Dins son edicion de l'estiu de 2022, lo jornal de la comuna de Tolosa, À Toulouse presentava Marina Mazars cercaire a l'universitat Joan Jaurés de Tolosa.

« Soi pivelada per la literatura medievala »

– Sètz especialista de literatura medievala, perqué vos passiona particularament aquel periòd ?

Tròbi aquela literatura fòrça aluenhada de nautres e pasmens, quand i cabussam, d’una granda modernitat. I a de ligams incredibles amb lo sègle XXI. Las concepcions amorosas dels trobadors son las meteissas que uèi : se retròba la sublimacion del sentiment amorós amb las meteissas formulacions. Lo foncionament politic a pas cambiat nimai, e aquò's un pauc desesperant. Comencèri per passar lo Capes e ensenhar al segondari, mas voliái a tota fòrça far una tèsi perque soi pivelada per la literatura medievala. Alara tornèri a la facultat e ara ai un pòste per far de corses e de cèrcas. Ma tèsi portava suls tèxtes religioses occitans en pròsa dels sègles XIV e XV, en me focalizant sus quatre tèxtes escriches per de mond que parlan de visions de l’al delà o quitament de viatges dins l’al delà.

– Recentament avètz pasmens fach de comunicacions sus de literatura mai actuala ?

Ongan, per cambiar, faguèri de cèrcas en literatura ultra contemporanèa, sus d’autoras que son vivas. Mai que mai sus l’òbra de la poetessa Maelle Dupont, sa fulgurància m’agrada. Foguèri endralhada sul sicut per un seminari consacrat a l’escritura femenina, mas de tota mena èra numèro 1 de ma tièra personala. Ai tanben escrich un article consacrat a una autra autora, Cecila Chapduèlh, que deu lèu èsser publicat dins una revista universitària canadiana.

– Cossí ne sètz venguda a trabalhar sus la literatura e particularament en òc ?

Faguèri mon escòla dins un establiment bilingüe en Avairon, puèi contunhèri l’occitan al segondari, o passèri al bachelierat e dins aquel percors foguèri marcada per un ensenhant, Cristian Andrieu. Mas es tanben una lenga de familha, dels pepins. Après la terminala, trantalhavi entre mantun mestièrs e anèri en prepa HEC pendent un an. Alai m'avisèri primièr que las valors qu'i trobavi m’anavan pas e puèi que me voliái reorientar cap a una licéncia d’occitan.

Magazine À toulouse 90 estiu de 2022


Lenga : un 'òm' que se pòt evitar

Ops ! Que de òm !

Sus l'emplec de òm en occitan, un article de Patrici Pojada dins la revista Lo Diari (numèro 14).

Max Roqueta e lo roman

Mièja-Gauta

Lo tèxt çai-jos es extrach de la plaqueta de presentacion de la mòstra : Max Roqueta, la libertat de l’imaginari, que se debanèt en 2014 e 2015 a Montpelhièr.

Lo collectiu 'Per que viscan las nòstras lengas' escriu al Primièr Ministre

Pour que vivent nos langues

Lo collectiu Per que viscan las nòstras lengas mandèt al Primièr Ministre francés lo 2 de mai de 2025 una letra per lo questionar sus la plaça de las lengas minorizadas dins la reforma de la formacion iniciala e del recrutament dels ensenhaires.

Critica del libre de Joan-Maria Petit e Pèire Francés : 'Bestiari, aubres, vinhas'

Joan-Maria Petit e Pèire Francés : 'Bestiari, aubres, vinhas'

En 1979 la revista Aicí e ara publicava una critica de Maria-Clara Viguièr del libre Bestiari, aubres, vinhas.

Vidèo : lo tambornet

Tambornet

Presentacion de jòc de bala al tambornet. Una vidèo del CIRDÒC.