Dins son edicion de l'estiu de 2022, lo jornal de la comuna de Tolosa, À Toulouse presentava Marina Mazars cercaire a l'universitat Joan Jaurés de Tolosa.

« Soi pivelada per la literatura medievala »

– Sètz especialista de literatura medievala, perqué vos passiona particularament aquel periòd ?

Tròbi aquela literatura fòrça aluenhada de nautres e pasmens, quand i cabussam, d’una granda modernitat. I a de ligams incredibles amb lo sègle XXI. Las concepcions amorosas dels trobadors son las meteissas que uèi : se retròba la sublimacion del sentiment amorós amb las meteissas formulacions. Lo foncionament politic a pas cambiat nimai, e aquò's un pauc desesperant. Comencèri per passar lo Capes e ensenhar al segondari, mas voliái a tota fòrça far una tèsi perque soi pivelada per la literatura medievala. Alara tornèri a la facultat e ara ai un pòste per far de corses e de cèrcas. Ma tèsi portava suls tèxtes religioses occitans en pròsa dels sègles XIV e XV, en me focalizant sus quatre tèxtes escriches per de mond que parlan de visions de l’al delà o quitament de viatges dins l’al delà.

– Recentament avètz pasmens fach de comunicacions sus de literatura mai actuala ?

Ongan, per cambiar, faguèri de cèrcas en literatura ultra contemporanèa, sus d’autoras que son vivas. Mai que mai sus l’òbra de la poetessa Maelle Dupont, sa fulgurància m’agrada. Foguèri endralhada sul sicut per un seminari consacrat a l’escritura femenina, mas de tota mena èra numèro 1 de ma tièra personala. Ai tanben escrich un article consacrat a una autra autora, Cecila Chapduèlh, que deu lèu èsser publicat dins una revista universitària canadiana.

– Cossí ne sètz venguda a trabalhar sus la literatura e particularament en òc ?

Faguèri mon escòla dins un establiment bilingüe en Avairon, puèi contunhèri l’occitan al segondari, o passèri al bachelierat e dins aquel percors foguèri marcada per un ensenhant, Cristian Andrieu. Mas es tanben una lenga de familha, dels pepins. Après la terminala, trantalhavi entre mantun mestièrs e anèri en prepa HEC pendent un an. Alai m'avisèri primièr que las valors qu'i trobavi m’anavan pas e puèi que me voliái reorientar cap a una licéncia d’occitan.

Magazine À toulouse 90 estiu de 2022


Sèrgi Viaule : critica del Libre 'Lo Mandarin'

Lo Mandarin

Al mes d'agost de 2020 sortiguèt en occitan traduch per Joaquim Blasco lo libre de José Maria Eça de Queiroz Lo Mandarin.

Los romans de Cristian Chaumont

Los darrièrs romans de Christan Chaumont

Cristian Chaumont publiquèt son primièr libre en 2010 a IEO Edicions, un roman policièr d'un pauc mai de cent paginas que revolucionèt pas las letras occitanas mas qu'aviá alara lo merite de donar a la literatura nòstra un libre dins un genre un pauc delaissat : lo policièr.

Votacion del Parlament Europèu per melhorar la mobilitat electrica

Lògo recarga electrica

A la debuta del mes de julhet de 2023 lo Parlament Europèu votèt per l'adopcion de règlas novèlas per fin de far créisser lo nombre de las estacions que permeton de recargar los veïculs electrics. Las novèlas disposicions preveson tanben de ne facilitar l'usatge.

Entrevista de Ernest Bergez, Sourdure

Dins son magazine dels meses de julhet e d'agost de 2019 la vila de Tolosa publicava una entrevista del musician Ernest Bergez, dich Sourdure, que presentava al mes de julhet son espectacles al Metronum.

Agricultura : per estalviar l'aiga, lo palhatge

Palhatge dins un òrt

Aurelian Chaire dins l'enscastre de sos estudis en agricultura anèt trabalhar en Casamança. Dins l'edicion del 11 al 17 d'abril de 2014 del jornal La Setmana, presentava la tecnica del palhage.