Un article del Grelh Roergàs - Decembre de 1997 - Pagina 23

Çò que Pèire-Celestin Delrieu disiá d'Enric Mouly

P.-C. Delrieu, elegit Majoral en 1982, reculhiguèt la Cigala de Gasconha, veusa d'Enric Mouly. Es donc el que faguèt lo laus de Mouly a la Santa Estèla d'Espaliu per Pentacosta de 1983. Aquí cossí s'acabava lo sieu laus :

I auriá cent còps mai a dire de l'òbra d'Enric Mouly, del roman sobretot. E ieu ai plan consciéncia d'aver pas tot dich, d'aver pas tot aprés del "Mèstre Roergàs". Es clar qu'aqueste, dins sa longa vida, a tot escrich de çò que sèm, de çò que devèm faire, nosautres, òmes d'òc. Devèm donc pas quitar de legir e de tornar legir sos libres, per n'aprigondir la significacion.

Per ne reténer que lo mai important, vos dirai uèi qu'avèm totes a soscar sobre son conselh major "d'emploiar sa vida a far quicòm de brave e de grand" ; avèm a sègre son exemple sul camin drech que nos a traçat ; avèm coma nos o a dich "A luchar per manténer a nòstre país sa lenga qu'es la clau de son èime, de sa noblessa, de sa libertat" ; avèm a passar "la flamba santa" als joines que montan. Escotam Ugèni Seguret que nos parla per la votz de Mouly : "Quitatz de chimar, sang de grelh ! E butatz mon òbra ! Es per ela qu'avèm luchat ensemble tota nòstra vida en cantant, per que la sabèm bèla e granda e santa ! Es pas finida e tant s'en manca..." [...]

Gardèm nos d'oblidar aquela leiçon, e sovenèm nos de son darrièr messatge - calrà, de segur i tornar sovent -, d'aquel "testament de Mouly", tant esmovent : "Paure pòple ! Se sabiás cossí t'an mentit ! Se sabiás cossí t'an torsut !... S'agiriá que te revelhèsse, paure pòple endormit !.." Enric Mouly soldat, Enric Mouly ensenhaire, Enric Mouly filh de la tèrra roergata, Enric Mouly dins la vida de cada jorn : un òme que s'es ganhat nòstre respècte lo mai prigond.

Mas, Enric Mouly, portaire de la flamba occitana, aparaire afogat de la lenga d'òc, li devèm remiracion e fidelitat... Es per nautres un dever d'assajar de lo sègre, de luènh, coma lo pastre sèc son estela a l'asuèlh del ser.

Pèire-Celestin Delrieu,
Majoral del Felibrige, Cigala de Gasconha
Escrich a Rofiac de Sant Flor, lo 7 de mai de 1983.


Sèrgi Viaule : critica de 'Bonjour tristesse'

Françoise Sagan

Dins lo numèro 144 de la revista Infòc de decembre de 1995, pareissiá la critica de Sèrgi Viaule del libre de Françoise Sagan paregut en 1954.

Prefaci de Frederic Mistral a 'La pauriho' de Valèri Bernard (1899)

paurilha

En 1899 sortissiá a Marselha lo libre La pauriho de Valèri Bernard amb un prefaci de Frederic Mistral.

Lo sistèma de proteccion antiaerian SAMP/T-MAMBA es prèst a èsser installat en Ucraina

Missil Aster 30 de MBDA

Divendres 3 de febrièr de 2023, lo ministèri de la defensa francés dins un comunicat, anonciava que lo sistèma de defensa sòl-aire dich SAMP/T-MAMBA èra prèst a èsser installat en Ucraina.

Sus Joan-Maria Petit (1941-2020)

Joan-Maria Petit

Un article de la Federacion dels Ensenhaire de Lenga e de Cultura d'Òc publicat après l'anóncia de la mòrt de Joan-Maria Petit en agost de 2020.

Robèrt Lafont : critica del libre de Renat Nelli 'Le Roman de Flamenca' (1966)

Roman de Flamenca - Nelli

En 1966, Renat Nelli publicava lo libre Le Roman de Flamenca. Robèrt Lafont dins la revista Viure numèro 6 ne fasiá la critica.