Guillaume Lopez

Guillaume Lopez

Dins son magazine numèro 68 del mes de novembre de 2019, la vila de Tolosa publicava una entrevista de Guillaume Lopez alara que son novèl espectacle Anda-Lutz èra presentat a Colomièr.

« Gaiti totjorn cap al sud de Tolosa »

– Avètz un tropisme espanhòl mas cossí avètz conegut la musica del Maghreb ?

Dins mon percors, gaiti totjorn cap al sud de Tolosa, la musica del Maghreb m’a doncas totjorn interessat. E puèi logicament, de trabalhar sul flamenco, aquò pòrta mon espiar un pauc mai luènh. Amb mon companh acordeonista Thierry Roques, fasèm dempuèi 20 ans un ligam entre Granada de Garona e Granada d’Andalosia. Aqueste còp, avèm perseguit lo camin fins a Agadir. Mas per èsser precís, aquel projècte nasquèt d’una comanda de la Region en 2018 : crear un espectacle que mescle musicas d’Occitània e de Maròc a l’ocasion d’un viatge de la Presidenta dins lo país. Montèrem un triò amb Saïd El Maloumi, un percussionista reconegut alai. Coma aquò agradèt poguèrem contunhar e demandèri a Nicolas Gardel, un trompetista de jazz tolosan, de nos rejónher.

– La mescla de musicas es dificila a realizar ?

Totas las musicas pòdon escambiar a condicion de las conéisser plan. Quand sès especialista coma ieu de la musica d’un pichon territòri, aquel de Carcin e de Gasconha, aquesta musica es ta carta de visita per escambiar. E solide, es totjorn mai interessant quand se mescla. Dins la musica del Maghreb aimi lo biais de virar los ritmes, que s’integran ben amb los mieus. Fin finala, vau al Maròc coma vau en Argentina o dins d’autres païses, per enriquesir ma musica.

– Avètz ja fait de concèrts al Maròc, de qué foguèt l’acuèlh ?

Avèm fait ja doas viradas amb Anda-lutz alai. Coma Saïd i es un pauc una « estar », lo mond venon per lo veire el primièr. E son estonats perqué descobrisson l’occitan, aprenon que se parla la lenga al sud de França. Lo concèrt se fa en quatre lengas : arab literari, occitan, francés e espanhòl, amb tanben de poesias d’Alem Surre-Garcia o d’escrivans arabs. Tot se passèt plan al Maròc e coma sortirem lo disc de la creacion en genièr de 2020, i tornarèm lèu amb una virada novèla.


Joan Jaurés : educacion populara e lengas (1911)

Joan Jaurés

Lo 15 d'agost de 1911 dins La dépêche du Midi èra publicat un article de Joan Jaurés. Tornava aquí sus la lenga occitana que parlava correntament.

Max Roqueta e Dante Alighieri

Dante Alighieri

Lo tèxt çai-jos es extrach de la plaqueta de presentacion de la mòstra : Max Roqueta, la libertat de l’imaginari, que se debanèt en 2014 e 2015 a Montpelhièr.

Croàcia passa a l'èuro e intra dins l'espaci Schengen

Membre de l'Union Europèa dempuèi 2013, Croàcia emplega dempuèi aqueste 1èr de genièr de 2023 l'èuro coma moneda. De pèças novèlas son donc intradas en circulacion.

Ives roqueta, escritura, enfança e... lo libre de François Cavanna 'Les Ritals'

Cavanna 'Les Ritals' detalhs

En 1979 dins la revista Aicí e ara Ives Roqueta tornava, alara que veniá de legir lo libre de François Cavanna Les Rital, sus son rapòrt a l'enfança coma escrivan.

Joan B. Seguin : critica del libre de Robèrt Lafont 'Renaissance du Sud'

Renaissance du sud, Robèrt Lafont, Gallimard

En 1970 sortissiá lo libre de Robèrt Lafont Renaissance du Sud. Essai sur la litteratura occitane au temps de Henri IV.