La Quimèra

Detalh de la cobèrte de l'edicion de 1989 de La Quimèra de Joan Bodon

Primièras paginas del libre de Joan Bodon, La Quimèra (Edicions de Roergue, 1989)

Debuta de La Quimèra

Me demandi çò que soi. Degun me pren pas pus per un òme. Entre l'ase e la vaca me cal sarrar de palha, la nuèch, per me dormir.

Las gents que me parlan, jamai las comprendrai coma cal. Si, pr'aquò, quand me comandan lo trabalh, e las insolentariás las devinhi.

Pas besonh de prison per ieu. Se sortissi per carrièira, los enfants pichons me persègon a còps de pèiras. Tant que pòdon se sarran de ieu per m'escopir dessús.

« Nòstre Sénher a mai patit ! » Aital cal dire.

Òc, mas Jèsus Crist foguèt renegat per la siá familha, escarnit pel seu pòble, crucificat dins la siá vila, injuriat dins la lenga de Maria, la siá maire.

Lo mai ? Lo mens ? Cossí conéisser ? Quin es lo patiràs pus grand ? Jèsus Crist, que quitèt pas la patria de la siá carn ? Ieu, perdut fòra de tot en país estranh ?

Coma Josèp e Maria, un còp èra, sus la tèrra d'Egipte, per salvar la vida de l'Enfant. Mas non, de totes tres cap foguèt pas esclau.

« Nòstre Sénher a mai patit ! » Aital cal dire.

A la raja de la calor granda. N'ai lo cap que me bolís. Es l'ora de la prangièira. Cadun darrièr sa paret.

Ieu non : soi un Romi. E per temps d'escaumaci los cans sols e los Romis pòdon sortir.


Lo pintre Pierre François

Presentacion de Pierre François, pintre originari de Seta, que a son biais participèt a la fin del sègle XX a l'accion occitana en illustrant de cobèrtas de libres.

Critica del libre de Georges Labouysse 'Histoire de France, l’imposture'

Siege d'alesia, Vercingetorix Jules Cesar

Dins la revista Lo lugarn numèro 94 Cristian Rapin tornava sul libre de Georges Labouysse Histoire de France, l'imposture.

Union Europèa : ajudas a la infrastructuras de transpòrt

Ralh ferroviari

Lo dijòus 22 de junh de 2023 la Comission Europèa comunicava sus la politica de l'Union en matèria de transpòrt. Son 6,2 miliards d'èuros que seràn investits dins las infrastructuras.

Musica : Lo jai

Lo Jai - Musica Lemosina

En 1982 sortissiá lo disc de musicas tradicionalas del Lemosin del grop Lo Jai

Teatre : 'Geronimo' d'André Benedetto

Lo Geronimo de Benedetto

En 1974 André Benedetto montava la pèça Geronimo, los redactors de la revista Revolum dels mes de genièr de 1975 ne rendián compte.