Dins son prefaci a Soubenis et mescladis, son darrièr libre que sortiguèt en 1913, Justin Bessou, alara qu'un de sos amic veniá de l'interrogar sul subjècte, conta una anecdòcta en rapòrt amb la denominacion de la lenga occitana. L'ortografia del tèxt es estada corregida.

Lo nom de la lenga

L'amic me faguèt alara una darrièira question :

– Cossí las doas primièiras partidas de Soubenis et Mescladis, que m'en as envoiadas las fuelhas, pòrtan caduna lo títol : Lengo Nostro, allòc del títol : Patouès ?

Li'n donèri las rasons qu'anatz legir :

N'a qualque temps, Monsur Jaurés – qu'ai pas jamai vist, – après aver pronosticada per un pròche avenir la mòrt necessària de tota autra lenga, en França, que la lenga francesa, getèt al Felibrige l'aumòrna d'un salut bon enfant, e parlèt, entre maitas òbras de poètas mièjornals, de la Cançon dels dalhaires e del prefaci de Besucarietos. Un compliment desoblija pas quand ven d'un òme d'aquela talha, amic o... lo contrari. S'agissiá pas aquí, ça que la, que de letradura. Mas puèi Jaurés m'atrapèt sens misericòrdia, sufís que ieu mèmes apelavi patouès la lenga de mos libres.

Un pauc pus tard, agèri l'ocasion de veire un Majoral de marca e li contèri la causa.

« Jaurés a rason per aquel punt, pas que per aquel punt, me faguèt lo bèl confraire ; lo « patouès » es pas una lenga, mas un « jargot », e l'òm apèla aital lo sicut de parlar sens rima ni rason tota lenga estropiada e disondrada. Qué que ne pensan vòstres Roergòls, es pas mens vertat que lo tèrme de patouès, « ou patois » en francés, es una asenada. Ne volètz las pròbas ? L'avètz dins una fabla de La Fontaine, que coneissètz pro, e m'estoni plan que l'agèssetz pas vista pus lèu...

L'âne, qui goûtait fort l'autre façon d'aller,
S'en plaint en son patois...

« E ben ! coquin de sòrt !... i es o i es pas ? Quand vos disètz : « mon patouès... ma lenga patouèso » o quand los jornals dison « notre poète patois » o mèmes, sarnebiu ! « notre grand poète patois », me pòdi pas empachar de me sovenir del personatge bastinat de La Fontaine, que lo fagan bèl o pichon !...

– E cossí donc volètz que digan mos compatriòtas ?...

– Pòdon dire « poète » tot cort, o « poète Rouergat », o « Languedocien », o coma lor plaira, mas que quitan de dire o d'escriure « poète patois », qu'aquel mot renèga coma un bramal d'ase... »

Corbèri mas aurelhas, coma de juste, e coma auriatz fach vautres... es pas vertat ?

Justin Bessou


Sèrgi Viaule : critica del libre de Miguel de Unamuno 'Sant Manuel lo bon, martir'

Al cors de l'estiu de 2020, IEO Edicions publiquèt dins la colleccion Flor envèrsa Sant Manuel lo Bon, martir de Miguel de Unamuno.

Sul libre 'Poesia catalana del sègle XX' - Robèrt Lafont - 1965

poesia

En 1963 sortissiá lo libre Poesia catalana del sègle XX. Robèrt Lafont ne faguèt la critica dins la revista Letras d'òc.

Los Païses Basses e Danemarc mandaràn a Ucraina de F-16

F-16C

Dimenge 20 d'agost de 2023, Mark Rutte, primièr ministre neerlandés, anoncièt que de F-16, avion de combat de concepcion estatsunidenca, serián mandats a Ucraina per los Païses Basses e per Danemarc.

Punt de vista d'Ives Roqueta sus l'occitanisme (1965)

La revista Viure en 1965 interrogava los actors de l'occitanisme del temps. Aquí lo testimoniatge d'Ives Roqueta.

Joan-Loís Segondy : presentacion del libre 'D’aucèls e d’òmes'

En 2023 sortissiá lo libre D’aucèls e d’òmes de Joan-Loís Segondy.