Ara, Rodin

Detalh de la cobèrta del disc de Rodin, 'Ara'

Dins son edicion del mes de setembre de 2024, lo jornal de la comuna de Tolosa, À Toulouse presentava lo cantaire Rodin.

« Causissi una globalizacion latina »

— Volètz far un disc per far dançar, es per aquò qu’avètz causit de musicas numericas ?

Dempuèi un an e mièg que trabalhi sul disc, meni una soscadissa sus l’incarnacion. Vòli incarnar l’occitan dins los còsses en moviment. Donc, i a la volontat de far bolegar lo mond e per aquò seguissi tres dralhas : lo hip-hop, la musica urbana americana latina (lo reggaeton, la cumbia, de musica argentina) e la musica de club amb de variantas de house. Soi ieu que faguèri totas las programacions, amb l’ajuda a còps de Danís Sampieri. A despart d’un pauc d’aubòi e de batariá, i pas d’instruments. L’ambient càmbia solid en comparason amb lo primièr disc, Pantais Clus, qu’èra mai calm e intimista.

— Causir aquelas musicas, es la volontat de trencar amb lo demai de la produccion occitana ?

Mon idèa, tre la debuta de mon trabalh, foguèt de dire qu’existissi ara e que vòli far part d’un panorama mai global. Es benlèu pas parièr per d’autres grops occitans, que pòdon aver una crenta de la globalizacion que se comprend. Ieu causissi de prene part a una globalizacion latina : son de musicas ispanicas que m’inspiran e soi dins un arc latin ont l’occitan a sa plaça amb lo castelhan, lo catalan o lo romanés. Me sentissi mai a ma plaça aquí puslèu que d’ensajar de me far una plaça en França. De tota mena, fau de causas en occitan, sabi que serai totjorn un outsider.

— Avètz fòrça convidadas, al femenin, sul disc, es una volontat ?

S’es fach coma aquò, es una sensibilitat mieuna, m’entendi ben amb d’artistas femeninas. Pel disc registrèri las cantairas de la nòva cançon occitana Miquèla Bramerie e Nicòla Alziary. Aviái ja recuperat de tròces de cansons d’elas, me diguèri qu’es colhon d’utilizar sonque çò d’abans. Mas, s’i a de convidats, i a pas gaire de duos sul disc, son mai que tot de poetessas occitanas e catalanas : Aurelià Lassaca, Iris Kaufmann (ma sòrre), Azucena Momo, Joana Gomila, Laia Vallès. En septembre sortirem una primièra cançon, puèi serà una per mes fins a la sortida del disc un an après. E vos ai pas tot dich, qu’i a tanben un convidat suspresa...

Magazine À toulouse 109, setembre de 2024


Ives Roqueta sus Frederic Mistral

Tresor

Un article de Ives Roqueta (junh de 1998). Sorsa : Lo Lugarn numèro 86/87, 2004.

Pau-Loís Granier per Felip Gardy

Pau-Loís Granier - òbra poetica occitana

Un article de Felip Gardy dins la revista Oc (ivèrn de 2002).

Ajuda militara a Ucraina : Caesars e missils AASM

Missil AASM

Lo 18 de genièr de 2024 lo ministre de la defensa francés Sébastien Lecornu anoncièt un cèrt nombre de mesuras per ajudar Ucraina dins sa lucha contra l'occupant rus.

Joan Jaurés : educacion populara e lengas (1911)

Joan Jaurés

Lo 15 d'agost de 1911 dins La dépêche du Midi èra publicat un article de Joan Jaurés. Tornava aquí sus la lenga occitana que parlava correntament.

Conte : 'Lo meu ostal' de Joan Bodon

Plancat

Lo recuèlh Contes del meu ostal de Joan Bodon sortiguèt en 1951.