Fin 2019 l'OPLO, Ofici Public de la Lenga Occitana, decidiguèt d'organizar una enquèsta sociolingüistica.

Lo trabalh d'enquèsta debutarà a la debutat de l'an 2020 dins las regions Nòva Aquitània, Occitània e Val d'Aran. Una part importanta del domèni occitan es donc daissat de caire.

Dins un primièr temps son 8 000 personas que seràn interrogadas sus lor coneissença de la lenga, lor practica e representacion. Los escambis telefonics seràn iniciats en francés o en espanhòl puèi perseguits en occitan per los que declaran mestrejar la lenga.

La tòca es de poder respondre a las questions :

  • Qual son los que parlan occitan ?
  • Quant son ?
  • Perqué utilizan la lenga occitana ?

  • Cossí l’an apresa ?
  • Se la transmeton, perqué ?
  • Qu’en pensan los qui la parlan pas ?

Al cap de la prima de 2020, las resultas reculhidas permetràn d’actualizar e de comparar las donadas de las enquèstas menadas en 2008 e 2010 en ex-Aquitània e ex-Miègjorn-Pirenèus. Ofriràn aital pel primièr còp de donadas armonizadas per los territòris considerats (regions Nòva Aquitània, Occitània e Val d'Aran).

Dins un segond temps l'Ofici prevei de menar una enquèsta qualitativa ciblada sus l’ensenhament de l’occitan.

Aquesta, mai ciblada, serà menada jos la forma d’una tèsi de tres ans dins l'encastre d'un contracte CIFRE-Convencion industriala de formacion per la recèrca, en partenariat amb l’ANRT (Associacion Nacionala Recèrca Tecnologia).

Las questions pausadas seràn :

  • Quals son las representacions associadas a l’ensenhament de l’occitan ?
  • Perqué los parents causisson d’escolarizar lor dròlle en cursús bilingüe (immersiu o non) ?
  • Perqué aqueles percors escolars se perseguisson dinc al licèu o al-delà ?
  • Per quinas rasons aqueles percors s’estancan de còps ?

L’objectiu d'aquela enquèsta es de melhor comprene la percepcion qu'an las gens de la lenga e aital de melhorar las accions menadas per las administracions en favor de l’ensenhament de la lenga e de sa transmission.


Prefaci de Frederic Mistral a 'La pauriho' de Valèri Bernard (1899)

paurilha

En 1899 sortissiá a Marselha lo libre La pauriho de Valèri Bernard amb un prefaci de Frederic Mistral.

Justin Bessou o cossí escriure la lenga nòstra (1903)

Civada coiola dins un camp de froment

Un tèxt de Justin Besson, testimoniatge preciós per saupre çò que cal pas far a l'escrich.

Tolosa : centre d'excelléncia de l'OTAN dedicat a l'espaci

Espaci

Al mes de julhet de 2023 se dubriguèt a Tolosa un centre d'excelléncia de l'OTAN dedicat a l'espaci.

Maria-Clàudia Gastou : sus 'l'Armana prouvençau'

armana prouvençau

A propaus de l'Armana prouvençau.

Pèire Cardenal : 'Vera vergena, Maria'

Detalh de l'òbra de Rafaèl La sacrada familha

Poèma de Pèire Cardenal : Vera vergena, Maria