda velocitat Tolosa-Bordèu

TGV

Lo dijòus 7 de mai de 2026 lo primièr ministre francés Sébastien Lecornu signèt a Tolosa un protocól d'acòrd que rend la construccion de la linha ferroviària a granda velocitat (LGV) Tolosa-Bordèu irreversibla.

Viure 1965 : Revolucion Occitana

La revista Viure fondada en 1964 foguèt pendent un desenat d'ans lo luòc d'expression privilegiat per la critica, las analisas, l'expression d'una pensada occitana liura.

Venècia : extrach del roman 'Mièja-Gauta'

Masqueta

Extrach del roman Mièja-Gauta de Max Roqueta paregut en 2010 a las edicions Trabucaire.