Michel Serres

Detalh de la cobèrta del libre de Michel Serres Adichas !

En junh de 2020 sortiguèt lo libre Adichats ! de Michel Serres. Dins la revista Lo Lugarn numèro 136 Cristian Rapin ne fasiá la presentacion.

Adichats ! de Michel Serres

Michel Serres, illustre agenés, nos quitèt i a gaire. Autor de 80 libres qu’an marcat la nòstra epòca, notadament Le Tiers ­Instruit e Le Contrat Naturel, daissa lo davant de la scèna amb un darrièr libre del títol acrocaire. La forma e la grafia d’aquel mot daissan preveire l’esperit que presidiguèt a la composicion de l’obratge : memòria totjorn viva d’una joventut occitana longtemps planheguda, amor del país longtemps estofegat pels viatges al torn del mond. Disparicion fatala d’una civilizacion sens una reaccion de revòlta se l’òm met a despart aquel darrièr libre. Emai aguèsse passat l’essencial de sa vida a córrer lo mond, lo Miquèl èra demorat dins son tresfons, lo jove òme de Garona, lo de la draga e de las jornadas ensolelhadas :

« L’entrepresa de mon paire cumulava lo mestièr de marinièr e lo de bastisseire, de tal biais que caliá saber menar las barcas sul flume per totes los corrents, reparar los motors de las gruas al cai, téner velhadas las inondacions, conduire los camionasses, los cargar a la pala, desmontar concassaires e trissaires, las mans dins lo cadais. »

La vielhesa venguda es a aquela epòca que pensava. Se sovenir del trabalh, de la lenga d’òc sovent emplegada e dels païsatges dispareguts. Escrivan de bona soca occitana, Miquèl Sèrras aurà agut lo meriti de nomenar sa lenga atal coma l’eiretatge dels trobadors e dels catars. Aquò es a metre a son actiu se òm lo compara al grand nombre d’escrivans regionalistas que gausan pas parlar d’occitan e recorron sistematicament al tèrme racista de « patois ».

Auriá ça que la pogut presar la resisténcia, al luòc de tot explicar per lo « temps long » que esfaça lengas, costumas e païsatges.

D’aqueste punt de vista, son libre s’amerita plan lo títol d’Adichats ! Imagina pas un instant que un òme coma el, mondialament conegut aguèsse pogut aver una influéncia decisiva sus l’evolucion de las mentalitats en Occitània. « L’Adichats » del títol evòca una fin de civilizacion acceptada, una vida que serà passada a costat d’un projècte istoric exemplar.

Cristian Rapin

Sorsa del tèxt : Lo Lugarn numèro 136.

 

Adishas ! de Michel Serre


Musica : Festenal Déodat de Séverac

Déodat de Severac, 1892

Dins son edicion del mes de decembre de 2024, lo jornal de la comuna de Tolosa, À Toulouse, donava la paraula a Jean-Jacques Cubaynes director del festenal de musica Déodat de Séverac.

Cristian Rapin e lo Prèmi Nobel de Mistral

Medalha Nobel

Un article de Cristian Rapin dins Lo Lugarn numèro 86-87, auton de 2004.

Los Païses Basses e Danemarc mandaràn a Ucraina de F-16

F-16C

Dimenge 20 d'agost de 2023, Mark Rutte, primièr ministre neerlandés, anoncièt que de F-16, avion de combat de concepcion estatsunidenca, serián mandats a Ucraina per los Païses Basses e per Danemarc.

Vidèo : per una Fòrça culturala occitana

Per una fòrça culturala occitana

Collòqui del 25/11/17 a Narbona Region Occitània : per una fòrça culturala occitana. Las vidèos.

Presentacion del libre 'L'épopée cathare' de Michel Roquebert

L'épopée cathare, Michel Roquebert

En 1970 editat per Privat a Tolosa sortissiá lo primièr tòme del libre de Michel Roquebert, L'épopée cathare.