Resumit de la presentacion de Maria-Joana Verny (Universitat de Montpelhièr 3 - Paul Valéry) al congrès de l'AIEO de 2014.

Tornar legir Vido d’enfant de Baptista Bonnet (1894).

Dètz ans abans Memori e raconte de Mistral, seissanta ans après Mous soubenis de Jansemin, Baptista Bonnet nos porgís amb Vido d’enfant una òbra autobiografica que nos sembla qu’a pas beneficiat d’estudis literaris a l’auçada de sa qualitat d’escritura. Segur que Felip Martel, après lo numèro especial Un Gorki provençal de La France latine* e la biografia de Bernat Giely**, a dubèrta la dralha amb son article Les jeux de l'amour et de la mémoire : l'autobiographie de Batisto Bonnet***.

Pasmens nos sembla que l’òbra de Bonnet, coma tota òbra granda, s’amerita mai d’un estudi. S’amerita subretot, amb l’esclairatge contextual donat per Martel e Giely, de faire l’objècte d’un trabalh d’analisi literària. Lo libre foguèt fargat en collaboracion amb Daudet, coma o mòstra Martel, a partir d’una seleccion de las pròsas autobiograficas de Bonnet publicadas en fulheton dins L’aiòli.

Ne resulta una òbra rigorosament compausada ont Bonnet fai pròva d’una bèla mestressa de la lenga, mestressa tant lexicala coma sintaxica. Aquela mestressa dona al raconte una aparéncia d’espontaneïtat dins la transcripcion dels remembres, que ne rend la lectura agradiva e fai nàisser l’emocion.

Pasmens aquela impression es en realitat deguda a un trabalh d’escritura tot en finesa que nos prepausam d’estudiar a travèrs de l’encastre espaciotemporal dessenhat, lo sistèma dels personatges, e l’equilibri trobat entre l’intimitat del raconte e lo testimòni societal que nos a laissat.

Maria-Joana Verny

Nòtas :

* Numéro 66-67, 1976.
** Dins li piado d’un pacan... Batisto Bonnet, edicioun Prouvènço d’aro, Aix, 2001.
*** Revue des Langues romanes, T CIX-2, 2005 De Jasmin à Mistral : écritures autobiographiques occitanes, p. 363-388.


Critica del libre de Joan-Maria Petit e Pèire Francés : 'Bestiari, aubres, vinhas'

Joan-Maria Petit e Pèire Francés : 'Bestiari, aubres, vinhas'

En 1979 la revista Aicí e ara publicava una critica de Maria-Clara Viguièr del libre Bestiari, aubres, vinhas.

Vidèo : lo tambornet

Tambornet

Presentacion de jòc de bala al tambornet. Una vidèo del CIRDÒC.

Amassada de Versalhas del 10 e 11 de març de 2022

Amassada de Versalha 2022

Lo 10 e 11 de març de 2022 se debanèt a Versalhas dins l'encastre de la presidéncia francesa del Conselh de L'Union Europèa una amassada. Remosèt los caps d'Estats e de govèrns dels membres de l'Union, la presidenta de la Comission e lo president del Conselh.

Andreu Nin : La revolucion d'octòbre e la question nacionala

Detalh d'una medalha datant del temps de l'URSS

En 1935 sortissiá lo libre Els moviments d'emancipació nacional d'Andreu Nin (1892-1937). Aquí çai-jos una seleccion de son tèxt.

Las lengas de l'Union Europèa

En 2013 sortissiá lo libre de Jaume Corbera Pou, La Unió Europea, un mosaic lingüístic. Dins lo jornal La Setmana numèro 1001 Joan-Claudi Forêt ne fasiá la critica.