Ara, Rodin

Detalh de la cobèrta del disc de Rodin, 'Ara'

Dins son edicion del mes de setembre de 2024, lo jornal de la comuna de Tolosa, À Toulouse presentava lo cantaire Rodin.

« Causissi una globalizacion latina »

— Volètz far un disc per far dançar, es per aquò qu’avètz causit de musicas numericas ?

Dempuèi un an e mièg que trabalhi sul disc, meni una soscadissa sus l’incarnacion. Vòli incarnar l’occitan dins los còsses en moviment. Donc, i a la volontat de far bolegar lo mond e per aquò seguissi tres dralhas : lo hip-hop, la musica urbana americana latina (lo reggaeton, la cumbia, de musica argentina) e la musica de club amb de variantas de house. Soi ieu que faguèri totas las programacions, amb l’ajuda a còps de Danís Sampieri. A despart d’un pauc d’aubòi e de batariá, i pas d’instruments. L’ambient càmbia solid en comparason amb lo primièr disc, Pantais Clus, qu’èra mai calm e intimista.

— Causir aquelas musicas, es la volontat de trencar amb lo demai de la produccion occitana ?

Mon idèa, tre la debuta de mon trabalh, foguèt de dire qu’existissi ara e que vòli far part d’un panorama mai global. Es benlèu pas parièr per d’autres grops occitans, que pòdon aver una crenta de la globalizacion que se comprend. Ieu causissi de prene part a una globalizacion latina : son de musicas ispanicas que m’inspiran e soi dins un arc latin ont l’occitan a sa plaça amb lo castelhan, lo catalan o lo romanés. Me sentissi mai a ma plaça aquí puslèu que d’ensajar de me far una plaça en França. De tota mena, fau de causas en occitan, sabi que serai totjorn un outsider.

— Avètz fòrça convidadas, al femenin, sul disc, es una volontat ?

S’es fach coma aquò, es una sensibilitat mieuna, m’entendi ben amb d’artistas femeninas. Pel disc registrèri las cantairas de la nòva cançon occitana Miquèla Bramerie e Nicòla Alziary. Aviái ja recuperat de tròces de cansons d’elas, me diguèri qu’es colhon d’utilizar sonque çò d’abans. Mas, s’i a de convidats, i a pas gaire de duos sul disc, son mai que tot de poetessas occitanas e catalanas : Aurelià Lassaca, Iris Kaufmann (ma sòrre), Azucena Momo, Joana Gomila, Laia Vallès. En septembre sortirem una primièra cançon, puèi serà una per mes fins a la sortida del disc un an après. E vos ai pas tot dich, qu’i a tanben un convidat suspresa...

Magazine À toulouse 109, setembre de 2024


Sul libre 'S.T.O' de Régine Hugounenq

sto

En 2019 sortissiá lo libre S.T.O - Lo tust de tres letras de Régine Hugounenq. En novembre la revista de la metropòli de Montpelhièr ne fasiá la presentacion.

Provença : la comuna de La Seina comunica en occitan

La Seina

La vila de La Seina en Provença sul sieu site internet presenta cada mes dins la seccion D'aquí un article en occitan.

Croàcia passa a l'èuro e intra dins l'espaci Schengen

Membre de l'Union Europèa dempuèi 2013, Croàcia emplega dempuèi aqueste 1èr de genièr de 2023 l'èuro coma moneda. De pèças novèlas son donc intradas en circulacion.

Teatre : 'Geronimo' d'André Benedetto

Lo Geronimo de Benedetto

En 1974 André Benedetto montava la pèça Geronimo, los redactors de la revista Revolum dels mes de genièr de 1975 ne rendián compte.

Subre lo festenal de l'universitat Joan Jaurés 'L'Occitan fa punk' de 2022

L'occitan fa punk, Tolosa, 2022

Dins son edicion de novembre de 2022, lo jornal de la comuna de Tolosa, À Toulouse presentava lo festenal L'Occitan fa punk.