Dins son edicion de l'estiu de 2021 lo magazine de la vila de Tolosa donava la paraula a Karine Berny cantaira.

« En òc, soi mai atentiva al ritme de la lenga »

Fa 12 ans, Karine Berny sabiá pas res de l’occitan. Uèi, presenta sa segonda formacion en òc : P.A.T.O.I.S.

Cossí sètz arribada a cantar dins La Mal Coiffée e ara dins P.A.T.O.I.S. ?

Èri dins una companhiá de circ que s’installèt dins Menerbés. Arrestèri lo circ quand aguèri mon segond enfant, La Mal Coiffée cercava una cantaira e vaquí. Lo grop m’aviá vista al circ ont cantavi e jogavi de trompeta. Ieu, soi nascuda a París e coneissiái pas brica la cultura occitana, emai se fasiá de temps qu’èri dins lo sud, del costat de Gap e Marselha. Èra genial per ieu de descobrir la lenga del Menerbés al moment que m’i installavi. E puèi, lo trabalh de las percussions amb las voses que fasèm dins lo grop m’agradèt fòrça.

P.A.T.O.I.S. es un projècte nascut d’una enveja amb Laëtitia Dutech, que canta ela tanben dins La Mal Coiffée. Voliam montar un duò, compausar e escriure.

Ara, P.A.T.O.I.S. es un triò. De que foguèt vòstra evolucion per integrar un membre de mai ?

Lo duò es una fòrma exigenta e èra passionant d’o far tot amb Laëtitia : causiguèrem de poèmas, caduna escriviá de melodias, fasiam los adobaments amassa. E puèi caduna portèt de cançons tanben. Per ieu èra l’escasença d’experimentar l’escritura en occitan. Me soi avisada qu’en òc soi mai atentiva al ritme de la lenga qu’al sens, pensi mai a jogar amb los mots. Pensi que ven de mon aprentissatge amb La Mal Coiffée e tot lo trabalh ritmic. Mas per P.A.T.O.I.S. nos avisèrem qu’aviam de besonh d’un autre timbre, per pas semblar a La Mal Coiffée. Avèm rescontrat Arthur Daygue pendent una seria de concèrts a la Cava Poesia e l’avèm integrat.

De que càmbia la preséncia d’una tresena persona ?

Arthur nos dobrís completament l’univèrs : el ven del jazz e de la musica improvizada. Jòga de clarineta bassa e de guitarra electrica e sulpic es vengut colorar las cançons. Ara, tornam trabalhar l’estructura dels tròces. Cantam amb de percussions totjorn, mas el nos pòrta una dimension electrica, plan rock, que manda de son ! Avèm fait una residéncia a Rodés totes tres per èsser prèstes a far virar lo concèrt pendent l’estiu.

À toulouse 81, estiu de 2021


Teatre : 'Geronimo' d'André Benedetto

Lo Geronimo de Benedetto

En 1974 André Benedetto montava la pèça Geronimo, los redactors de la revista Revolum dels mes de genièr de 1975 ne rendián compte.

Sul libre 'Poesia catalana del sègle XX' - Robèrt Lafont - 1965

poesia

En 1963 sortissiá lo libre Poesia catalana del sègle XX. Robèrt Lafont ne faguèt la critica dins la revista Letras d'òc.

França mandarà d'AMX-10 RC en Ucraina, Alemanha de Marder e los Estats Units de Bradley

AMX-10 RC

Lo president francés anoncièt lo dimècres 4 de genièr de 2023 que França anava mandar de veïculs blindats de tipe AMX-10 RC en Ucraina.

Max Roqueta e lo roman

Mièja-Gauta

Lo tèxt çai-jos es extrach de la plaqueta de presentacion de la mòstra : Max Roqueta, la libertat de l’imaginari, que se debanèt en 2014 e 2015 a Montpelhièr.

Critica del libre 'École, Histoire de France et Minorités nationales'

Ecole, Histoire de France et Minorités nationales, Napoleon Bonaparte

Critica per Romieg Pach del libre de Claude Gendre e Françoise Javelier : École, Histoire de France et Minorités nationales (Fédérop, 1978)