Dins son magazine À Toulouse del mes de febrièr de 2024, la comuna de Tolosa publicava una entrevista de Gautier Lagalaye, director de l'Ofici Public de la Lenga Occitana (OPLO).

« Ai encara una lectura de geograf dins aquel mestièr novèl »

– Geograf de formacion, cossí ne sètz arribat a trabalhar per la cultura d’òc ?

En 2011, tornèri au mieu a Pau e trabalhèri al projecte urban de l’aglomeracion paulina. Dins aquel temps, ma grand defuntèt e me pensèri que lo Bearn veniá de perdre una locutora, alara me caliá ieu aprene la lenga. Es a partir de 2017 que comencèri a trabalhar per l’occitan professionalament, quand me foguèt demandat d’acompanhar la creacion de La Ciutat, tèrç-luòc dedicat a las lenga e cultura occitana al centre de Pau. Puèi, passèri a la direccion del pòli metropolitan del País de Bearn : caliá coordinar las accions de uèch diferentas comunautats de comunas, per desvolopar l’economia, promòure lo territòri e i aviá tanben una pichòta part d’accions en favor de la lenga d’òc.

– Director de l’Ofici Public de la Lenga Occitana, es un biais de menar una accion pus larga per la lenga ?

Dempuèi que trabalhi, ai cambiat de mestièr cada quatre ans. Es un besonh. Pasmens, ai encara una lectura de geograf dins aquel mestièr novèl. Un territòri es una entitat politica, l’Occitània lingüistica n’es pas una : i a mantun territòris dins l’espaci occitan. Doncas, ma proposicion es de passar d’una politica lingüistica generala a mantuna politicas lingüisticas segon los diferents parçans. Avèm ara, amb de tèxtes coma la lei NOTRE, de possibilitats novèlas, puòi que totas las collectivitats se pòdon implicar per l’occitan (comunas, metropòlas, departaments, regions). L’OPLO pòt ofrir sos servicis al delai de las regions Nòva-Aquitània, Occitània Pirenèus-Mediterranèa e de l’Estat. I a pas d’empachas per trabalhar amb Provença per exemple. Mas tot aquò demanda de mejans e d’ajuda per part d’aquelas collectivitats. Coma geograf, es una obligacion de cambiar d’escala en permanéncia.

– Cossí desvolopar mantuna politicas lingüisticas a l’encòp ?

Nos cal identificar los territòris ont farèm las primièras experiéncias, aquí on i a ja de pichòtas dinamicas, d’elegits motivats etc. Per veire s’arrivam a començar quicòm. Per salvar la lenga la cal transmettre e l’utilizar, se i a pas los dos, es fotut. Dempuèi vint, trenta ans, l’ensenhament beneficia de mai de mejans, amb de resultas. Avèm mens avançat sus la socializacion de la lenga, l’emplec de la lenga. E per far de socializacion, i a pas d’autre biais que d’o far en partant de la basa, lo territòri e sa vida vidanta.


Punt de vista de Jacme de Cabanas sul diccionari de Cantalausa (2002)

diccionari Cantalausa

En 2002 alara que Cantalausa acabava los sieu diccionari, Jacme de Cabanas li donava son punt de vista.

Max Roqueta e lo roman

Mièja-Gauta

Lo tèxt çai-jos es extrach de la plaqueta de presentacion de la mòstra : Max Roqueta, la libertat de l’imaginari, que se debanèt en 2014 e 2015 a Montpelhièr.

Ajuda militara a Ucraina : Caesars e missils AASM

Missil AASM

Lo 18 de genièr de 2024 lo ministre de la defensa francés Sébastien Lecornu anoncièt un cèrt nombre de mesuras per ajudar Ucraina dins sa lucha contra l'occupant rus.

Vidèo : lo tambornet

Tambornet

Presentacion de jòc de bala al tambornet. Una vidèo del CIRDÒC.

Los romans de Cristian Chaumont

Los darrièrs romans de Christan Chaumont

Cristian Chaumont publiquèt son primièr libre en 2010 a IEO Edicions, un roman policièr d'un pauc mai de cent paginas que revolucionèt pas las letras occitanas mas qu'aviá alara lo merite de donar a la literatura nòstra un libre dins un genre un pauc delaissat : lo policièr.