f-garcia-lorcaSus Federico Garcia Lorca un article de Marie-France Fourcadier dins la revista Canta Grelh (108 - Junh de 2016)

¡ Ay ! Federico García,
llama a la Guardia Civil !

... mas respondèron los fusilhs...

Aquel marrit jorn d'agost de 1936 se calèt un rossinhòl andalós. Aviá 38 ans. Aquò fa 80 ans que s'escantiguèt la lutz qu'esclairava la poesia, lo teatre. La luna marrida emportèt l'estela que brilhava al cèl del mond de las arts. Es estat traït, e mòrt, l'an tuat, l'an assassinat coma un bandit, un volur ; daissèron son còrs dins un avenc, pas luènh de sa vila, Granada, al ras d'una font. Aynadamar, la Font de las Lagremas...

Èra un parpalhòl que s'amusava a contar sos vèrses ; agachava lo bestial, que l'aimava autant saique coma aimava los òmes : los negres que ne parlèt dins son Poeta en Nueva York ont èra anat, los caracos que cantèt dins son Romancero Gitano. Èra l'amic de totes : Dalí, Buñuel, Alberti, Ignacio lo torero... e maite... emai Luis Rosales, l'amic poèta que sa familha èra de l'autre band...

Aquel òme èra melancolic ; èra tanben un jove risolièr qu'aimava rire amb sos amic, jogar de musica amb M. de Falla. Volguèt far conèisser al pòble la cultura, sa cultura : montèt un teatre que se passejava per tota l'Espanha, La Barraca.

Antonio Machado, l'autre grand poèta espanhòl que venguèt morir a Collioure, en 1939, li faguèt un "ataüc" remirable : "EI crime fue en Granada, su Granada", que lo poèta occitan Robèrt Allan revirèt aital : "Fuguèt lo crime dins Granada, Que lo sachètz ! Paura Granada ! Sa Granada !"

Un autre occitan de tria, Max Rouquette e encara un autre, Roland Pécout, revirèron d'òbra de Lorca... L'influéncia lorquiana, benlèu un pauc resconduda, s'ausís dins d'autres poètas occitans, dins la lenga nòstra que, coma l'òme, foguèt e contunha d'èsser matrassada pels poders...

Sa votz es pas estada estofada completament... Encara canta lo paure rossinhòl.

Marie-France Fourcadier


Sèrgi Viaule : critica de 'Bonjour tristesse'

Françoise Sagan

Dins lo numèro 144 de la revista Infòc de decembre de 1995, pareissiá la critica de Sèrgi Viaule del libre de Françoise Sagan paregut en 1954.

Prefaci de Felip Gardy a 'La quimèra' de Joan Bodon (1989)

La Quimèra

Per sa reedicion en 1989, las Edicion de Roergue accompanhava lo libre de Joan Bodon d'un prefaci de Felip Gadry.

Los Païses Baltics son desconectats dels malhums electrics rus e bielorús

Electricitat, pilònes

Lo dimenge 9 de febrièr de 2025 son estats desconectats dels malhums electrics rus e bielorús los tres Estats Baltics, Estònia, Letònia e Lituània.

Sul libre 'Déodat Roché « le Tisserand des Catharisme »'

Déodat Roché « le Tisserand des Catharisme »

Sul libre de Jean-Philippe Audouy Déodat Roché « le Tisserand des Catharisme » una critica de Sèrgi Viaule.

Musica : Lo jai

Lo Jai - Musica Lemosina

En 1982 sortissiá lo disc de musicas tradicionalas del Lemosin del grop Lo Jai