Siege d'alesia, Vercingetorix Jules Cesar
Detalh de la pintura de Lionel Royer : Vercingetorix geta las siás armas als pès de Juli Cesar (1899)

Dins la revista Lo lugarn numèro 94 pareguda en 2008, Cristian Rapin tornava sul libre de Georges Labouysse Histoire de France, l'imposture.

Histoire de France, l'imposture una critica de Cristian Rapin

Dins nòstra luta seculara contra lo poder central los obratges de basa nos an longtemps fach sofracha tant dins lo domèni de la lenga coma dins lo de l’istòria e de l’ideologia. Ara n’avèm. Parli pas dels nombroses diccionaris, lexics e gramaticas. Parli mai que mai dels obratges, gròsses e pichons, que permeton a tot un cadun, que siá bracièr o intellectual, de saber çò qu’es, d’ont ven e ont pòt anar.

Pensi subretot a 1900-1968, Occitanie, des idées et des hommes de Laurent Abrate (IEO, 624 p., 38 €) e a Occitanie : histoire politique et culturelle de Pèire Lavelle (IEO, 592 p., 38 €) e n’oblidi pas qualques autres que ne parlèri anteriorament. N’i a un que ven d’espelir e que, per sa clartat, deuriá figurar dins totas las bonas bibliotècas e, en prioritat, dins las escòlas e dins los establiments del segondari. Se tracha de Histoire de France, l’imposture de Jòrdi Labouysse (IEO, 263 p., 17 €) que coneissèm plan coma jornalista.

I a de libres que se dison pamflets perque pòdon pas èstre vertadièrament istorics e n’i a d’autres que se dison istorics perque son incapables d’èstre de pamflets. Mas podèm dire que l’obratge de Labouysse es las doas causas a l’encòp. Siam mai precises.

Un intellectual francés l’apelarà pamflet per ne minimizar la portada ; un occitan dirà, a bon drech anar, qu’es un libre d’istòria perque los exemples avançats son reals. Lo ton es donat quand l’autor escriu que « los manuals escolars reproduison, dempuèi 130 ans, de generacion en generacion, una istòria mitica inventada al sègle XIXen pr’amor de servir l’ideologia de la borgesiá republicana. » E d’exemples n’i a a bodre. N’i a que son coneguts de la majoritat dels militants, per exemple, l’afar de « nòstres aujòls los galleses. », o las linhas mespresantas escritas per Michelet a propaus de « l’Euròpa del miègjorn » D’autres, mens socializats, i son contats d’una manièra detalhada, coma l’inversemblanta ocultacion del reïalme visigòt, o la vertadièra causa del reflús musulman après la batalha de Peitiéus: aquò’s lo duc Ėudes d’Aquitània que lor rompèt l’esquina lo 9 de junh de 921 jos los barris de Tolosa. Lo libre es una mina de faches capables de tornar a l’istòria sa dignitat perduda.

Cristian Rapin dins Lo lugarn numèro 94 (2008)

Georges Labouysse, Histoire de France, l’imposture


Vidèo : per una Fòrça culturala occitana

Per una fòrça culturala occitana

Collòqui del 25/11/17 a Narbona Region Occitània : per una fòrça culturala occitana. Las vidèos.

Conte : 'Lo meu ostal' de Joan Bodon

Plancat

Lo recuèlh Contes del meu ostal de Joan Bodon sortiguèt en 1951.

Las negociacions per integrar Macedònia del Nòrd e Albània dins l'Union Europèa debutan

Petr Fiala, Dimitar Kovacevski, Edi Rama e Ursula von der Leyen lo 19 de julhet de 2022 a Brussèlas

Lo diluns 18 de julhet de 2022 los 27 païses membres de l'Union Europèa an donat lor accòrd per que se dubriguèsson las negociacions d'adesion a l'Union de Macedònia del Nòrd e d'Albània.

Max Roqueta e Dante Alighieri

Dante Alighieri

Lo tèxt çai-jos es extrach de la plaqueta de presentacion de la mòstra : Max Roqueta, la libertat de l’imaginari, que se debanèt en 2014 e 2015 a Montpelhièr.

Provença : la comuna de La Seina comunica en occitan

La Seina

La vila de La Seina en Provença sul sieu site internet presenta cada mes dins la seccion D'aquí un article en occitan.