Dins sa presentacion al congrès de l'AIEO en 2014, Benaset Sobeiran de l'Universitat de Montpelhièr 3 presentava son trabalh sus l'escrich occitan dins los Inventaires et documents dels Archius de la vila de Montpelhièr. Tornam publicar çai-jos lo resumit.

 

L'escrich occitan dins los « Inventaires et documents » dels Archius de la vila de Montpelhièr (1350-1550) : cronica d'una descasença anonciada.

Tot cercaire que s'interèssa de prèp a la lenga occitana durant aquela edat d'aur que foguèt per ela l’Edat Mejana, es confrontat a dos monuments, parièrs als dos penjals d'una meteissa cima : d'un costat la lenga literària dels famoses trobadors, dins la quala foguèron redigits los primièrs caps d'òbra de la poesia occidentala, e de l'autre, las divèrsas scriptæ administrativas usitadas dins las ciutats miègjornalas, rebats de lor independéncia, puèi de lor autonomia politica al dintre del Reialme de França. Es aqueste occitan vernacular que constituís lo miralh escrich de la societat urbana de las vilas del Miègjorn.

Montpelhièr fa partida d’aquelas ciutats radiosas de l’Occitània medievala. Per l'ancianetat de sas institucions municipalas – una carta de 1204 i introdusís un conselh annadièr de dotze « cònsols », coma govèrn comunal – e per la precocitat de l'implantacion universitària, la vila s’impausa coma una ciutat comercianta de las pus florissentas tant coma una capitala intellectuala, atirant estudiants en drech e medecina. Fruch d’aquel passat prestigiós, los archius de Montpelhièr son benlèu « demest los pus rics de França ».

Lo volum grandaràs representat pel fons ancian d’aqueles archius es uèi condensat dins los tretze tòmes dels Inventaires et documents. Aqueles inventaris abondan en rensenhaments precioses sul quotidian de la ciutat a l’Edat Mejana. Per çò que pertòca a la matèria lingüistica, l’esplecha metodica d’aquelas sorgas se revèla tras que feconda, pr’amor qu’aquestas permeton de visualizar l’ibridacion progressiva de la lenga d’òc. L’introduccion del francés ven en efièch perturbar la grafia de la scripta montpelhierenca a partir de la segonda mitat del sègle XV, fins a la far totalament desaparéisser al sègle d’après. Aquel estudi s’articula doncas dins un encastre pluridisciplinari, que religa entre elas :

  • L’Archivistica. Aqueles inventaris son la resulta de la paciéncia e del trimadís dels archivistas de Montpelhièr : François Joffre e Pierre Louvet al sègle XVII, puèi Joseph Berthelé e Maurice Oudot de Dainville al sègle XX. I trapam de retranscripcions de documents comptables (compeses, registres de la clavariá, libres de recèptas e despensas...) d’escambis epistolars (letras patentas, missivas...), d’actes notariats, etc.
  • L’Istòria. Seguissèm atal l’istòria de Montpelhièr del restacament de la vila al Reialme de França (1349) fins a las retombadas de l’edicte de Villers-Cotterêts (1539). L’introduccion del francés dins las províncias del Miègjorn es, per tornar prene la tèsi d’Auguste Brun, una question politica ligada a la construccion, en França, d’una monarquia centralizada.
  • La Sociolinguistica. Dins los Inventaires, tres lengas son en contacte : l’occitan, lenga del pòble – los escribas l’apèlan justament « Lingua nostra » –, lo francés, lenga del Rei e lo latin, lenga dels clergues. E lo constat es simple : se en 1350, la màger part dels documents son en lenga d’òc, en 1550, o son en francés. La relacion entre lo francés e l’occitan se bastís d’aquí endavant, a l’entorn d’un rapòrt diglossic.

Descriure l’evolucion de l’occitan dins los Inventaires et documents de 1350 à 1550 consistís vertadièrament a escriure la cronica d’una decadéncia, mas non pas d'una mòrt, la de la lenga d’òc coma lenga administrativa.

Benaset Sobeiran


Robèrt Lafont : Laus de Provença (2007)

Nimes

Dicha de Robèrt Lafont a l'ocasion de la remesa del Grand prèmi literari de Provença en 2007.

Istòria : 1065, assemblada de Tologes

Enluminure

Un article de la revista Viure numèro 3, 1965.

Croàcia passa a l'èuro e intra dins l'espaci Schengen

Membre de l'Union Europèa dempuèi 2013, Croàcia emplega dempuèi aqueste 1èr de genièr de 2023 l'èuro coma moneda. De pèças novèlas son donc intradas en circulacion.

Lo site de René Merle : Remembrança

Illustracion, site de René Merle

René Merle es actiu dempuèi las annadas setanta al còp coma escrivan, cercaire o militant. S'interessèt notadament a l'accion occitanista e a la lenga occitana. Publica sus un site dedicat la frucha de son trabalh.

Joan-Claudi Sèrras : critica de 'La pluèja rossèla' de Julio Llamazares

La pluèja rossèla, Julio Llamazares

En 2008 sortissiá a cò de IEO Edicions la traduccion occitana del libre de Julio Llamazares La lluvia amarilla.