Dins son edicion de l'estiu de 2022, lo jornal de la comuna de Tolosa, À Toulouse presentava Marina Mazars cercaire a l'universitat Joan Jaurés de Tolosa.

« Soi pivelada per la literatura medievala »

– Sètz especialista de literatura medievala, perqué vos passiona particularament aquel periòd ?

Tròbi aquela literatura fòrça aluenhada de nautres e pasmens, quand i cabussam, d’una granda modernitat. I a de ligams incredibles amb lo sègle XXI. Las concepcions amorosas dels trobadors son las meteissas que uèi : se retròba la sublimacion del sentiment amorós amb las meteissas formulacions. Lo foncionament politic a pas cambiat nimai, e aquò's un pauc desesperant. Comencèri per passar lo Capes e ensenhar al segondari, mas voliái a tota fòrça far una tèsi perque soi pivelada per la literatura medievala. Alara tornèri a la facultat e ara ai un pòste per far de corses e de cèrcas. Ma tèsi portava suls tèxtes religioses occitans en pròsa dels sègles XIV e XV, en me focalizant sus quatre tèxtes escriches per de mond que parlan de visions de l’al delà o quitament de viatges dins l’al delà.

– Recentament avètz pasmens fach de comunicacions sus de literatura mai actuala ?

Ongan, per cambiar, faguèri de cèrcas en literatura ultra contemporanèa, sus d’autoras que son vivas. Mai que mai sus l’òbra de la poetessa Maelle Dupont, sa fulgurància m’agrada. Foguèri endralhada sul sicut per un seminari consacrat a l’escritura femenina, mas de tota mena èra numèro 1 de ma tièra personala. Ai tanben escrich un article consacrat a una autra autora, Cecila Chapduèlh, que deu lèu èsser publicat dins una revista universitària canadiana.

– Cossí ne sètz venguda a trabalhar sus la literatura e particularament en òc ?

Faguèri mon escòla dins un establiment bilingüe en Avairon, puèi contunhèri l’occitan al segondari, o passèri al bachelierat e dins aquel percors foguèri marcada per un ensenhant, Cristian Andrieu. Mas es tanben una lenga de familha, dels pepins. Après la terminala, trantalhavi entre mantun mestièrs e anèri en prepa HEC pendent un an. Alai m'avisèri primièr que las valors qu'i trobavi m’anavan pas e puèi que me voliái reorientar cap a una licéncia d’occitan.

Magazine À toulouse 90 estiu de 2022


Prefaci de Frederic Mistral a 'La pauriho' de Valèri Bernard (1899)

paurilha

En 1899 sortissiá a Marselha lo libre La pauriho de Valèri Bernard amb un prefaci de Frederic Mistral.

'Los tres gendres del paure òme' : presentacion de Domenja Blanchard

Los tres gendres del paure òme

En 2008 sortissiá lo libre d'Ives Roqueta Los tres gendres del paure òme.

Los Païses Basses e Danemarc mandaràn a Ucraina de F-16

F-16C

Dimenge 20 d'agost de 2023, Mark Rutte, primièr ministre neerlandés, anoncièt que de F-16, avion de combat de concepcion estatsunidenca, serián mandats a Ucraina per los Païses Basses e per Danemarc.

Robèrt Martí sul diccionari de Loís Alibèrt (1988)

Diccionaire occitan-français de Louis Alibert

Testimoniatge de Robèrt Martí sul diccionari de Loís Alibèrt.

Occitània en qualques mots

Detalh de la cobèrta 'L'Occitanie en 48 mots' d'Herve Terral

En 2014 sortissiá lo libre L'Occitanie en 48 mots d'Hervé Terral.