Dins lo sieu magazine del mes d'avril de 2019 la vila de Montpelhièr informava sus çò que nomenan « las arts urbanas ».

Una galariá de las arts de plen cèl

A Montpelhièr, las arts urbanas saupèron trapar una plaça en vila. L’Escudet notadament venguèt un dels escrinhs de tria de l’escèna street art. Una vertadièira galariá de las arts de carrièira de plen cèl, e a posita de cadun.

Se passejar per las carrièras e carrièrons de l’Escudet per i trapar totes los pegatges, estampons, graff, mosaïques e autras òbras esparpilhadas d’aquí d’enlà, es çò que fa la particularitat del Clapàs.

« Arts populars, a gratis, efemèrs, de còps anonims, que bolèga de longa, lo street art rend nòstra ciutat mai viva, e nos fa mirar la vila d’un biais diferent mercés a aquestas creacions que coloran nòstra vida vidanta e democratisan a bèls uèlhs vesent las arts » çò explica Silvia Leonard Seigneuret, artista e autora del libre Montpelhièr Street Art (Museo Edicions, 2018). « Aquestas òbras, d’una tras que bona qualitat artistica, forman al còr del Clapàs una constellacion de ponches de repèri insolites e familiars. »

D’òbras que la paternitat aparten a l’escèna clapassièra amb d’engenhs en pagalha. Sunra amb sos famoses còrs roges, Mai ! E sas ròcas coloradas que semblan damisèlas, Al amb sos pegatges e mai Jonnystyle (graff ), Mist (graff). Las filhas investisson tanben lo malhum amb Noon, Madama Mostacha o Zoleta...

Aquesta relacion singulara, nosada entre la vila e lo street art, s’exprimís tanben del costat del Merdançon. Vertadièr brèç de las arts de carrièra clapassièr dempuèi las annadas nonantas, dona de veire lo trabalh de mantunas generacions d’artistas. Fòrça galariás e associacions (Line Up, Montpelhièr Loves Street Art...) permeton a aqueste fuòc creatiu d’aver de bens.

Sosténer la creacion artistica

Aquesta disciplina artistica es activament sostenguda per la Vila amb mantunas visitas guidadas de l’Offici de torisme o del temps d’operacions dedicadas. En novembre passat, la faciada del gimnasi Joan-Bouin (barri Mosson) es estada ornada d’un graff per un street artista d’Heidelberg – Sweet Uno – dins l’encastre del bessonatge amb Montpelhièr. Lo Carrat Santa-Anna dobriguèt sas pòrtas, a l’estiu de 2015, a JonOne, primadièr del street art, puèi, en 2017, al Montpelhierenc Al.


Antonin Perbòsc : Fuòc nòu (1904)

Antòni Perbòsc

Article d'Antonin Perbòsc publicat pel primièr còp dins la revista Mont-Segur en 1904.

Vidèo : per una Fòrça culturala occitana

Per una fòrça culturala occitana

Collòqui del 25/11/17 a Narbona Region Occitània : per una fòrça culturala occitana. Las vidèos.

Los Païses Baltics son desconectats dels malhums electrics rus e bielorús

Electricitat, pilònes

Lo dimenge 9 de febrièr de 2025 son estats desconectats dels malhums electrics rus e bielorús los tres Estats Baltics, Estònia, Letònia e Lituània.

Joan B. Seguin : critica del libre de Robèrt Lafont 'Renaissance du Sud'

Renaissance du sud, Robèrt Lafont, Gallimard

En 1970 sortissiá lo libre de Robèrt Lafont Renaissance du Sud. Essai sur la litteratura occitane au temps de Henri IV.

Patrick Sauzet : Per un modèl mimetic del contacte de lengas (1987)

Sul perqué de l'abandon de la lenga occitana, al delà del modèl erosiu e del modèl conflictual. Un article de Patrick Sauzet dins la revista Lengas.