Siege d'alesia, Vercingetorix Jules Cesar
Detalh de la pintura de Lionel Royer : Vercingetorix geta las siás armas als pès de Juli Cesar (1899)

Dins la revista Lo lugarn numèro 94 pareguda en 2008, Cristian Rapin tornava sul libre de Georges Labouysse Histoire de France, l'imposture.

Histoire de France, l'imposture una critica de Cristian Rapin

Dins nòstra luta seculara contra lo poder central los obratges de basa nos an longtemps fach sofracha tant dins lo domèni de la lenga coma dins lo de l’istòria e de l’ideologia. Ara n’avèm. Parli pas dels nombroses diccionaris, lexics e gramaticas. Parli mai que mai dels obratges, gròsses e pichons, que permeton a tot un cadun, que siá bracièr o intellectual, de saber çò qu’es, d’ont ven e ont pòt anar.

Pensi subretot a 1900-1968, Occitanie, des idées et des hommes de Laurent Abrate (IEO, 624 p., 38 €) e a Occitanie : histoire politique et culturelle de Pèire Lavelle (IEO, 592 p., 38 €) e n’oblidi pas qualques autres que ne parlèri anteriorament. N’i a un que ven d’espelir e que, per sa clartat, deuriá figurar dins totas las bonas bibliotècas e, en prioritat, dins las escòlas e dins los establiments del segondari. Se tracha de Histoire de France, l’imposture de Jòrdi Labouysse (IEO, 263 p., 17 €) que coneissèm plan coma jornalista.

I a de libres que se dison pamflets perque pòdon pas èstre vertadièrament istorics e n’i a d’autres que se dison istorics perque son incapables d’èstre de pamflets. Mas podèm dire que l’obratge de Labouysse es las doas causas a l’encòp. Siam mai precises.

Un intellectual francés l’apelarà pamflet per ne minimizar la portada ; un occitan dirà, a bon drech anar, qu’es un libre d’istòria perque los exemples avançats son reals. Lo ton es donat quand l’autor escriu que « los manuals escolars reproduison, dempuèi 130 ans, de generacion en generacion, una istòria mitica inventada al sègle XIXen pr’amor de servir l’ideologia de la borgesiá republicana. » E d’exemples n’i a a bodre. N’i a que son coneguts de la majoritat dels militants, per exemple, l’afar de « nòstres aujòls los galleses. », o las linhas mespresantas escritas per Michelet a propaus de « l’Euròpa del miègjorn » D’autres, mens socializats, i son contats d’una manièra detalhada, coma l’inversemblanta ocultacion del reïalme visigòt, o la vertadièra causa del reflús musulman après la batalha de Peitiéus: aquò’s lo duc Ėudes d’Aquitània que lor rompèt l’esquina lo 9 de junh de 921 jos los barris de Tolosa. Lo libre es una mina de faches capables de tornar a l’istòria sa dignitat perduda.

Cristian Rapin dins Lo lugarn numèro 94 (2008)

Georges Labouysse, Histoire de France, l’imposture


Sèrgi Viaule : critica del libre de Miguel de Unamuno 'Sant Manuel lo bon, martir'

Al cors de l'estiu de 2020, IEO Edicions publiquèt dins la colleccion Flor envèrsa Sant Manuel lo Bon, martir de Miguel de Unamuno.

Qualques reflexions de Florian Vernet sus la lenga occitana

Occitan estandard - Vernet

Dins lo present article, paregut en 2016, Florian Vernet presentava sas reflexions sus la situacion de la lenga occitana.

Los Païses Baltics son desconectats dels malhums electrics rus e bielorús

Electricitat, pilònes

Lo dimenge 9 de febrièr de 2025 son estats desconectats dels malhums electrics rus e bielorús los tres Estats Baltics, Estònia, Letònia e Lituània.

Extrach del libre de Josèp Maffre 'Lo conse malgrat el'

Cencha de conse

Un tèxt publicat dins la revista Lo Gai Saber en 1939.

Sus l'òbra de René Girard

Adoration de l’Agneau de Dieu, Van Eyck, 1432

Un tèxt de la revista Aicí e ara numèro 3 (1979).