Beluga

Belugas

Un tèxt del jornal La Beluga (Tarn e Garona), agost de 2008.

La beluga

N’èra, aquò, qu’un pilòt de cendres doblidat dins la chimenèia mòrta. Volguèri netejar lo membre que dintrèssen l’aire blos e lo solelh clar. Trapèri lo tison ennegresit e sentiguèri coma una lenha tèba. Bufèri doçamentòt ; s’esclairèt lo tròç de carbon. Al cap d’un brin, semblèt qu’anava brasilhar e, dins lo vièlh foguièr, lancèt una beluga. La vida i tornava ; la beluga del reviscòl la vejèri portaira d’esperança.

Qu’atal ne siague de la nòstra lenga... que la daissèrem perir benlèu perqué la cresiam immortala. La lenga es coma una polida flor ; se jamai i renovatz la tèrra del vas, serà lèu passida. Alavetz, que de la beluga de l’espèr se fague un bèl fòc qu’esclaire la nòstra vida. Que cadun pòrte sa lenha, buscalha o pajèra. A l’entorn convidam a totes los afogats de justícia, beutat e ideal.

I a plaça per totes los òmes de bona volontat que venguen atisar un fòc qu’a totes nos recalfure.

Nadal Rei
La Beluga numèro 2, (Tarn e garona, 2008)


Suls libres de Joan-Ives Casanòva 'Trèns per d'aubres mòrts' e 'A l'esperduda dau silenci'

'Trèns per d'aubres mòrts' e 'A l'esperduda dau silenci'

En 2007 sortissián dos libres de Joan-Ives Casanòva : Trèns per d'aubres mòrts e A l'esperduda dau silenci.

'Los tres gendres del paure òme' : presentacion de Domenja Blanchard

Los tres gendres del paure òme

En 2008 sortissiá lo libre d'Ives Roqueta Los tres gendres del paure òme.

Union Europèa : ajudas a la infrastructuras de transpòrt

Ralh ferroviari

Lo dijòus 22 de junh de 2023 la Comission Europèa comunicava sus la politica de l'Union en matèria de transpòrt. Son 6,2 miliards d'èuros que seràn investits dins las infrastructuras.

Estudi : 'L'òme que èri ieu' de Joan Bodon e L'occitan coma metafòra

L'òme que èri ieu

Vincenzo Perez de l'Università degli Studi di Ferrara trabalhèt de 2015 a 2016 sul libre de Joan Bodon, L'òme que èri ieu.

Antonin Perbòsc : Fuòc nòu (1904)

Antòni Perbòsc

Article d'Antonin Perbòsc publicat pel primièr còp dins la revista Mont-Segur en 1904.