Fin 2019 l'OPLO, Ofici Public de la Lenga Occitana, decidiguèt d'organizar una enquèsta sociolingüistica.

Lo trabalh d'enquèsta debutarà a la debutat de l'an 2020 dins las regions Nòva Aquitània, Occitània e Val d'Aran. Una part importanta del domèni occitan es donc daissat de caire.

Dins un primièr temps son 8 000 personas que seràn interrogadas sus lor coneissença de la lenga, lor practica e representacion. Los escambis telefonics seràn iniciats en francés o en espanhòl puèi perseguits en occitan per los que declaran mestrejar la lenga.

La tòca es de poder respondre a las questions :

  • Qual son los que parlan occitan ?
  • Quant son ?
  • Perqué utilizan la lenga occitana ?

  • Cossí l’an apresa ?
  • Se la transmeton, perqué ?
  • Qu’en pensan los qui la parlan pas ?

Al cap de la prima de 2020, las resultas reculhidas permetràn d’actualizar e de comparar las donadas de las enquèstas menadas en 2008 e 2010 en ex-Aquitània e ex-Miègjorn-Pirenèus. Ofriràn aital pel primièr còp de donadas armonizadas per los territòris considerats (regions Nòva Aquitània, Occitània e Val d'Aran).

Dins un segond temps l'Ofici prevei de menar una enquèsta qualitativa ciblada sus l’ensenhament de l’occitan.

Aquesta, mai ciblada, serà menada jos la forma d’una tèsi de tres ans dins l'encastre d'un contracte CIFRE-Convencion industriala de formacion per la recèrca, en partenariat amb l’ANRT (Associacion Nacionala Recèrca Tecnologia).

Las questions pausadas seràn :

  • Quals son las representacions associadas a l’ensenhament de l’occitan ?
  • Perqué los parents causisson d’escolarizar lor dròlle en cursús bilingüe (immersiu o non) ?
  • Perqué aqueles percors escolars se perseguisson dinc al licèu o al-delà ?
  • Per quinas rasons aqueles percors s’estancan de còps ?

L’objectiu d'aquela enquèsta es de melhor comprene la percepcion qu'an las gens de la lenga e aital de melhorar las accions menadas per las administracions en favor de l’ensenhament de la lenga e de sa transmission.


Estudi : 'L'òme que èri ieu' de Joan Bodon e L'occitan coma metafòra

L'òme que èri ieu

Vincenzo Perez de l'Università degli Studi di Ferrara trabalhèt de 2015 a 2016 sul libre de Joan Bodon, L'òme que èri ieu.

Extrach del 'Lo fiu de l'uòu' de Robèrt Lafont

Dins lo conte Lo fiu de l'uòu publicat en 2001 per Atlantica, Robèrt Lafont s'arrèsta dins sa narracion a Besièrs en 1209 del temps de la crosada e del grand masèl. Extrach.

Votacion del Parlament Europèu per melhorar la mobilitat electrica

Lògo recarga electrica

A la debuta del mes de julhet de 2023 lo Parlament Europèu votèt per l'adopcion de règlas novèlas per fin de far créisser lo nombre de las estacions que permeton de recargar los veïculs electrics. Las novèlas disposicions preveson tanben de ne facilitar l'usatge.

Vidèo : entrevista de Maria-Joana Verny

M.-J. Verny

L'entrevista de Maria-Joana Verny (FELCO) per Marius Blenet (França 3). Genièr de 2017.

Los romans de Cristian Chaumont

Los darrièrs romans de Christan Chaumont

Cristian Chaumont publiquèt son primièr libre en 2010 a IEO Edicions, un roman policièr d'un pauc mai de cent paginas que revolucionèt pas las letras occitanas mas qu'aviá alara lo merite de donar a la literatura nòstra un libre dins un genre un pauc delaissat : lo policièr.