Un article de Joan-Maria Pieire dins la revista Canta-Grelh numèro 36 de junh de 1998.

Sèm fièrs de nòstre Gayraud !

Sèm contents e fièrs d'aver un escrivan de la mena de Paul Gayraud qu'escriu las epopèas grandas de las familhas roèrgassas, cossí se margan aquelas familhas e çò que se passa endejós d'aquelas familhas.

I a un pauc de Maupassant dins Gayraud. Per l'epòca que conta : una lenga rica-rica, saborosa, gostosa que gostosa. La lenga sauta, rebombís, escopís sang e fuòc, peta santat e vida. Un vocabulari extraordinari ! Aicí cap de mot sentís pas lo diccionari. La lenga occitana pòt èsser contenta de se veire aparada per un escrivan tant confle de vocabulari, coma l'es Gayraud.

E es atal que, sens far lo semblant de res, Gayraud conta e conta pas qué que siá. Car Gayraud a quicòm a dire. Rai de la lenga, i a tanben l'istòria.

Ataulatz-vos coma s'èretz davant un tròç de cambajon, un bocin de pan, un flòc de Ròcafòrt, e un brave veirat de vin. Gayraud, aquò's tot aquò per la lenga, e mai qu'aquò per lo dire. Se dirà e se ditz qu'es mai que los escrivans dels pus modèrnes.

Joan-Maria Pieire


Sul libre 'S.T.O' de Régine Hugounenq

sto

En 2019 sortissiá lo libre S.T.O - Lo tust de tres letras de Régine Hugounenq. En novembre la revista de la metropòli de Montpelhièr ne fasiá la presentacion.

Critica del libre de Georges Labouysse 'Histoire de France, l’imposture'

Siege d'alesia, Vercingetorix Jules Cesar

Dins la revista Lo lugarn numèro 94 Cristian Rapin tornava sul libre de Georges Labouysse Histoire de France, l'imposture.

Bulgària far part de la zòna èuro

Pèça de 2 € bulgara de 2026

Dempuèi lo mes de genièr de 2026 la moneda bulgara es l'èuro.

Montpelhièr : l'arpa del Senhor Guilhèm

En març de 2018 dins sa revista mesadièra la vila de Montpelhièr comunicava en occitan.

Musica : Festenal Déodat de Séverac

Déodat de Severac, 1892

Dins son edicion del mes de decembre de 2024, lo jornal de la comuna de Tolosa, À Toulouse, donava la paraula a Jean-Jacques Cubaynes director del festenal de musica Déodat de Séverac.