En 1979 la revista Aicí e ara numèro 4 publicava una critica per Joan-Miquèu Brisset del libre de Glaudi Barsòtti : La tèrra deis autres. Veniá d'èsser publicat per Vent Terral.

Claudi barsòtti : La tèrra deis autres

Glaudi Barsòtti escriu coma solets sabon far lei jornalistas. Se Stendhal au sègle passat aconselhava de s'inspirar de l'estil dau còde civiu, i a antau d'escrivans de uèi que prenon per modèl lo reglament de la seguritat sociala o lo mòde d'emplec dei lavarèlas Bendix.

Es de plànher per un libre coma aqueste, que i demòra dins sa nusetat una rara intensitat emocionala. Per son subjècte, La tèrra deis autres pòt èstre considerat coma un roman que fa data, Parier coma La vida de Joan Larsinhac, que situava l'occitanisme dins la modernitat, o Lo libre dels grands jorns, que pagelava tot l'ample de nòstre drama. Es lo primier libre qu'ausèsse sensa ambiguitat pausar la revindicacion occitana en tèrmes de lucha armada. Barsòtti va ditz e va reditz tot de lòng dau libre : Occitània e Argèria aquò's çò mème en plen, l'oprimeire es lo mème e lei mejans a emplegar per se'n deliurar son tot pariers...

Autanben lo libre te pren a la gòrja e te lacha pas jusca la copadura brutala de la fin, ont lo soldat francés desertor vengut militant dau FLN se revira per nos dire Adieu en sortent de la scèna per la pòrta de darrier per anar a la tortura.

E lo libre que mena l'eròi de Barsòtti aquí es Calendau, onte descobrís la nacion occitana, sòrre de l'Argeriana... Vaquí ne'n un que saup legir Mistral, parai ?

Lei tebés que se dison encara per mitat Francés an de legir Barsòtti, e veiràn. A l'ora que l'estat coloniau condemna amb una severitat dessenada lei nacionalistas còrses, es util de meditar sus çò que fuguèt la repression en Argèria. Podèm èstre segurs que nòstrei miegfraires de cultura d'amondaut nos faràn la vida bèla, dins leis annadas que van venir. Chasque morsèu de dignitat e de libertat que reconquistarem, l'apararàn amb totei seis arpas.

Nos fau donc saludar La tèrra deis autres coma un libre incendiari, poderosament descolonizaire. Dissèca e expausa clarament la mecanica dau malastre. Òm ne sortís tot pensatiu. L'apèl a la révolta de Barsòtti es autrament poderós que l'istrionesc prendrem lo fusilh de nòstrei cançoniers de 1968.

Se la França es ben coma va fa vèire Barsòtti, nòstreis assags de dialòg démocratic menaràn ren. E Occitània vendrà coma Argèria va fuguèt. E coma va ven ara la Còrsa. La perspectiva fa pas rire...

Joan-Miquèu Brisset
Aicí e ara numèro 4, 1979


Joan-Claudi Sèrras : critica de 'La pluèja rossèla' de Julio Llamazares

La pluèja rossèla, Julio Llamazares

En 2008 sortissiá a cò de IEO Edicions la traduccion occitana del libre de Julio Llamazares La lluvia amarilla.

Viure 1965 : Revolucion Occitana

La revista Viure fondada en 1964 foguèt pendent un desenat d'ans lo luòc d'expression privilegiat per la critica, las analisas, l'expression d'una pensada occitana liura.

Lo sistèma de proteccion antiaerian SAMP/T-MAMBA es prèst a èsser installat en Ucraina

Missil Aster 30 de MBDA

Divendres 3 de febrièr de 2023, lo ministèri de la defensa francés dins un comunicat, anonciava que lo sistèma de defensa sòl-aire dich SAMP/T-MAMBA èra prèst a èsser installat en Ucraina.

Nòva : 'La lutz e l'ombra' de Valèri Bernard

Johann Heinrich Füssli 'La cachavièlha'

En 1938 dos ans après sa mòrt sortissiá lo recuèlh de nòvas La feruno de Valèri Bernard.

Occitània en qualques mots

Detalh de la cobèrta 'L'Occitanie en 48 mots' d'Herve Terral

En 2014 sortissiá lo libre L'Occitanie en 48 mots d'Hervé Terral.