Michel Serres

Detalh de la cobèrta del libre de Michel Serres Adichas !

En junh de 2020 sortiguèt lo libre Adichats ! de Michel Serres. Dins la revista Lo Lugarn numèro 136 Cristian Rapin ne fasiá la presentacion.

Adichats ! de Michel Serres

Michel Serres, illustre agenés, nos quitèt i a gaire. Autor de 80 libres qu’an marcat la nòstra epòca, notadament Le Tiers ­Instruit e Le Contrat Naturel, daissa lo davant de la scèna amb un darrièr libre del títol acrocaire. La forma e la grafia d’aquel mot daissan preveire l’esperit que presidiguèt a la composicion de l’obratge : memòria totjorn viva d’una joventut occitana longtemps planheguda, amor del país longtemps estofegat pels viatges al torn del mond. Disparicion fatala d’una civilizacion sens una reaccion de revòlta se l’òm met a despart aquel darrièr libre. Emai aguèsse passat l’essencial de sa vida a córrer lo mond, lo Miquèl èra demorat dins son tresfons, lo jove òme de Garona, lo de la draga e de las jornadas ensolelhadas :

« L’entrepresa de mon paire cumulava lo mestièr de marinièr e lo de bastisseire, de tal biais que caliá saber menar las barcas sul flume per totes los corrents, reparar los motors de las gruas al cai, téner velhadas las inondacions, conduire los camionasses, los cargar a la pala, desmontar concassaires e trissaires, las mans dins lo cadais. »

La vielhesa venguda es a aquela epòca que pensava. Se sovenir del trabalh, de la lenga d’òc sovent emplegada e dels païsatges dispareguts. Escrivan de bona soca occitana, Miquèl Sèrras aurà agut lo meriti de nomenar sa lenga atal coma l’eiretatge dels trobadors e dels catars. Aquò es a metre a son actiu se òm lo compara al grand nombre d’escrivans regionalistas que gausan pas parlar d’occitan e recorron sistematicament al tèrme racista de « patois ».

Auriá ça que la pogut presar la resisténcia, al luòc de tot explicar per lo « temps long » que esfaça lengas, costumas e païsatges.

D’aqueste punt de vista, son libre s’amerita plan lo títol d’Adichats ! Imagina pas un instant que un òme coma el, mondialament conegut aguèsse pogut aver una influéncia decisiva sus l’evolucion de las mentalitats en Occitània. « L’Adichats » del títol evòca una fin de civilizacion acceptada, una vida que serà passada a costat d’un projècte istoric exemplar.

Cristian Rapin

Sorsa del tèxt : Lo Lugarn numèro 136.

 

Adishas ! de Michel Serre


Sus l'empec de la lenga occitana en sciéncia

tablèu

Un article de Felip Carbona publicat dins la revista Vida Nòstra en 1972, sus l'emplec de la lenga occitana en sciéncia.

Venècia : extrach del roman 'Mièja-Gauta'

Masqueta

Extrach del roman Mièja-Gauta de Max Roqueta paregut en 2010 a las edicions Trabucaire.

Las negociacions per integrar Macedònia del Nòrd e Albània dins l'Union Europèa debutan

Petr Fiala, Dimitar Kovacevski, Edi Rama e Ursula von der Leyen lo 19 de julhet de 2022 a Brussèlas

Lo diluns 18 de julhet de 2022 los 27 païses membres de l'Union Europèa an donat lor accòrd per que se dubriguèsson las negociacions d'adesion a l'Union de Macedònia del Nòrd e d'Albània.

Venècia : extrach del roman 'Mièja-Gauta'

Masqueta

Extrach del roman Mièja-Gauta de Max Roqueta paregut en 2010 a las edicions Trabucaire.

Ives roqueta, escritura, enfança e... lo libre de François Cavanna 'Les Ritals'

Cavanna 'Les Ritals' detalhs

En 1979 dins la revista Aicí e ara Ives Roqueta tornava, alara que veniá de legir lo libre de François Cavanna Les Rital, sus son rapòrt a l'enfança coma escrivan.