Dins lo primièr numèro del jornal La setmana que sortiguèt en mai de 1995 alara que Jacques Chirac veniá d'èsser elegit coma president de la Republica Francesa, Robèrt Lafont tornava sus François Mitterand e sus son rapòrt a las lengas.

 

Mitterrand e las lengas : « ... i a aquí tot lo mistèri de França » ditz Robèrt Lafont.

Per ieu i a pas ges de jutjament sus Francés Mitterrand dins sa relacion amb l'occitanisme en defòra de qualques referéncias d'un caractèr personal (coma informacions) e istoric (coma reflexion).

Lo coneguèri en abril de 1964 a la fondacion de la Convencion de las Institucions Republicanas. Començava sa segonda carrièra. Èri a la Comission de las conclusions. Faguèri passar dos articles. S'i opausèt pas : començava de pensar seriosament que la descentralizacion es necessària a la democracia.

En 1967 fasiá legir a sos entorns La Révolution régionaliste. A ma conoissença fasiá pas ges de critica de fons.

En 1974, quand foguèri qualques jorns candidat a la Presidéncia, i aguèt contacte immediat amb sa candidatura. Quand lo Conselh Constitucional m'invalidèt, me marquèt en Bretanha la simpatia publica. Es alara que prenguèt al sieu compte lo famós « drech a la diferéncia ».

Quand foguèt elegit, en 1981, son primièr viatge foguèt per la Cartrosa de Vilanòva d'Avinhon. I èri per l'aculhir. I aviá amb el Jack Lang, amb qual me meteguèri d'acòrdi sus la comanda de rapòrts que passèt a l'Enric Giordan. Lo President me demandèt d'anar lo veire a l'Elisèu. Çò que fagueri, en li portant un ensems de proposicions sus la lenga e la cultura. En una orada de dialòg aguèri pas l'impression que i aguèsse cap de tancatge. Tot deviá seguir, aviá pres de nòtas per sos ministres.

La seguida se faguèt esperar, mas lo Ministre Savary aviá pres lo relais per l'ensenhament. I aguèt d'acamps de discussion amb lo personal del Ministeri ont èrem un bon pro d'occitanistas, e la Circulara. I aguèt tanplan la preparacion de las leis Defferre. Es dins los rencontres d'aquel temps que poguèri mesurar la distància dels foncionaris e de la pensada presidenciala (o ministeriala). Sabi de directors qu'estofèron los projèctes tant coma poguèron.

Faguèri a la prima de 83 una virada al prèp de mos amics qu'ocupavan alara de pòstes claus. L'istòria virava. L'Esquèrra èra presa pel sistèma capitalista e la novacion institucionala aplantada per la continuitat de l'Estat. Mon analisi foguèt radicala e pessimista.

Venguèron los tempses de la coabitacion e del retorn de l'Esquèrra. Dins lo Conselh de las Lengas regionalas los Primièrs Ministres successius tenguèron, just abans las eleccions, lo meteis lengatge prometeire e bufec, foguèsson de drecha e d'esquèrra. Del temps de Michel Rocard, semblèt de s'avançar d'un pas, mas en Conselh dels Ministres Mitterrand s'opausèt a la nòva apelacion que prepausàvem, de « Langues de France », per se'n tenir a « langues régionales ».

Quand tornèrem puèi parlar un momenton a Montpelhièr ont fasiá vesita, me diguèt exactament : « Vous le savez, il y a dans l'administration des résistances difficilement contournables ». Me diguèt pas de o pas repetir. A mon idèa, èra sincèr : i a aquí, dins lo prepaus d'un President, tot lo mistèri de França. Publicament, aquel jorn s'aparèt de la revindicacion que portava lo President Capdeville, de la Region de Lengadòc-Rosselhon, amb lo taus terriblament bas de las escotas d'emissions en lenga bretona.

Fau pas la psicologia d'un President qu'aurai un pauc conogut. Pensi clar que i a dins l'epòca Mitterrand una grand virada : sas opinions ne son, probable, una part.

Robèrt Lafont


Ives Roqueta sus Frederic Mistral

Tresor

Un article de Ives Roqueta (junh de 1998). Sorsa : Lo Lugarn numèro 86/87, 2004.

Publicacion : aprene l'occitan e promòure lo 'patrimòni'

Apprendre l'occitan, promouvoir le 'patrimoine' de Gregoire Andreo Raynaud

Sortiguèt al mes de genièr de 2023 lo libre Apprendre l'occitan, promouvoir le 'patrimoine' de Gregoire Andreo Raynaud. Es estat publicat per L'Harmattan.

Union Europèa : ajudas a la infrastructuras de transpòrt

Ralh ferroviari

Lo dijòus 22 de junh de 2023 la Comission Europèa comunicava sus la politica de l'Union en matèria de transpòrt. Son 6,2 miliards d'èuros que seràn investits dins las infrastructuras.

Pèire Cardenal : 'Vera vergena, Maria'

Detalh de l'òbra de Rafaèl La sacrada familha

Poèma de Pèire Cardenal : Vera vergena, Maria

Extrach del Libre de Catòia : Lo fuòc

Extrach del Libre de Catòia de Joan Bodon. Capítol 44.