La revista Lo Gai Saber publicava dins son edicion de mai de 1939 un article sus l'efemèra revista roergata La campano, creada e bailejada per Paul Gayraud a la fins de las annadas trenta. Tornam per memòria publicar aqueste article.

La Campano
10 numèros, del mes de junh 1937 al mes de febrièr 1938

Es mòrta La Campano, ailàs ! e volèm pas que sa vida siague pas senhalada dins nòstra revista. Aviá acampat dins sa rauba nòva tota una còla d'escrivans afogats al entorn de P. Gayraud e d'Enric Mouly, mai que mai del Roergue, del Gavaudan e del Albigés. De poesia, de pròsa, de contes e de galejadas, de pèças de teatre, mème un roman : l'espòrt i aviá sa justa plaça, e aquò èra un pauc la part d'innovacion portada a la literatura felibrenca. A Gayraud, a Mouly donèron lor ajuda Calelhon, Loïsa Paulin, Seguret, Hygoneng, Paul Sicard, Andriu-J. Boussac, l'abat Fournier, Jozèp Vaylet, Leon Còrdes, Enric Armand.

Regretam que La Campano resontigue pus sus nòstre terrador. Regretam que lo reviscòl previst se siague pas fait, segon çò qu'anonciava lo darrièr numèro. Segur, tot aquí èra pas perfèct – s'enganan pas los que fan pas res – : direm pas res de la valor literària, perque, dins una revista de joves, ont cal encorajar totas las bonas volontats, es malaisit de far la causida mème quand se pòt far ; lo principi d'admetre totas las grafias cresèm pas que siague un bon biais per propagar la lenga, e sovent aquò dona l'impression d'un pastís ; puèi se qualques collaborators, coma Mouly, Calelhon e Loïsa Paulin, coneison a fons una lenga que parlan e qu'escrivon, n'i a d'autres que se servisson d'una lenga apresa suls libres o que malgàstan una lenga que sabon ; l'impression, la correccion de las espròvas mancavan d'assegurança e d'aplicacion.

Mas tot aquò son de pichonas causas al costat de la flamba, de l'estrambòrd que fasián d'aquela equipa un supèrbe batalhon de la Comtessa. Anem, Gayraud, siaguètz complimentat per vòstra Campano que demorarà coma pròva de vòstra valença. Vos tornarem trobar, ne sèm segurs.

 

L'istòria donèt rason a l'autor d'aquelas linhas. Los que s'interèssan a la lenga occitana mai de setantas ans après la publicacion d'aquel article, encara, tornèran trobar Paul Gayraud amb la reedicion en 2016 a cò de Vent Terral de son primièr roman en occitan Lo libre del causse.


Sul libre 'Déodat Roché « le Tisserand des Catharisme »'

Déodat Roché « le Tisserand des Catharisme »

Sul libre de Jean-Philippe Audouy Déodat Roché « le Tisserand des Catharisme » una critica de Sèrgi Viaule.

Punt de vista de Jacme de Cabanas sul diccionari de Cantalausa (2002)

diccionari Cantalausa

En 2002 alara que Cantalausa acabava los sieu diccionari, Jacme de Cabanas li donava son punt de vista.

Union Europèa : ajudas a la infrastructuras de transpòrt

Ralh ferroviari

Lo dijòus 22 de junh de 2023 la Comission Europèa comunicava sus la politica de l'Union en matèria de transpòrt. Son 6,2 miliards d'èuros que seràn investits dins las infrastructuras.

Joan-Maria Petit sus Jòrgi Reboul (1985)

Pròsas geograficas

Prefaci de Joan-Maria Petit a Pròsas geograficas de Jòrgi Reboul.

Friedrich Engels e la nacionalitat del Sud de França (1848)

Friderich Engels

En 1848 dins la revista Neue Rheinische Zeitung n° 93, Friedrich Engels considerava la nacionalitat del Sud de França.