Fin 2019 l'OPLO, Ofici Public de la Lenga Occitana, decidiguèt d'organizar una enquèsta sociolingüistica.

Lo trabalh d'enquèsta debutarà a la debutat de l'an 2020 dins las regions Nòva Aquitània, Occitània e Val d'Aran. Una part importanta del domèni occitan es donc daissat de caire.

Dins un primièr temps son 8 000 personas que seràn interrogadas sus lor coneissença de la lenga, lor practica e representacion. Los escambis telefonics seràn iniciats en francés o en espanhòl puèi perseguits en occitan per los que declaran mestrejar la lenga.

La tòca es de poder respondre a las questions :

  • Qual son los que parlan occitan ?
  • Quant son ?
  • Perqué utilizan la lenga occitana ?

  • Cossí l’an apresa ?
  • Se la transmeton, perqué ?
  • Qu’en pensan los qui la parlan pas ?

Al cap de la prima de 2020, las resultas reculhidas permetràn d’actualizar e de comparar las donadas de las enquèstas menadas en 2008 e 2010 en ex-Aquitània e ex-Miègjorn-Pirenèus. Ofriràn aital pel primièr còp de donadas armonizadas per los territòris considerats (regions Nòva Aquitània, Occitània e Val d'Aran).

Dins un segond temps l'Ofici prevei de menar una enquèsta qualitativa ciblada sus l’ensenhament de l’occitan.

Aquesta, mai ciblada, serà menada jos la forma d’una tèsi de tres ans dins l'encastre d'un contracte CIFRE-Convencion industriala de formacion per la recèrca, en partenariat amb l’ANRT (Associacion Nacionala Recèrca Tecnologia).

Las questions pausadas seràn :

  • Quals son las representacions associadas a l’ensenhament de l’occitan ?
  • Perqué los parents causisson d’escolarizar lor dròlle en cursús bilingüe (immersiu o non) ?
  • Perqué aqueles percors escolars se perseguisson dinc al licèu o al-delà ?
  • Per quinas rasons aqueles percors s’estancan de còps ?

L’objectiu d'aquela enquèsta es de melhor comprene la percepcion qu'an las gens de la lenga e aital de melhorar las accions menadas per las administracions en favor de l’ensenhament de la lenga e de sa transmission.


'Los tres gendres del paure òme' : presentacion de Domenja Blanchard

Los tres gendres del paure òme

En 2008 sortissiá lo libre d'Ives Roqueta Los tres gendres del paure òme.

Ives roqueta, escritura, enfança e... lo libre de François Cavanna 'Les Ritals'

Cavanna 'Les Ritals' detalhs

En 1979 dins la revista Aicí e ara Ives Roqueta tornava, alara que veniá de legir lo libre de François Cavanna Les Rital, sus son rapòrt a l'enfança coma escrivan.

Votacion del Parlament Europèu per melhorar la mobilitat electrica

Lògo recarga electrica

A la debuta del mes de julhet de 2023 lo Parlament Europèu votèt per l'adopcion de règlas novèlas per fin de far créisser lo nombre de las estacions que permeton de recargar los veïculs electrics. Las novèlas disposicions preveson tanben de ne facilitar l'usatge.

Nòva : 'La lutz e l'ombra' de Valèri Bernard

Johann Heinrich Füssli 'La cachavièlha'

En 1938 dos ans après sa mòrt sortissiá lo recuèlh de nòvas La feruno de Valèri Bernard.

Vidèo : G. Couffignal sus 'La Santa Estela del centenari'

Couffignal

Conferéncia de G. Couffignal sus La Santa Estela del centenari.