Resumit de la presentacion de Maria-Joana Verny (Universitat de Montpelhièr 3 - Paul Valéry) al congrès de l'AIEO de 2014.

Tornar legir Vido d’enfant de Baptista Bonnet (1894).

Dètz ans abans Memori e raconte de Mistral, seissanta ans après Mous soubenis de Jansemin, Baptista Bonnet nos porgís amb Vido d’enfant una òbra autobiografica que nos sembla qu’a pas beneficiat d’estudis literaris a l’auçada de sa qualitat d’escritura. Segur que Felip Martel, après lo numèro especial Un Gorki provençal de La France latine* e la biografia de Bernat Giely**, a dubèrta la dralha amb son article Les jeux de l'amour et de la mémoire : l'autobiographie de Batisto Bonnet***.

Pasmens nos sembla que l’òbra de Bonnet, coma tota òbra granda, s’amerita mai d’un estudi. S’amerita subretot, amb l’esclairatge contextual donat per Martel e Giely, de faire l’objècte d’un trabalh d’analisi literària. Lo libre foguèt fargat en collaboracion amb Daudet, coma o mòstra Martel, a partir d’una seleccion de las pròsas autobiograficas de Bonnet publicadas en fulheton dins L’aiòli.

Ne resulta una òbra rigorosament compausada ont Bonnet fai pròva d’una bèla mestressa de la lenga, mestressa tant lexicala coma sintaxica. Aquela mestressa dona al raconte una aparéncia d’espontaneïtat dins la transcripcion dels remembres, que ne rend la lectura agradiva e fai nàisser l’emocion.

Pasmens aquela impression es en realitat deguda a un trabalh d’escritura tot en finesa que nos prepausam d’estudiar a travèrs de l’encastre espaciotemporal dessenhat, lo sistèma dels personatges, e l’equilibri trobat entre l’intimitat del raconte e lo testimòni societal que nos a laissat.

Maria-Joana Verny

Nòtas :

* Numéro 66-67, 1976.
** Dins li piado d’un pacan... Batisto Bonnet, edicioun Prouvènço d’aro, Aix, 2001.
*** Revue des Langues romanes, T CIX-2, 2005 De Jasmin à Mistral : écritures autobiographiques occitanes, p. 363-388.


Ives roqueta, escritura, enfança e... lo libre de François Cavanna 'Les Ritals'

Cavanna 'Les Ritals' detalhs

En 1979 dins la revista Aicí e ara Ives Roqueta tornava, alara que veniá de legir lo libre de François Cavanna Les Rital, sus son rapòrt a l'enfança coma escrivan.

Critica del libre de Glaudi barsòtti : 'La tèrra deis autres'

Illustracion 'La tèrra deis autres'

En 1979 la revista Aicí e ara publicava una critica del libre de Glaudi barsòtti : La tèrra deis autres.

Los Païses Baltics son desconectats dels malhums electrics rus e bielorús

Electricitat, pilònes

Lo dimenge 9 de febrièr de 2025 son estats desconectats dels malhums electrics rus e bielorús los tres Estats Baltics, Estònia, Letònia e Lituània.

Istòria : correspondéncia entre Marius e Elisa Coutarel

Carta postala

La comuna de Montpelhièr valoriza la correspondéncia entre Marius e Elisa Coutarel.

Entrevista de Ernest Bergez, Sourdure

Dins son magazine dels meses de julhet e d'agost de 2019 la vila de Tolosa publicava una entrevista del musician Ernest Bergez, dich Sourdure, que presentava al mes de julhet son espectacles al Metronum.