Un article de Alem Surre-Garcia dins La Setmana numèro 965, abril de 2014. Per l'autor, fàcia a la resurgéncia nacionalista, los occitans pòdon tornar trobar lors valors ancianas per lor creativitat.

La convivéncia e la dissidéncia

Lo Carnaval de Tolosa del 4 d'abrial [de 2014] es estat una vertadièra capitada : doblament de la participacion respècte a l'an passat, quicòm coma 80 000 personas per carrièra. Lo caractèr intercultural, intergeneracional e interbarrial d'aqueste carnaval, sa joinesa e sa creativitat son a metre al benefici de la cultura occitana qu'i èra plan representada dins son aspècte tan tradicional (lo polin de Pesenàs) coma modèrne (las Calandretas). Cal pas oblidar pr'aquò lo revèrs d'aquela jornada amb la manifestacion pro violenta de l'extrèma drecha, plaça del Capitòli, a caras veladas : « Nous sommes là parce nous sommes chez nous, parce que cette terre est à nous », foguèt lor declaracion màger (La Dépêche del 06/04/2014).

Lo Front National representa en fach sonque la part vesedoira de l'icebèrg nacionalista francés. Devèm analizar a la fina sa pujada en tèrra occitana e reconéisser primièr que lo terren « miègjornal » s'avèra pro favorable. Las rasons son complèxas, a l'encòp economicas, culturalas, societalas e ideologicas. I a una desculturacion lingüistica e culturala (una miègjornalitat redusida a l'anecdòta). I a la subrevalorizacion de l'identitat aquesida, la francesa... adesion sens condicions a çò que nommi « la Teocracia republicana ». I a la crisi de l'agricultura tradicionala (suicidis de païsans), pèrda de la diversitat industriala e promocion de la mono-industria toristica. I a l'immigracion importanta pènegra encara pro nostalgica de « l'Algérie française ». Notam tanben lo tropisme solar : immigracion nordenca rica, sovent vièlha, socitosa de securitat, e que ven enfortir lo vielhiment de la populacion. I a enfin lo substrat felibrenc de la « Petite Patrie » al servici exclusiu de la « Grande Patrie », substrat maurrassian del « Nacionalisme intégral » e substrat pojadista.

La deperdicion de substància ligada al sentit d'una pèrda d'influéncia francesa dins lo mond, explica lo replec general al dintre de frontièras renfortidas e la malfisança, e mai l'ostilitat envèrs l'alteritat : Anglò-saxons, Euròpa, Alemanha, Ròms, Arabis, Josieus, Turcs emai Catalans, aquí la tièra dels bocs emissaris. Lo passatge de Lemòtges (lo brèç dels Trobadors) a la drecha, aquel de Villers-Cotterets a l'extrèma drecha e lo fach que l'Estat s'endralha dins un procediment de re-nacionalizacion abrivat, son mai que d'anecdòtas. Es ora de se despegar d'una tala ideologia mortinèla.

Los obratges de Felip Martel (Les Félibres et leur temps) e de Francesca Zantedeschi (Une langue en quête de nation) nos permeton de plan comprendre la mecanica de la despossession e cossí se desplega la martelada ideologica. Sèm assabentats.

D'aquí l'importància de mestrejar las articulacions entre l'interior e l'exterior, çò que los Trobadors disián « lo çai e lo lai », e de fargar un malhum alargat e operacional. Podèm pas res esperar de França sola. Las quichadas al dintre son d'aitant mai eficientas se s'apièjan sus de quichadas exterioras (Euròpa, Unesco, internet).

Lo mitan associatiu occitan e subretot la creacion musicala contemperanèa, de Niça a Pau, an dobèrt un fum de camins : Catalonha, Aragon, Irlanda, Granda Bretanha, Israèl, Alemanha, Ongria, Argeria, Marròc, Palestina, Pèrsia, Brasil, Chile, etc. Lo concèpte de Convivéncia (lo biais de viure amassa dins lo respièch de l'alteritat, en se e fòra de se, en tota egalitat) es a s'espandir, çò que lo nacionalisme franco-francés pòt pas encapar.

Camins de creacion, camins de dissidéncia ? A l'Ostal de La poesia de Nòva Yòrk, al mes de novembre passat, lo public aplaudiguèt calorosament la prestacion occitano-americana NY'Òc Trobadors e aquela formulacion : « Occitània es una creacion contemporanèa » !

Alem Surre-Garcia


Frederic Mistral sus Victor Gelu (1886)

Victor Gelu

En 1886 sortissiá en dos volums las òbras complètas de Victor Gelu amb un prefaci de Frederic Mistral.

Sus l'òbra de René Girard

Adoration de l’Agneau de Dieu, Van Eyck, 1432

Un tèxt de la revista Aicí e ara numèro 3 (1979).

Los Païses Basses e Danemarc mandaràn a Ucraina de F-16

F-16C

Dimenge 20 d'agost de 2023, Mark Rutte, primièr ministre neerlandés, anoncièt que de F-16, avion de combat de concepcion estatsunidenca, serián mandats a Ucraina per los Païses Basses e per Danemarc.

Totèm : lo camèl de Besièrs

Camèl de Besièrs

En 2017 sortiguèt la revista Los rocaires numèro 2 amb de contes suls animals totemics.

Critica del libre 'École, Histoire de France et Minorités nationales'

Ecole, Histoire de France et Minorités nationales, Napoleon Bonaparte

Critica per Romieg Pach del libre de Claude Gendre e Françoise Javelier : École, Histoire de France et Minorités nationales (Fédérop, 1978)