Dins l'estampèl que donava a legir a la debuta de son recuèlh de poèmas Al vent dels Puèches que sortiguèt en 1974, Enric Mouly se questionava sus la poesia francesa de l'epòca. Tornam publicar çai-jos son tèxt en occitan modèrne.

Extrach de l'Estampèl d'Al vent dels puèches

A aqueles que s'estonarián de me veire publicar, uèi, de vèrses que la maja part son escriches dempuèi mai de trenta ans, respondrai qu'ai soscat, mai d'un còp, per saupre se valián la pena de viure, o se meritavan d'anar al fuòc. Me sentiài tant demodat al regard de la poesia actuala, qu'ai ajut tot un brieu vergonja de me far veire. Mai d'un còp, sus la maliça, ai pres vam per sacar una aluqueta a tota ma produccion, e que s'en parlèsse pas mai ! Es vertat qu'al darrièr moment remetiài lo sacrifici a l'endeman... Fa missant èstre paire !...

Tanplan que las annadas passavan ! Que la poesia modèrna fasiá veire çò qu'èra capabla de far ! E, pauc a pauc, èri tot estonat de veire que fasià pas de miracles, luènh d'aquí !

Puèi, en vièlhiguent, la curiositat me donava l'ocasion d'aprochar mai o mens los teoricians de La mòda novèla. L'una esperava pas l'autra ! Los teoricians, tant repapiaires un coma l'autre ! E cadun aviá, per lo sostene, tota una còla de repapiaires, de cobords, de timborlas, tant cabords e tant timborlas coma ieu. E ne vesiài mai d'un que me despassava !

D'ont mai li tirava, d'ont mai aquela cabordisa universala me donava lo coratge de publicar de poèmas que, me gardarai ben de los vantar, car lor vesi a cadun de decas que benlèu vautres i veidretz pas ; mas de poèmas, que, anem ! per la maja part, los podretz comprene, sarnebieu ! Pareis que uèi, aquela qualilat es pas necessària en poesia : mas tot lo mond es pas d'ocòrdi sus aquel sicut ! Aquó me permet d'esperar que mon libre es capable de ne contentar un tropèl.

Coma A travèrs camps que l'a precedit, Al vent dels pueches es un boquet de poèmas que n'i a de tota mena, e per totes los gosts : de longs, de corts, de tristes, de risolets, de serioses, de catimèls, de doces, de tendres, de vispres e de canins. E vos garantissi una causa : que l'i me soi aplicat ! O disi per que me venguèssetz pas reprochar aquò, e aiçò ! Qual aurià l'idèa d'anar reprochar quicòm a un ase que tira lo plen colièr ? Qual ausariá anar reprochar als pastres de parlar d'esquilas ! D'après quin principe voldriatz qu'un païsan roergat bastiguèsse son òbra amb l'amor, l'èime, la filosofia del mond de las usinas, o de las carrièras de Tolosa ?

Vos pòdi assegurar qu'ai pas jamai empachat degun d'èstre classic, romantic, simbolista, impressionista, naturalista, realista, cubista, existencialista, futurista, surrealista, dadaïsta, espacialista, fonetista, etc., etc. !

Cossí voldriatz que ieu, amb la melhora volontat del mond, age poscut jamai saupre a quina d'aquelas capèlas caliá anar demandar la benediccion ? E ! nani, ai pas assajat !...

Mas, quand ausissi Etiemble, que dis : « Depuis 1886, naissance officielle du vers libre, les poètes ont tué le poème, et du coup se sont suicidés... »

Quand Joan Rousselot escriu : « "La culture bénie de l'avenir est la déculture", écrivait Jules Lafforgue. Il n'avait pas prévu que cette déculture serait une opération suicide dont les plus ardents kamikases se recruteraient dans les universités. » (Mort ou Survie du Langage, pagina 270).

Quand legissi aquò, e fòrças maitas paginas d'aquel biais, a tòrt o a rason, me feliciti d'aver viscut coma un salvatge al fons de las gòrgas de l'Avairon, en inhorant totas las mòdas de París ! A tòrt o a rason me feliciti d'aver, miraculosament, escapat a una formacion escolària perbocada d'un modernisme que mena al « suicide » de la poesia. E gaire mai, s'ausavi, me fariái glòria d'èsser demorat lo filh esperital de Bessou e de Perbòsc, en contunhant, après eles, a escriure par la tèrra d'ont avèm espelit, dins una lenga a la portada de nòstres fraires, los pastres e los lauraires.

Libre als monsurs, als « intellectuals », als diplomats de tota mena de me legir o de me sacar alai ! Se mos libres lor agradan pas, tant pis ! que los tòrnan revendre, mas que me venguen pas far secar !...

Enric Mouly


Carles Pons : diaspòra roergassa en Argentina

Clement Cabanettes, Pigüé

Un article de Carles Pons sus la diaspòra roergassa en Argentina.

Extrach de 'La quimèra' de Joan Bodon

La Quimèra

Debuta del libre de Joan Bodon, La Quimèra (Edicions de Roergue, 1989)

Votacion del Parlament Europèu per melhorar la mobilitat electrica

Lògo recarga electrica

A la debuta del mes de julhet de 2023 lo Parlament Europèu votèt per l'adopcion de règlas novèlas per fin de far créisser lo nombre de las estacions que permeton de recargar los veïculs electrics. Las novèlas disposicions preveson tanben de ne facilitar l'usatge.

País de cocanha

pastel

Un article de la revista del consèlh regional d'Occitània de decembre de 2018 e genièr de 2019.

Bilingüisme ! E perqué pas !

Bilingüisme

En 2019, Pèire Escudé èra convidat per l'IEO de Rodés per parlar del bilingüisme.