Al mes julhet de 2017, a Albi dins l'encastre del XIIen congrès de l'AIEO, Georg Kremnitz (Universität Wien) presentava un estudi sus Las renaissenças occitana e catalana fins a 1874/76 (Parallelismes e diferéncias).

Resumit de la presentacion de Georg Kremnitz (sorsa AIEO)

Un ensag de comparason de las doas renaissenças se pòt justificar amb las debutas mai o mens al meteis temps, devèrs 1800, per de rasons pas tan diferentas, en dos Estats que vivon un sègle fòrça movementat, amb son debanament parcialament parallèl e amb de situacions (socio-) lingüisticas qu’almens a la debuta èran comparablas.

Los primièrs decennis en Occitània se pòdon considerar coma « renaissença inorganizada » (Lafont/Anatole) – amb çò que Ripert descriu coma movement sabent, movement obrièr, movement dialectal – mentre qu’en Catalonha los esfòrces d’organizacion se fan lèu veire, un còp lo poèma « A la Pàtria » d’Aribau publicat en 1833 (Rubió i Ors, « lo Gayter del Llobregat »).

En Occitània, las debutas de l’organizacion seràn los « romavagis de trobaires » d’Arles (1852) e Ais (1853) e la fondacion del Felibritge en 1854. Gaireben al meteis moment, la renaixença catalana pren una autra dimension, amb lo restabliment dels Jocs Florals per Milà i Fontanals (1859). Es en aquel moment que lo pes social de la renaixença comença de se far sentir.

Se poiriá dire qu’en un primièr temps, la renaissença occitana se fa remarcar per d’òbras literàrias (Mistral, Miréio, 1859, Aubanel, La mióugrano entreduberta, 1860, etc.), alara qu’a la catalana, li calguèt dos decennis suplementaris (Verdaguer, L’Atlàntida, 1876, Canigó, 1886 ; Guimerà, Terra baixa, 1896) per aver un nivèl literari comparable.

Es en aquel moment que se produsís lo rescontre entre Mistral e Balaguer (1866/68), que las doas renaissenças se remarcan. Mas la catalana se convertís en movement social, en relacion amb l’istòria de l’Estat espanhòl del temps que culmina amb la fondacion de la Primièra Republica efemèra. Al meteis temps, França se transfòrma en (IIIena) Republica. La politizacion del catalanisme que dempuèi del tarrabastal de la republica se fa en oposicion a Madrid (abans, los catalans esperaban se far d’algiats a Madrid), se fa parallèlament amb la despolitizacion del Felibritge que se vòl limitar a la literatura – sens veire que la literatura pòt espelir son que dins un contèxt politic favorable.

Dins ma comunicacion volrai far veire qualques-uns dels parallelismes e de las diferéncias entre los dos movements.

Georg Kremnitz


Joan Jaurés : educacion populara e lengas (1911)

Joan Jaurés

Lo 15 d'agost de 1911 dins La dépêche du Midi èra publicat un article de Joan Jaurés. Tornava aquí sus la lenga occitana que parlava correntament.

País de cocanha

pastel

Un article de la revista del consèlh regional d'Occitània de decembre de 2018 e genièr de 2019.

Union Europèa : ajudas a la infrastructuras de transpòrt

Ralh ferroviari

Lo dijòus 22 de junh de 2023 la Comission Europèa comunicava sus la politica de l'Union en matèria de transpòrt. Son 6,2 miliards d'èuros que seràn investits dins las infrastructuras.

Los romans de Cristian Chaumont

Los darrièrs romans de Christan Chaumont

Cristian Chaumont publiquèt son primièr libre en 2010 a IEO Edicions, un roman policièr d'un pauc mai de cent paginas que revolucionèt pas las letras occitanas mas qu'aviá alara lo merite de donar a la literatura nòstra un libre dins un genre un pauc delaissat : lo policièr.

Sul libre 'Déodat Roché « le Tisserand des Catharisme »'

Déodat Roché « le Tisserand des Catharisme »

Sul libre de Jean-Philippe Audouy Déodat Roché « le Tisserand des Catharisme » una critica de Sèrgi Viaule.