L'enfugida de Joan-Ives Casanova

Al mes d'agost de 2014 dins son edicion numèro 981, lo jornal La Setmana jos la pluma de Clamenç Pech, presentava lo libre L'enfugida de Joan-Ives Casanòva reçament paregut a la edicion Trabucaire.

La guèrra segon Joan-Ives Casanòva

Aqueste darrièr roman de Joan-Ives Casanòva fa pas que se servir de la segonda guèrra mondiala coma tela de fons. Son pas los faits o los personatges qu'articulan lo raconte mas los pensaments e las causidas (a còps tragicas) d'aquestes personatges.

Lo « ieu » absolut

Dins l'opcion d'escritura qu'a retenguda per L'enfugida, Casanòva se destaca dels modèls recurrents de narracion per emplegar un « ieu » absolut. I a pas vertadièrament de narrator omniscient o de narrator implicat dins l'Istòria, i a essencialament, un « ieu » (determinat o pas) perdut dins sas pensadas per decidir de la seguida de sas accions pròprias. L'autor ensaja de determinar quins mecanismes i pòdon menar. « Èstre resistent o collaborator, a un moment donat, se la personalitat es pas ben marcada ideologicament, aquò ven mai que mai un afar de azard » çò nos a dit. Es pas de bon comprendre, per de mond de las nòstras generacions, çò que podiá menar de personas a ajudar l'ocupant. I a tot un fais de paramètres que pòdon far tombar d'un caire o de l'autre. En tot cas, se las causas èran mai trebolas a la debuta de la guèrra, las causas son vengudas mai claras a partir del primièr desbarcament aliat.

Racontes mesclats

L'autor a causit un sistèma d'escritura entrebescat, amb pauc de pausas, a la faiçon d'un Proust per melhor integrar aquelas introspeccions dins la ficcion. Çò que motiva tanben aquel estile es una postura de l'autor William Faulkner (e de Marcel Proust tanben) que consistís en afortir que lo passat es pas passat. Torna totjorn jos una forma o una autra dins lo present. « A partir d'aquí i a mai d'una causa que s'entremescla, mai d'un raconte que s'entremescla », çò nos a dit Casanòva, « aquò partís d'un raconte primièr que fa un narrator que torna tanben far un raconte que li es estat fait. ».

L'autor pausa sa pacha narrativa pro d'ora en se servir d'elements exteriors per desrevelhar lo sovenir passat... coma un simple calvari pausat al bòrd del camin amb una crotz rovilhada que provòca aquela introspeccion sus un temps que passa (qu'a fait rovilhar la crotz) mas qu'es totjorn viu en menant al trabalh de memòria.

Caracteriza una manca de presa dels personatges sus lor pròpria vida e un ventalh de causidas fatidicas. De qu'auriam fait a lor plaça, sens aver la determinacion partisana per nos i ajudar ? Seriam plan pretencioses d'ensajar de respondre a aquela question.

Clamenç Pech

L'enfugida de Joan-Ives Casanova


Joan-Maria Petit sus Jòrgi Reboul (1985)

Pròsas geograficas

Prefaci de Joan-Maria Petit a Pròsas geograficas de Jòrgi Reboul.

Extrach del 'Lo fiu de l'uòu' de Robèrt Lafont

Dins lo conte Lo fiu de l'uòu publicat en 2001 per Atlantica, Robèrt Lafont s'arrèsta dins sa narracion a Besièrs en 1209 del temps de la crosada e del grand masèl. Extrach.

Votacion del Parlament Europèu per melhorar la mobilitat electrica

Lògo recarga electrica

A la debuta del mes de julhet de 2023 lo Parlament Europèu votèt per l'adopcion de règlas novèlas per fin de far créisser lo nombre de las estacions que permeton de recargar los veïculs electrics. Las novèlas disposicions preveson tanben de ne facilitar l'usatge.

Ives roqueta, escritura, enfança e... lo libre de François Cavanna 'Les Ritals'

Cavanna 'Les Ritals' detalhs

En 1979 dins la revista Aicí e ara Ives Roqueta tornava, alara que veniá de legir lo libre de François Cavanna Les Rital, sus son rapòrt a l'enfança coma escrivan.

Sus la musica occitana anciana

Mondonville per Quentin de La Tour

Un article de Marcel Carrieres escrich en 1972 per la revista Vida Nòva numèro 5.