Un article de Joan-Maria Pieire dins la revista Canta-Grelh numèro 36 de junh de 1998.

Sèm fièrs de nòstre Gayraud !

Sèm contents e fièrs d'aver un escrivan de la mena de Paul Gayraud qu'escriu las epopèas grandas de las familhas roèrgassas, cossí se margan aquelas familhas e çò que se passa endejós d'aquelas familhas.

I a un pauc de Maupassant dins Gayraud. Per l'epòca que conta : una lenga rica-rica, saborosa, gostosa que gostosa. La lenga sauta, rebombís, escopís sang e fuòc, peta santat e vida. Un vocabulari extraordinari ! Aicí cap de mot sentís pas lo diccionari. La lenga occitana pòt èsser contenta de se veire aparada per un escrivan tant confle de vocabulari, coma l'es Gayraud.

E es atal que, sens far lo semblant de res, Gayraud conta e conta pas qué que siá. Car Gayraud a quicòm a dire. Rai de la lenga, i a tanben l'istòria.

Ataulatz-vos coma s'èretz davant un tròç de cambajon, un bocin de pan, un flòc de Ròcafòrt, e un brave veirat de vin. Gayraud, aquò's tot aquò per la lenga, e mai qu'aquò per lo dire. Se dirà e se ditz qu'es mai que los escrivans dels pus modèrnes.

Joan-Maria Pieire


Friedrich Engels e la nacionalitat del Sud de França (1848)

Friderich Engels

En 1848 dins la revista Neue Rheinische Zeitung n° 93, Friedrich Engels considerava la nacionalitat del Sud de França.

Sus la Cançon de Santa Fe

Letrina Cançon de Santa Fe

Un article de la revista La Cigalo Narbouneso (abril de 1927, pagina 49). Autor : P. Albarel. L'ortografia del tèxt es estada corregida.

Union Europèa : ajudas a la infrastructuras de transpòrt

Ralh ferroviari

Lo dijòus 22 de junh de 2023 la Comission Europèa comunicava sus la politica de l'Union en matèria de transpòrt. Son 6,2 miliards d'èuros que seràn investits dins las infrastructuras.

Max Roqueta e Dante Alighieri

Dante Alighieri

Lo tèxt çai-jos es extrach de la plaqueta de presentacion de la mòstra : Max Roqueta, la libertat de l’imaginari, que se debanèt en 2014 e 2015 a Montpelhièr.

Istòria : correspondéncia entre Marius e Elisa Coutarel

Carta postala

La comuna de Montpelhièr valoriza la correspondéncia entre Marius e Elisa Coutarel.