Dins lo sieu magazine del mes d'avril de 2019 la vila de Montpelhièr informava sus çò que nomenan « las arts urbanas ».

Una galariá de las arts de plen cèl

A Montpelhièr, las arts urbanas saupèron trapar una plaça en vila. L’Escudet notadament venguèt un dels escrinhs de tria de l’escèna street art. Una vertadièira galariá de las arts de carrièira de plen cèl, e a posita de cadun.

Se passejar per las carrièras e carrièrons de l’Escudet per i trapar totes los pegatges, estampons, graff, mosaïques e autras òbras esparpilhadas d’aquí d’enlà, es çò que fa la particularitat del Clapàs.

« Arts populars, a gratis, efemèrs, de còps anonims, que bolèga de longa, lo street art rend nòstra ciutat mai viva, e nos fa mirar la vila d’un biais diferent mercés a aquestas creacions que coloran nòstra vida vidanta e democratisan a bèls uèlhs vesent las arts » çò explica Silvia Leonard Seigneuret, artista e autora del libre Montpelhièr Street Art (Museo Edicions, 2018). « Aquestas òbras, d’una tras que bona qualitat artistica, forman al còr del Clapàs una constellacion de ponches de repèri insolites e familiars. »

D’òbras que la paternitat aparten a l’escèna clapassièra amb d’engenhs en pagalha. Sunra amb sos famoses còrs roges, Mai ! E sas ròcas coloradas que semblan damisèlas, Al amb sos pegatges e mai Jonnystyle (graff ), Mist (graff). Las filhas investisson tanben lo malhum amb Noon, Madama Mostacha o Zoleta...

Aquesta relacion singulara, nosada entre la vila e lo street art, s’exprimís tanben del costat del Merdançon. Vertadièr brèç de las arts de carrièra clapassièr dempuèi las annadas nonantas, dona de veire lo trabalh de mantunas generacions d’artistas. Fòrça galariás e associacions (Line Up, Montpelhièr Loves Street Art...) permeton a aqueste fuòc creatiu d’aver de bens.

Sosténer la creacion artistica

Aquesta disciplina artistica es activament sostenguda per la Vila amb mantunas visitas guidadas de l’Offici de torisme o del temps d’operacions dedicadas. En novembre passat, la faciada del gimnasi Joan-Bouin (barri Mosson) es estada ornada d’un graff per un street artista d’Heidelberg – Sweet Uno – dins l’encastre del bessonatge amb Montpelhièr. Lo Carrat Santa-Anna dobriguèt sas pòrtas, a l’estiu de 2015, a JonOne, primadièr del street art, puèi, en 2017, al Montpelhierenc Al.


Justin Bessou o cossí escriure la lenga nòstra (1903)

Civada coiola dins un camp de froment

Un tèxt de Justin Besson, testimoniatge preciós per saupre çò que cal pas far a l'escrich.

Sul libre 'Poesia catalana del sègle XX' - Robèrt Lafont - 1965

poesia

En 1963 sortissiá lo libre Poesia catalana del sègle XX. Robèrt Lafont ne faguèt la critica dins la revista Letras d'òc.

Lo collectiu 'Per que viscan las nòstras lengas' escriu al Primièr Ministre

Pour que vivent nos langues

Lo collectiu Per que viscan las nòstras lengas mandèt al Primièr Ministre francés lo 2 de mai de 2025 una letra per lo questionar sus la plaça de las lengas minorizadas dins la reforma de la formacion iniciala e del recrutament dels ensenhaires.

Vidèo : entrevista de Maria-Joana Verny

M.-J. Verny

L'entrevista de Maria-Joana Verny (FELCO) per Marius Blenet (França 3). Genièr de 2017.

Sèrgi Viaule : critica del Libre 'Lo Mandarin'

Lo Mandarin

Al mes d'agost de 2020 sortiguèt en occitan traduch per Joaquim Blasco lo libre de José Maria Eça de Queiroz Lo Mandarin.