Michel Serres

Detalh de la cobèrta del libre de Michel Serres Adichas !

En junh de 2020 sortiguèt lo libre Adichats ! de Michel Serres. Dins la revista Lo Lugarn numèro 136 Cristian Rapin ne fasiá la presentacion.

Adichats ! de Michel Serres

Michel Serres, illustre agenés, nos quitèt i a gaire. Autor de 80 libres qu’an marcat la nòstra epòca, notadament Le Tiers ­Instruit e Le Contrat Naturel, daissa lo davant de la scèna amb un darrièr libre del títol acrocaire. La forma e la grafia d’aquel mot daissan preveire l’esperit que presidiguèt a la composicion de l’obratge : memòria totjorn viva d’una joventut occitana longtemps planheguda, amor del país longtemps estofegat pels viatges al torn del mond. Disparicion fatala d’una civilizacion sens una reaccion de revòlta se l’òm met a despart aquel darrièr libre. Emai aguèsse passat l’essencial de sa vida a córrer lo mond, lo Miquèl èra demorat dins son tresfons, lo jove òme de Garona, lo de la draga e de las jornadas ensolelhadas :

« L’entrepresa de mon paire cumulava lo mestièr de marinièr e lo de bastisseire, de tal biais que caliá saber menar las barcas sul flume per totes los corrents, reparar los motors de las gruas al cai, téner velhadas las inondacions, conduire los camionasses, los cargar a la pala, desmontar concassaires e trissaires, las mans dins lo cadais. »

La vielhesa venguda es a aquela epòca que pensava. Se sovenir del trabalh, de la lenga d’òc sovent emplegada e dels païsatges dispareguts. Escrivan de bona soca occitana, Miquèl Sèrras aurà agut lo meriti de nomenar sa lenga atal coma l’eiretatge dels trobadors e dels catars. Aquò es a metre a son actiu se òm lo compara al grand nombre d’escrivans regionalistas que gausan pas parlar d’occitan e recorron sistematicament al tèrme racista de « patois ».

Auriá ça que la pogut presar la resisténcia, al luòc de tot explicar per lo « temps long » que esfaça lengas, costumas e païsatges.

D’aqueste punt de vista, son libre s’amerita plan lo títol d’Adichats ! Imagina pas un instant que un òme coma el, mondialament conegut aguèsse pogut aver una influéncia decisiva sus l’evolucion de las mentalitats en Occitània. « L’Adichats » del títol evòca una fin de civilizacion acceptada, una vida que serà passada a costat d’un projècte istoric exemplar.

Cristian Rapin

Sorsa del tèxt : Lo Lugarn numèro 136.

 

Adishas ! de Michel Serre


Sus l'empec de la lenga occitana en sciéncia

tablèu

Un article de Felip Carbona publicat dins la revista Vida Nòstra en 1972, sus l'emplec de la lenga occitana en sciéncia.

Max Roqueta e Dante Alighieri

Dante Alighieri

Lo tèxt çai-jos es extrach de la plaqueta de presentacion de la mòstra : Max Roqueta, la libertat de l’imaginari, que se debanèt en 2014 e 2015 a Montpelhièr.

Union Europèa : ajudas a la infrastructuras de transpòrt

Ralh ferroviari

Lo dijòus 22 de junh de 2023 la Comission Europèa comunicava sus la politica de l'Union en matèria de transpòrt. Son 6,2 miliards d'èuros que seràn investits dins las infrastructuras.

Lei santons de Provença

Sus los santons de provença, un article de la revista del conselh general de las Bocas de Ròse, Accent de Provence, numèro 263, novembre e decembre de 2016.

Robèrt Lafont : critica del libre de Renat Nelli 'Le Roman de Flamenca' (1966)

Roman de Flamenca - Nelli

En 1966, Renat Nelli publicava lo libre Le Roman de Flamenca. Robèrt Lafont dins la revista Viure numèro 6 ne fasiá la critica.