Joan-Maria Petit e Pèire Francés : 'Bestiari, aubres, vinhas

Imatge de la cobèrta del libre de Joan-Maria Petit e Pèire Francés : Bestiari, aubres, vinhas (1979)

En 1979 la revista Aicí e ara numèro 4 publicava una critica de Maria-Clara Viguièr del libre Bestiari, aubres, vinhas. Veniá d'èsser publicat per las edicions Vent Terral.

Joan-Maria Petit e Pèire Francés : Bestiari, aubres, vinhas

Un esfòrç de l'edicion occitana per escapar a la misèria. Per un còp, avèm un libre d'art, polit papièr, presentacion originala. Es l'òbra comuna d'un pintre e d'un poèta. Cada poèma es escrich a la man e fa còrs amb l'illustracion, mescla de dessenhs e de colatges retrò. S'aimatz lo retrò, seretz comolats.

Los poèmas, n'avètz ausits qualques uns, cantats per Patric. Aubres e bèstias son traspausats dins un espaci de lengatge a la Lewis Caroll. Sautan de la craba al perièr, sens pr'aquò sortir de la societat quotidiana.

La platana es un foncionari, condemnat a far d'ombra. E condemnat a morir estofat jos la pèira. La palomba a perdut sas alas. La cagaròl s'escapa sus sa carrièra d'amor. La galina s'estima melhor de far d'uòus de boès, coma los que servissián a las mametas per petaçar las calcetas. Autres còps la font rajava. L'abelha s'arma d'una espasa, per « tornar trobar las flors que nos an raubadas ». L'escarabissa se'n va de recuolons...

Modernitat d'un lengatge sens nostalgias o sentimentalismes. Al meteis temps, retorn cap al sègle passat ont las bèstias podián parlar, pr'amor que i aviá pas d'avions, de motors, o de musica « discò » per esfaçar sa votz. Aicí lo dilèma de l'occitanisme. Sèm pas d'aqueste sègle, e avèm la pretencion de lo fargar a nòstra idèa.

La vida s'es refugiada dins la vinha, que coneis la dolor de nàisser a la prima, e raja dins la man coma de sang. Una imajariá qu'Arnaut Botelhièr, sacristan a Pàmias al sègle XIV, e qu'abeurava los morts la nuèit, renegariá pas. Lo que parla de vida es amenaçat de mort a primalba.

Maria-Clara Viguièr

Bestiari, aubres, vinhas, Joan-Maria Petit e Pèire Francés, Vent Terral, 1979.


Carles Pons : diaspòra roergassa en Argentina

Clement Cabanettes, Pigüé

Un article de Carles Pons sus la diaspòra roergassa en Argentina.

Max Roqueta e lo roman

Mièja-Gauta

Lo tèxt çai-jos es extrach de la plaqueta de presentacion de la mòstra : Max Roqueta, la libertat de l’imaginari, que se debanèt en 2014 e 2015 a Montpelhièr.

Union Europèa : ajudas a la infrastructuras de transpòrt

Ralh ferroviari

Lo dijòus 22 de junh de 2023 la Comission Europèa comunicava sus la politica de l'Union en matèria de transpòrt. Son 6,2 miliards d'èuros que seràn investits dins las infrastructuras.

Totèm : lo grapaud de Baçan

Grapaud de Baçan

En 2017 sortiguèt la revista Los rocaires numèro 2, presentava qualques totèms occitans.

Cristian Rapin : Louis XIV en Occitània

Louis XIV en costume de sacre, Hyacinthe Rigaud, 1701, detalh

Dins la revista Lo Lugarn numèro 94, Cristian Rapin presentava lo libre d'Hubert Delpont Parade pour une infante.