Los tres gendres del paure òme

Image de la cobèrta del libre Los tres gendres del paure òme

En 2008 sortissiá a cò de Vent Terral lo libre d'Ives Roqueta Los tres gendres del paure òme. Dins lo jornal La Setmana Domenja Blanchard ne fasiá la presentacion.

Los tres gendres del paure òmes

Se lo libre occitan pels pichons fa flòri, es pas çò meteis pels libres pels jovenòts, es a dire los de la fin del primari, del collègi e del licèu, e podèm saludar aquela iniciativa deguda a Vent Terral.

Après Nasr-Eddin que fa una carrièra florissenta, Ives Roqueta i tòrna amb Los tres gendres del paure òme dins los registres que mai agradan als joves : lo conte e lo teatre.

Lo teatre lor balha l'escasença de far parlar lor imaginacion naturala, escantida per l'ofèrta de lésers televisuals e informatics de nòstra societat, e la possibilitat de crear quicòm d'espereles. Aquela pèça foguèt fargada pels escolans de las classas bilingüas de l'escòla Ròcaguda d'Albi d'après un conte rus qu'Ives Roqueta lor venguèt dire, en occitan, de segur. Los calguèt pas butar per que se lancèsson dins l'experiéncia. E la pèça foguèt jogada dins tres versions en public e al teatre.

Aquel libre-disc conten lo tèxt del conte, son enregistrament per Ives Roqueta, remirable, e son adaptacion teatrala pels dròlles, illustrada per de fòtos dels « actors amators » pendent la representacion. De notar, per la facilitat del trabalh escolar, que lo CD compren 24 pistas que correspondon als 24 paragrafs de la version escrita del conte.

Dins la darrièra part de l'obratge, Ives Roqueta nos parla de son caminament dempuèi los contes qu'ausiguèt dins son enfança fins al teatre pels dròlles, e del biais que se passèt aquela experiéncia.

Fòra l'interès de la creacion pels joves e de l'apropriacion de l'occitan coma lenga viva e actuala, aquel conte, amb totes sos ingredients ont la magia se mescla a la realitat, pòrta lo messatge que l'òme seriá naturalament virat cap a la beutat, la calor, la lutz, mas es presonièr dels làguis de la vida vidanta e de las relacions amb los autres, i tòrna tostemps. E la mòrt, doça, coma una pòrta dobèrta sul repaus, sus la patz, mòstra una cara que nos es pas costumièra.

Domenja Blanchard

Sorsa del tèxt : jornal La Setmana, 2008.


Istòria : 1065, assemblada de Tologes

Enluminure

Un article de la revista Viure numèro 3, 1965.

Critica del libre de Joan-Maria Petit e Pèire Francés : 'Bestiari, aubres, vinhas'

Joan-Maria Petit e Pèire Francés : 'Bestiari, aubres, vinhas'

En 1979 la revista Aicí e ara publicava una critica de Maria-Clara Viguièr del libre Bestiari, aubres, vinhas.

Municipalas de 2026 en França, programa del Partit Occitan

Eleccions Municipalas, França, 2025

Al mes de mai de 2025 lo Partit Occitan presentava son programa per las eleccions municipalas de 2026 en França.

Sèrgi Viaule : critica del Libre 'Lo Mandarin'

Lo Mandarin

Al mes d'agost de 2020 sortiguèt en occitan traduch per Joaquim Blasco lo libre de José Maria Eça de Queiroz Lo Mandarin.

Sus la musica occitana anciana

Mondonville per Quentin de La Tour

Un article de Marcel Carrieres escrich en 1972 per la revista Vida Nòva numèro 5.