Aquí çai-jos l'estampèl qu'escriguèt Enric Mouly per la primièra edicion en 1956 del libre de Joan Bodon : La grava sul camin.

Estampèl a La grava sul camin

Après dos libres saboroses : Contes del mieu ostal e Contes dels Balssàs qu'agèt l’onor, en 1954, de culhir lo primièr prètz als Grands Jòcs Florals del Centenari del Felibritge, e valguèt a son autor lo grad de Mèstre en Gai Saber, aicí un autre libre de Joan Bodon.

La Grava sul camin es un polit títol que laissa pas gaire devinar çò que i a darrièr. Fa mal trobar un títol que diga just çò qu’òm voldriá. Aicí la « grava » representa totas las pèiras, totas las romècs, totas las fangas, totas las misèrias que i a sul camin de la vida.

La Grava sul camin es pas, e tant se’n manca, un libre de contes flocats de blau. Es pas per amusar los drollons a la velhada. Es pas per far somiar, al temps dels pomièrs en flor, las pastoras de quinze ans.

Es lo libre d’un òme, d’un òme qu’a patit, qu’a pas quitat de patir, d’un biais o de l’autre, dempuèi qu’es nascut e dont la joventut se passa dins lo revòuge de las annadas trebolas de la darrièira guèrra.

Lo primièr talhon del libre laissa creire un moment que serà una garba de sovenirs d’Alemanha. Es plan mai qu’aquò. Es lo film vertadièr d’una joventut malaürosa que la guèrra acaba d’afrabar. A ! que de misèrias sus aquel paure bogre ! Que de nafrals esquinçan son paure còr !

Amb aquò lo libre es pas negre, luènh d’aqui, car l’engenh de Bodon dona al raconte tant de simplicitat, de vertat, de natural, que tot a l’aire de se passar coma a l’acostumada. Dins aquel estil despolhat, tan clar e tan ric qu’es lo sieu, las paginas se devolzan, fresinantas, coma dins un roman.

Al fuòc de totas aquelas espròvas que l’ablasigan qualque còp e l’enchipran, l’òme gasanha pauc a pauc una pietat immensa per la paura umanitat. La bontat, coma un rai de solelh, ven banhar las armas e las espelís a l’amor. Òm s’espèra a veire la frairetat umana se levar a l’asuèlh coma una alba de reviscòl. Es aquò que dona a La Grava sul camin una sabor e una grandor qu’an pas res de farlabicat.

Qualque jorn, sens estar gaire, quand l’auràn estudiat coma cal e n’auràn pesat lo gran de totas las idèas, d’òmes qualificats diràn la portada d’un libre coma aquel. Mas d’avança soi segur qu’aquela portada es immensa.

La Grava sul camin es d’aquels libres, tròp rares, dont lo resson es ausit de totes los òmes, de totes los pòbles, e clantís per la vida vidanta. En bèla lenga roergata Joan Bodon nos dona aquí son cap d’òbra : òbra luminosa d’un còr blessat e sincèrament pietadós.

Un tal libre es quicòm de novèl dins nòstra literatura d’Òc, e pròva un còp de mai que la lenga de nòstre país pòt far rampèl a quina lenga que siá quand es manejada coma cal. Joan Bodon es un d’aqueles que i s’entendon a la manejar. Laus a el ! Soetem que nos done encara tot còp maites libres coma aiceste.

Enric Mouly
Majoral del Felibritge.


Critica del libre de Glaudi barsòtti : 'La tèrra deis autres'

Illustracion 'La tèrra deis autres'

En 1979 la revista Aicí e ara publicava una critica del libre de Glaudi barsòtti : La tèrra deis autres.

Patrici Pojada sus l'aranés e l'occitan general

L'aranés e l'occitan general

En 2010 la generalitat de Catalonha publicava quatre estudis sus l'aranés e l'occitan general.

Votacion del Parlament Europèu per melhorar la mobilitat electrica

Lògo recarga electrica

A la debuta del mes de julhet de 2023 lo Parlament Europèu votèt per l'adopcion de règlas novèlas per fin de far créisser lo nombre de las estacions que permeton de recargar los veïculs electrics. Las novèlas disposicions preveson tanben de ne facilitar l'usatge.

Max Roqueta e Dante Alighieri

Dante Alighieri

Lo tèxt çai-jos es extrach de la plaqueta de presentacion de la mòstra : Max Roqueta, la libertat de l’imaginari, que se debanèt en 2014 e 2015 a Montpelhièr.

Sul libre 'Poesia catalana del sègle XX' - Robèrt Lafont - 1965

poesia

En 1963 sortissiá lo libre Poesia catalana del sègle XX. Robèrt Lafont ne faguèt la critica dins la revista Letras d'òc.