Dins son magazine À Toulouse del mes de febrièr de 2025, la comuna de Tolosa publicava una entrevista de la cantaire Anne Enjalbert.

Cantar es un biais de s'encontrar

— Dins vòstre percors, la practica del cant es ligada a la lenga occitana ?

Forçadament, canti en occitan perque soi ligada a la lenga. Tre pichona banhèri dins la cultura occitana : dins ma familha se parlava, se cantava, se dançava. Mas èra sens conéisser çò qu'es l'occitan, es al licèu qu'ai comprés l'ample de l'airal cultural en defòra de Roergue. Quand arribèri a Tolosa, me semblava que lo cant èra un biais natural de viure sa cultura dins la ciutat. E ai començat a seguir de talhièrs, dins las annadas 2000. Mas èra diferent d'ara, qu'a l'epòca i venián sustot de mond del mitan occitanista.

— I a mai de public ara pels corses de cant en occitan ?

Francament, òc. Fau un cors al COMDT, pels adultes amators, i a dos grops de vint-e-tres personas e cada an son mai nombroses, fasèm de tièras d'espèra. Lo public es mai jove qu'abans amb de mond que venon d'arribar dins lo país : aquò a de sens per eles de descobrir aital la cultura d'aquí. Son curioses. Se pòt començar sens aver jamai cantat abans e aprene pauc a cha pauc. Pensi tanben que lo mond an besonh de se religar, çò que manca dins nòstra societat e que lo cant permet.

— Lo cant a una foncion sociala ?

Es un biais de s'encontrar diferent, que cadun o pòt far e que pòrta de jòia al mond. Es un art de l'instant que fasèm amb los autres. En cantèra solid, mas quitament un solista es qualqu'un que pòt far cantar o far escotar son biais de cantar, que se far pòrtavotz d'un collectiu. Es important doncas de transmetre lo cant perqu'a fòrça sens. Ma practica artistica es dins de grops, a tres o quatre voses. Mai que mai amb lo trio Albada, mas tanben amb un ensems de polifonia sacrada o de cants rituals, que se sona Estelum. Abans, las cançons ritualas de sason o de maridatge, de carnaval avián la foncion de religar lo mond dins un eveniment. Ara, la foncion s'es desplaçada per religar los qu'escotan e los que cantan.


Sèrgi Viaule : critica de 'Bonjour tristesse'

Françoise Sagan

Dins lo numèro 144 de la revista Infòc de decembre de 1995, pareissiá la critica de Sèrgi Viaule del libre de Françoise Sagan paregut en 1954.

Musica : Festenal Déodat de Séverac

Déodat de Severac, 1892

Dins son edicion del mes de decembre de 2024, lo jornal de la comuna de Tolosa, À Toulouse, donava la paraula a Jean-Jacques Cubaynes director del festenal de musica Déodat de Séverac.

Croàcia passa a l'èuro e intra dins l'espaci Schengen

Membre de l'Union Europèa dempuèi 2013, Croàcia emplega dempuèi aqueste 1èr de genièr de 2023 l'èuro coma moneda. De pèças novèlas son donc intradas en circulacion.

Max Roqueta e lo roman

Mièja-Gauta

Lo tèxt çai-jos es extrach de la plaqueta de presentacion de la mòstra : Max Roqueta, la libertat de l’imaginari, que se debanèt en 2014 e 2015 a Montpelhièr.

Extrach de 'La quimèra' de Joan Bodon

La Quimèra

Debuta del libre de Joan Bodon, La Quimèra (Edicions de Roergue, 1989)