Dins Soubenis e Mescladis publicat en 1913 Justin Bessou tornava sul libre Besprados de l'ounclo Polito qu'aviá acabat mas qu'aviá pas encara poscut publicar (sortiguèt en 1923 après la siá mòrt en 1918). Tornam publicar çai-jos en occitan modèrne çò que ne disiá.

Sul libre Besprados de l'ounclo Polito

Dempuèi d'annadas dormís endacòm una de mas òbras qu'agèt, a son ora, lo bèl onor d'èsser desplegada tota entièra, pagina per paginas, sus las colonas d'un jornal de Rodés.

– Cossí donc a pas encara paregut ?

- Cossí ?

Per de bonas rasons.

Aquò's un aucèl fornhadon, mas mal atemporat d'a vegadas dins son parladís, e, permòias, quand a cresegut de prene la volada, s'es trobat engabiat... Lo plan que i està...

– Mas pr'aquò ?... pr'aquò ?...

– Aquò's un arbre tròp folhargut e tròp rebelut que se meritava d'èsser majencat e rebugat...

– A ! pardi, se vos atanben...

– Aquò's una arada mal escroissida que ne cal relaurar fòrças regas...

Per parlar drech e cort, l'òbra que disèm a besonh de reparacions.

Se n'aviá pro lèu ajut lo moyen, que me soi percurat a la fin coma ai pogut, lo trabalh reparador seriá fach n'a bel brieu.

Es acomensat pasmens e s'acabarà.

E coma, ni per tot, las Besprados de l'ouncle Polito son mon òbra la pus braba, la mai capabla de far conéisser Nòstre Sénher al pòple, aqueles recits en talvera d'Evangèli, qu'an pas la tòca, cèrtas, de revirar dins nòstra lenga las paraulas del Libre sacrat, anaràn, tard o lèu, decont devon anar, pervesits en règla del passapertot que lor serà pas refusat se plai al Bon Dieu e a la Santa Verge.

Justin Bessou


Lenga : un 'òm' que se pòt evitar

Ops ! Que de òm !

Sus l'emplec de òm en occitan, un article de Patrici Pojada dins la revista Lo Diari (numèro 14).

La Region Occitània desvolopa lo transpòrt per tren e ajuda joves e seniòrs

TER Region Occitània

A la debuta del mes de julhet de 2022 Carole Delga presidenta de la Region Occitània anoncièt que de linhas ferroviarias seriá tornamai dubèrta en Region Occitània.

Critica del libre de Georges Labouysse 'Histoire de France, l’imposture'

Siege d'alesia, Vercingetorix Jules Cesar

Dins la revista Lo lugarn numèro 94 Cristian Rapin tornava sul libre de Georges Labouysse Histoire de France, l'imposture.

Conte : 'Lo meu ostal' de Joan Bodon

Plancat

Lo recuèlh Contes del meu ostal de Joan Bodon sortiguèt en 1951.