Fin 2019 l'OPLO, Ofici Public de la Lenga Occitana, decidiguèt d'organizar una enquèsta sociolingüistica.

Lo trabalh d'enquèsta debutarà a la debutat de l'an 2020 dins las regions Nòva Aquitània, Occitània e Val d'Aran. Una part importanta del domèni occitan es donc daissat de caire.

Dins un primièr temps son 8 000 personas que seràn interrogadas sus lor coneissença de la lenga, lor practica e representacion. Los escambis telefonics seràn iniciats en francés o en espanhòl puèi perseguits en occitan per los que declaran mestrejar la lenga.

La tòca es de poder respondre a las questions :

  • Qual son los que parlan occitan ?
  • Quant son ?
  • Perqué utilizan la lenga occitana ?

  • Cossí l’an apresa ?
  • Se la transmeton, perqué ?
  • Qu’en pensan los qui la parlan pas ?

Al cap de la prima de 2020, las resultas reculhidas permetràn d’actualizar e de comparar las donadas de las enquèstas menadas en 2008 e 2010 en ex-Aquitània e ex-Miègjorn-Pirenèus. Ofriràn aital pel primièr còp de donadas armonizadas per los territòris considerats (regions Nòva Aquitània, Occitània e Val d'Aran).

Dins un segond temps l'Ofici prevei de menar una enquèsta qualitativa ciblada sus l’ensenhament de l’occitan.

Aquesta, mai ciblada, serà menada jos la forma d’una tèsi de tres ans dins l'encastre d'un contracte CIFRE-Convencion industriala de formacion per la recèrca, en partenariat amb l’ANRT (Associacion Nacionala Recèrca Tecnologia).

Las questions pausadas seràn :

  • Quals son las representacions associadas a l’ensenhament de l’occitan ?
  • Perqué los parents causisson d’escolarizar lor dròlle en cursús bilingüe (immersiu o non) ?
  • Perqué aqueles percors escolars se perseguisson dinc al licèu o al-delà ?
  • Per quinas rasons aqueles percors s’estancan de còps ?

L’objectiu d'aquela enquèsta es de melhor comprene la percepcion qu'an las gens de la lenga e aital de melhorar las accions menadas per las administracions en favor de l’ensenhament de la lenga e de sa transmission.


Istòria : correspondéncia entre Marius e Elisa Coutarel

Carta postala

La comuna de Montpelhièr valoriza la correspondéncia entre Marius e Elisa Coutarel.

Joan B. Seguin : critica del libre de Robèrt Lafont 'Renaissance du Sud'

Renaissance du sud, Robèrt Lafont, Gallimard

En 1970 sortissiá lo libre de Robèrt Lafont Renaissance du Sud. Essai sur la litteratura occitane au temps de Henri IV.

Union Europèa : ajudas a la infrastructuras de transpòrt

Ralh ferroviari

Lo dijòus 22 de junh de 2023 la Comission Europèa comunicava sus la politica de l'Union en matèria de transpòrt. Son 6,2 miliards d'èuros que seràn investits dins las infrastructuras.

Joan-Maria Petit sus Jòrgi Reboul (1985)

Pròsas geograficas

Prefaci de Joan-Maria Petit a Pròsas geograficas de Jòrgi Reboul.

Sul telefilm de Jacques Malaterre, 'L'Assassinat d'Henri IV'

Lo rei Enric IV

En 2009 sortissiá a la television francesa lo telefilm L'Assassinat d'Henri IV.