Aquí çai-jos l'estampèl qu'escriguèt Enric Mouly per la primièra edicion en 1956 del libre de Joan Bodon : La grava sul camin.

Estampèl a La grava sul camin

Après dos libres saboroses : Contes del mieu ostal e Contes dels Balssàs qu'agèt l’onor, en 1954, de culhir lo primièr prètz als Grands Jòcs Florals del Centenari del Felibritge, e valguèt a son autor lo grad de Mèstre en Gai Saber, aicí un autre libre de Joan Bodon.

La Grava sul camin es un polit títol que laissa pas gaire devinar çò que i a darrièr. Fa mal trobar un títol que diga just çò qu’òm voldriá. Aicí la « grava » representa totas las pèiras, totas las romècs, totas las fangas, totas las misèrias que i a sul camin de la vida.

La Grava sul camin es pas, e tant se’n manca, un libre de contes flocats de blau. Es pas per amusar los drollons a la velhada. Es pas per far somiar, al temps dels pomièrs en flor, las pastoras de quinze ans.

Es lo libre d’un òme, d’un òme qu’a patit, qu’a pas quitat de patir, d’un biais o de l’autre, dempuèi qu’es nascut e dont la joventut se passa dins lo revòuge de las annadas trebolas de la darrièira guèrra.

Lo primièr talhon del libre laissa creire un moment que serà una garba de sovenirs d’Alemanha. Es plan mai qu’aquò. Es lo film vertadièr d’una joventut malaürosa que la guèrra acaba d’afrabar. A ! que de misèrias sus aquel paure bogre ! Que de nafrals esquinçan son paure còr !

Amb aquò lo libre es pas negre, luènh d’aqui, car l’engenh de Bodon dona al raconte tant de simplicitat, de vertat, de natural, que tot a l’aire de se passar coma a l’acostumada. Dins aquel estil despolhat, tan clar e tan ric qu’es lo sieu, las paginas se devolzan, fresinantas, coma dins un roman.

Al fuòc de totas aquelas espròvas que l’ablasigan qualque còp e l’enchipran, l’òme gasanha pauc a pauc una pietat immensa per la paura umanitat. La bontat, coma un rai de solelh, ven banhar las armas e las espelís a l’amor. Òm s’espèra a veire la frairetat umana se levar a l’asuèlh coma una alba de reviscòl. Es aquò que dona a La Grava sul camin una sabor e una grandor qu’an pas res de farlabicat.

Qualque jorn, sens estar gaire, quand l’auràn estudiat coma cal e n’auràn pesat lo gran de totas las idèas, d’òmes qualificats diràn la portada d’un libre coma aquel. Mas d’avança soi segur qu’aquela portada es immensa.

La Grava sul camin es d’aquels libres, tròp rares, dont lo resson es ausit de totes los òmes, de totes los pòbles, e clantís per la vida vidanta. En bèla lenga roergata Joan Bodon nos dona aquí son cap d’òbra : òbra luminosa d’un còr blessat e sincèrament pietadós.

Un tal libre es quicòm de novèl dins nòstra literatura d’Òc, e pròva un còp de mai que la lenga de nòstre país pòt far rampèl a quina lenga que siá quand es manejada coma cal. Joan Bodon es un d’aqueles que i s’entendon a la manejar. Laus a el ! Soetem que nos done encara tot còp maites libres coma aiceste.

Enric Mouly
Majoral del Felibritge.


Subre lo festenal de l'universitat Joan Jaurés 'L'Occitan fa punk' de 2022

L'occitan fa punk, Tolosa, 2022

Dins son edicion de novembre de 2022, lo jornal de la comuna de Tolosa, À Toulouse presentava lo festenal L'Occitan fa punk.

Las lengas de l'Union Europèa

En 2013 sortissiá lo libre de Jaume Corbera Pou, La Unió Europea, un mosaic lingüístic. Dins lo jornal La Setmana numèro 1001 Joan-Claudi Forêt ne fasiá la critica.

Tolosa : centre d'excelléncia de l'OTAN dedicat a l'espaci

Espaci

Al mes de julhet de 2023 se dubriguèt a Tolosa un centre d'excelléncia de l'OTAN dedicat a l'espaci.

Suls rapòrts entre la lenga occitana e la lenga francesa

Langue d'oïl contre langue d'oc

En 1979 dins la revista Aicí e ara, Francés Pic presentava lo libre de Michel Baris, Langue d'oïl contre langue d'oc

Justin Bessou o cossí escriure la lenga nòstra (1903)

Civada coiola dins un camp de froment

Un tèxt de Justin Besson, testimoniatge preciós per saupre çò que cal pas far a l'escrich.