Dins lo sieu magazine del mes d'avril de 2019 la vila de Montpelhièr informava sus çò que nomenan « las arts urbanas ».

Una galariá de las arts de plen cèl

A Montpelhièr, las arts urbanas saupèron trapar una plaça en vila. L’Escudet notadament venguèt un dels escrinhs de tria de l’escèna street art. Una vertadièira galariá de las arts de carrièira de plen cèl, e a posita de cadun.

Se passejar per las carrièras e carrièrons de l’Escudet per i trapar totes los pegatges, estampons, graff, mosaïques e autras òbras esparpilhadas d’aquí d’enlà, es çò que fa la particularitat del Clapàs.

« Arts populars, a gratis, efemèrs, de còps anonims, que bolèga de longa, lo street art rend nòstra ciutat mai viva, e nos fa mirar la vila d’un biais diferent mercés a aquestas creacions que coloran nòstra vida vidanta e democratisan a bèls uèlhs vesent las arts » çò explica Silvia Leonard Seigneuret, artista e autora del libre Montpelhièr Street Art (Museo Edicions, 2018). « Aquestas òbras, d’una tras que bona qualitat artistica, forman al còr del Clapàs una constellacion de ponches de repèri insolites e familiars. »

D’òbras que la paternitat aparten a l’escèna clapassièra amb d’engenhs en pagalha. Sunra amb sos famoses còrs roges, Mai ! E sas ròcas coloradas que semblan damisèlas, Al amb sos pegatges e mai Jonnystyle (graff ), Mist (graff). Las filhas investisson tanben lo malhum amb Noon, Madama Mostacha o Zoleta...

Aquesta relacion singulara, nosada entre la vila e lo street art, s’exprimís tanben del costat del Merdançon. Vertadièr brèç de las arts de carrièra clapassièr dempuèi las annadas nonantas, dona de veire lo trabalh de mantunas generacions d’artistas. Fòrça galariás e associacions (Line Up, Montpelhièr Loves Street Art...) permeton a aqueste fuòc creatiu d’aver de bens.

Sosténer la creacion artistica

Aquesta disciplina artistica es activament sostenguda per la Vila amb mantunas visitas guidadas de l’Offici de torisme o del temps d’operacions dedicadas. En novembre passat, la faciada del gimnasi Joan-Bouin (barri Mosson) es estada ornada d’un graff per un street artista d’Heidelberg – Sweet Uno – dins l’encastre del bessonatge amb Montpelhièr. Lo Carrat Santa-Anna dobriguèt sas pòrtas, a l’estiu de 2015, a JonOne, primadièr del street art, puèi, en 2017, al Montpelhierenc Al.


'Los tres gendres del paure òme' : presentacion de Domenja Blanchard

Los tres gendres del paure òme

En 2008 sortissiá lo libre d'Ives Roqueta Los tres gendres del paure òme.

Ives roqueta, escritura, enfança e... lo libre de François Cavanna 'Les Ritals'

Cavanna 'Les Ritals' detalhs

En 1979 dins la revista Aicí e ara Ives Roqueta tornava, alara que veniá de legir lo libre de François Cavanna Les Rital, sus son rapòrt a l'enfança coma escrivan.

Las negociacions per integrar Macedònia del Nòrd e Albània dins l'Union Europèa debutan

Petr Fiala, Dimitar Kovacevski, Edi Rama e Ursula von der Leyen lo 19 de julhet de 2022 a Brussèlas

Lo diluns 18 de julhet de 2022 los 27 païses membres de l'Union Europèa an donat lor accòrd per que se dubriguèsson las negociacions d'adesion a l'Union de Macedònia del Nòrd e d'Albània.

Robèrt Lafont subre l'alienacion (I)

Chorus

Un article de robèrt Lafont subre l'alienacion.

Robèrt Lafont : critica del libre de Renat Nelli 'Le Roman de Flamenca' (1966)

Roman de Flamenca - Nelli

En 1966, Renat Nelli publicava lo libre Le Roman de Flamenca. Robèrt Lafont dins la revista Viure numèro 6 ne fasiá la critica.