Dins son prefaci a Soubenis et mescladis, son darrièr libre que sortiguèt en 1913, Justin Bessou, alara qu'un de sos amic veniá de l'interrogar sul subjècte, conta una anecdòcta en rapòrt amb la denominacion de la lenga occitana. L'ortografia del tèxt es estada corregida.

Lo nom de la lenga

L'amic me faguèt alara una darrièira question :

– Cossí las doas primièiras partidas de Soubenis et Mescladis, que m'en as envoiadas las fuelhas, pòrtan caduna lo títol : Lengo Nostro, allòc del títol : Patouès ?

Li'n donèri las rasons qu'anatz legir :

N'a qualque temps, Monsur Jaurés – qu'ai pas jamai vist, – après aver pronosticada per un pròche avenir la mòrt necessària de tota autra lenga, en França, que la lenga francesa, getèt al Felibrige l'aumòrna d'un salut bon enfant, e parlèt, entre maitas òbras de poètas mièjornals, de la Cançon dels dalhaires e del prefaci de Besucarietos. Un compliment desoblija pas quand ven d'un òme d'aquela talha, amic o... lo contrari. S'agissiá pas aquí, ça que la, que de letradura. Mas puèi Jaurés m'atrapèt sens misericòrdia, sufís que ieu mèmes apelavi patouès la lenga de mos libres.

Un pauc pus tard, agèri l'ocasion de veire un Majoral de marca e li contèri la causa.

« Jaurés a rason per aquel punt, pas que per aquel punt, me faguèt lo bèl confraire ; lo « patouès » es pas una lenga, mas un « jargot », e l'òm apèla aital lo sicut de parlar sens rima ni rason tota lenga estropiada e disondrada. Qué que ne pensan vòstres Roergòls, es pas mens vertat que lo tèrme de patouès, « ou patois » en francés, es una asenada. Ne volètz las pròbas ? L'avètz dins una fabla de La Fontaine, que coneissètz pro, e m'estoni plan que l'agèssetz pas vista pus lèu...

L'âne, qui goûtait fort l'autre façon d'aller,
S'en plaint en son patois...

« E ben ! coquin de sòrt !... i es o i es pas ? Quand vos disètz : « mon patouès... ma lenga patouèso » o quand los jornals dison « notre poète patois » o mèmes, sarnebiu ! « notre grand poète patois », me pòdi pas empachar de me sovenir del personatge bastinat de La Fontaine, que lo fagan bèl o pichon !...

– E cossí donc volètz que digan mos compatriòtas ?...

– Pòdon dire « poète » tot cort, o « poète Rouergat », o « Languedocien », o coma lor plaira, mas que quitan de dire o d'escriure « poète patois », qu'aquel mot renèga coma un bramal d'ase... »

Corbèri mas aurelhas, coma de juste, e coma auriatz fach vautres... es pas vertat ?

Justin Bessou


Tolosa : Aplec de la sardana

Aplec de la sardana

Dins son magazine del mes de mai de 2019 la vila de Tolosa publicava una entrevista d'Estel Llansana que presentava l’Aplec de la sardana que s'anava debanar dins la vila.

Antonin Perbòsc : Fuòc nòu (1904)

Antòni Perbòsc

Article d'Antonin Perbòsc publicat pel primièr còp dins la revista Mont-Segur en 1904.

La Comision Europèa presenta un plan per poder gerir una possible copura d'apovisionament de gas rus

Gas

Dimècres 20 de julhet de 2022 la Comission Europèa presentèt un plan d'urgéncia per fin de poder viure sens gas rus.

Critica del libre de Glaudi barsòtti : 'La tèrra deis autres'

Illustracion 'La tèrra deis autres'

En 1979 la revista Aicí e ara publicava una critica del libre de Glaudi barsòtti : La tèrra deis autres.

Sul libre 'Poesia catalana del sègle XX' - Robèrt Lafont - 1965

poesia

En 1963 sortissiá lo libre Poesia catalana del sègle XX. Robèrt Lafont ne faguèt la critica dins la revista Letras d'òc.